24/06/17

In die de oe | Sa batalla de su lagu Trasimenu

de Màuru Piredda

Deretos arezzoperlastoria.it

In die de oe Cartàgine e sa Repùblica romana si iscaretzeint in sa chi connoschimus comente batalla de su lagu Trasimenu. Bi cheriant galu 217 annos a sa nàschida de Cristos, tempus de gherras pùnicas fiat. Annìbale Barca, chi pro s’istòricu Theodor Mommsen fiat «su prus mannu generale de s’antighidade», la bincheit cajonende 15mìgia mortos e àteros e tantos presoneris intre sos romanos. Ma sa gherra finale deit unu resurtu diferente. Roma conchisteit su domìniu intreu de su Mediterràneu otzidentale.

23/06/17

In die de oe | S’eviratzione de John Wayne Bobbitt

de Màuru Piredda


In die de oe, a sero, sa segnora Lorena Leonor Gallo disinneit a intrare a s’istòria cun un’idea prus chi no originale. Fiat su 1993 e a su maridu John Wayne Bobbit, sende dormidu, li fereit sa natura toddende·nche·li sa mègius die de s’annu. Cuntenta ma non meda, pigheit sa vetura sua e, a pustis de unos cantos giros de roda, nche l’imboleit dae sa ventanedda. Sa politzia agateit sa “prenda” e bi la torreit a su mere. Sos chirurgos, òmines de vàllia, fadeint su restu torrende·la a sa sede naturale sua. Pro ite sa segnora Lorena disinneit de acumprire custa atzione? «Ca nche crompet a s’orgasmu – nât chi – sena isetare su meu. Òmine egoista est!».

22/06/17

In die de oe | Mistèrios vaticanos, isparesset Emanuela Orlandi

de Màuru Piredda



Teniat 15 annos (cròmpidos su 14 de ghennàrgiu) cando, in die de oe, su 1983, Emanuela Orlandi mancheit a s’apellu de sos familiares e de sos amigos. Fìgia de unu cummessu de sa Prefetura de sa domo pontifìtzia, teniat – comente si podiat lèghere in s’avisu publicadu pro s’ocasione - «pilos longos, nieddos e lisos»; bestiat «cartzones jeans, camisa arva e iscarpas de tennis». 68.84.982 fiat su nùmeru pro chie l’aeret bida. Ma nudda. De cussa giòvana nudda s’at intesu. Contos, imbetzes, unu muntone. Chie fiat “s’americanu” chi telefoneit a sa sala imprenta vaticana faeddende de s’ostàgiu? Ite b’intraiat su Ior? E sos “lupos murros” turcos? E sa banda de sa Magliana? E Padre Amorth giusta nos l’at contada faeddende de òrgias? Mìstèriu.

21/06/17

In die de oe | Brasile 4 – Itàlia 1. A sos birde-oro s’ùrtima copa Rimet

de Màuru Piredda



Istàdiu Azteca, Tzitade de su Mèssicu. Fiat su 1970 e in die de oe si disputeit sa finale de sos mundiales de fùbalu intre Brasile e Itàlia.  Fiat s’annu de su Casteddu, s’ùnica iscuadra istràngia – comente agatamus iscritu in una carrera thiniscolesa – chi at bìnchidu su campionadu italianu. Intre sos convocados biaitos bi fiant finamentas Albertosi, Cera, Niccolai, Domenghini, Gori e “rombo di tuono” Gigi Riva. Sa finale la giogheint totu cantos sos “casteddajos” francu Niccolai. Mannas sas isperas, ma sas màllias grogas pariant benende dae un’àteru praneta. Pelè abergeit sas marcaduras a su de 18 minutos, cun sa conca. Su parègiu italianu, a pustis de unu cuartu de ora cun Boninsegna, marcheit unu provisòriu 1-1 in su primu tempus. In sa segunda fase sa surra cun retes de Gérson (a su de 66 minutos), Jairzinho (71) e Carlos Alberto (86). Sa de tando fiat sa de tres copas Rimet conchistadas dae sa Seleção e, pro cussu motivu, est bene costoida in sos parastàgios issoro. Dae su 1974 sas natzionales giogheint pro conchistare sa copa Fifa iscarpeddade dae s’italianu Silvio Gazzaniga. Sos primos a la bìnchere sos tedescos otzidentales de Helmut Schön.

20/06/17

In die de oe | Sa Germània nche tramudat sa capitale dae Bonn a Berlinu

de Lisandru Beccu


Cun sa derrota de su muru de Berlinu e cun s'unificatzione de sa Germània, su parlamentu tedescu detzideit de nche tramudare sa capitale dae Bonn a Berlinu. Acontesseit in die de oe, fiat su 1990. Bonn a un'ala ischiat bene chi fiat una capitale provisòria, ma a s'àtera ischiat fintzas chi Berlinu nche fiat tropu a curtzu a sa làcana polaca. Sa detzisione de su parlamentu però, cun 337 votos contra 320, nch'ispodesseit su tìtulu a sa tzitade de sa Vestfalia e lu cunsigneit a s'ex tzitade prussiana.

19/06/17

In die de oe | S'istàtua de sa libertade arribat a Noa York

de Lisandru Beccu


Sìmbulu de giustìtzia e de libertade, s'istàtua de Noa York nascheit cun sa punna de istrìnghere su raportu intre Frantza e Istados Unidos a 100 annos dae sas rivolutziones issoro: sa frantzesa e sa gherra de indipendèntzia americana. In su 1878 s'ingennieri Frédéric Auguste Bartholdi avieit sos traballos de su chi diat èssere divènnidu, luego, unu de sos sìmbulos americanos. Su progetu de s'òpera previdiat fògios de ràmene traballados a isbaltzu dae Gustave Eiffel e, pro abarrare lèbia, sa banda de intro de s'istrutura deviat abarrare bòida. Su 1884 l'inaugureint in Parigi, s'annu a pustis nche la leeint a s'àtera ala de su mare pro nche la collocare in sa Liberty Island de Noa York. Intreit a su portu in die de oe.