24/03/17

In die de oe | Su disacatu de sos Fossos Ardeatinos

de Maurìtziu Sale

Tziviles, apretados dae sos militares nazistas e fascistas, in ria isetende sa morte, cara a su palatzu de Barberini  Deretos Corriere della sera

Su 24 de martzu de su 1944, setantatrès annos a oe, 335 persones connoscheint sa peus sorte. In die de oe, in Roma, in unu de sos momentos prus rebbestos de sa segunda gherra mundiale, acontesseit su degollu de sos Fossos Ardeatinos. Sa die in antis, su 23 de martzu, in sa carrera de Rasella, a curtzu a sa pratza de Barberini, unu grustu de partigianos de sos Grupos de atzione patriòtica(Gap), nch’ammanieit un’assàchiu dinamitardu pròpiu cantu fiat colende sa colunna de sas SS, ochiende 33 militares tedescos e duos tziviles. Su Cumandu nazista romanu, comente risposta a s’atzione partigiana disinneit de praticare una vindita sena mesura: ochìere 10 italianos pro cada tedescu mortu in sa carrera de Rasella. Su 24 de martzu, a bia de sas cavas de putzulana, genia de arena pro edilìtzia tìpica de cussas giuras, nche tragheint non sos 330 Todeskandidaten (destinados a mòrrere) ebbia, ma in totu 335 tziviles. Seberados a sorte. Nche los ispeddeint a unu in borta. Unu corfu  de pistola peròmine. A cherbeddos.

23/03/17

In die de oe | Paba Frantziscu s’addòbiat cun Beneitu XVI

de Maurìtziu Sale

Bergoglio e Ratzinger - Deretos lìberos

Su 23 de martzu de su 2013, a ora de mesudie, Jorge Bergoglio lassat sa domo de Santa Marta e movet in elicòteru dae Vaticanu conca a Castrum Gandulphi, sa comuna latziale in ue s’agatat sa residèntzia istadiale pontifìtzia. Lu faghet cun una punna pretzisa e particulare comente particulare fiat s’ocasione chi aiat cunsentidu s’eletzione sua: addobiare a Joseph Ratzinger a pustis e a cajone de su Grandu refudu suo. In s’istòria de s’ùnicu Istadu teocràticu reconnotu in su mundu, s’eventu - faeddamus de sa rinùntzia a su ministèriu pedrinu, a sa càrriga duncas de pìscamu romanu - fiat acontèssidu àteras sete bias, leende in cunsideru petzi sos casos in ue b’at proas seguras e tzircustantziadas frunidas dae su Vaticanu. Sas rinùntzias de Clemente, de Pontzianu, de Sirvèriu, de Beneitu IX, de Gregòriu VI, de Tzelestinu V e de Gregòriu XII. Nemos, intre custos pabas renuntziatàrios, aiat però retzidu sa bìsita de su sutzessore suo.

Atentadu de Londra: mortu s'atentadore

de Lisandru Beccu

Deretos: Matt Dunham/AP. Url imàgine

A ora de sas 15.00 de eris, in Westminster, Londra, un'òmine in vetura s'at carcadu suta paritzos pedones ochiende·nde tres. Binti sos fertos. Una bia essidu dae su mezu at istocadu unu politzotu chi fiat in cussos tretos, ma l'ant firmadu àteras bàrdias de seguresa pagos minutos a pustis. A su chi narat su canale britànnicu Channel 4, mancari sa noa non siat ufitziale, paret chi si tratet de Trevor Brooks, prus connotu comente Abu Izzadeen, de orìgine giamaicana. Nàschidu in Inghilterra est s'Imam de Clapton. S'abocadu de Brooks però at decraradu chi s'inditziadu de s'assàchiu nch'est in presone e chi duncas non podet èssere issu s'atentadore. A pàrrere de Scotland Yard sa faina si diat pòdere assotziare a un'atu de terrorismu islàmicu, ma sas indàgines galu non permitint peruna cunfirma. In s'ìnteri sa metropolitana at tancadu e su parlamentu, collocadu a pagos metros dae Westminster, at suspesu sos traballos de sa die.

22/03/17

In die de oe | Morit assassinadu, Ahmed Ismail Yassin

de Maurìtziu Sale

Yassin - Deretos IDF Blog

Sa die de oe nch’est marcada in s’istòria de su cunflitu mediorentale eternu. Su 22 de martzu de su 2004, moriat in Gaza, corfadu dae manu angena, manu israeliana armada, unu de sos fundadores e cabu suo ispirituale, de Hamas, su grupu de liberatzione natzionale islàmica. Òmine carismàticu e realista comente a pagos, Yassin nch’aiat connotu in s’ogru de s’aversàriu un’òdiu istremenadu contra a su pòpulu palestinesu e li giureit una gherra sena làcanas. Pro realizare sa punna sua de liberatzione andeit fintzas contra a s’idea e a s’assentu de Yāser Arafāt, autoridade màssima palestinesa de tando, prèmiu Nobel pro sa paghe in su 1994, prèmiu cumpartzidu cun Peres e Rabin pro su traballu conca a una paghe a ue, però, non sunt cròmpidos mai. In una cunferèntzia de su 1998, Yassin aiat decraradu: «Sa prima parte de su sèculu imbeniente at a connòschere sa derrota de s’entidade sionista e sa nàschida de s’Istadu palestinesu in totu sa terra de Palestina. Su forte no at a abarrare forte pro semper e su dèbile no at a abarrare dèbile pro semper. Sas cosas ant a mudare!» E giai lu semus bidende.

21/03/17

In die de oe | Serrada sa presone de Àlcatraz

de Maurìtziu Sale

Sa presone - Deretos Wikipedia

Àlcatraz est un’ìsula a duos chilòmetros e chentu metros dae sa costa, in sa bàia de San Francisco (Califòrnia, Istados unidos de Amèrica). Leat su nùmene dae unu pugione, sa Sula leucogaster chi bivet in ie a totannu, in ispagnolu pròpiu Àlcatraz. Ma sa fama bi la devet a sa presone de seguràntzia màssima fraigada su mese de austu de su 1934 e serrada pròpiu in die de oe su 1963, ca non cumbeniat prus a la mantènnere aberta pro chistiones de gastu. A gistru a s’ìsula l’aiant postu Sa Roca ca est totu pràighe de granitu e - dae cando fraigheint sa presone - Su Bastione, ca fiat impossìbile a si nche fuire. Bi proeint nessi 36 persones, in 26 ocasiones diferentes, ma a bi reventire bi reventeint petzi una dosina. Sa fua prus famada est sa de su mese de làmpadas de su 1962. Sos frades John e Clarence Anglin e Frank Morris si nche fiant essidos pratichende unu bucu in una pinna de muru cun una cullera furada dae sa mensa, colende·nche dae s’impiantu de aeratzione conca a mare e in fines a nàdigu fintzas a sa costa. Aiant iscritu totu in unu libru detalliadu, cunsinnende·lu anònimu a sa politzia argentina. Pro sos àteros chi s’atriveint non b’at documentatzione istòrica e sa diretzione de sa presone no ammiteit mai sa resèssida de s’evasione issoro. Oe est atratzione turìstica e si bi podet intrare a la visitare comente càpitat in Sardigna cun sa de s’Asinara.

20/03/17

In die de oe | Cumintzat sa gherra in Iraq

de Lisandru Beccu


Sa coalitzione internatzionale, ghiada dae sos Istados Unidos e sustènnida dae Rennu Unidu, Austràlia, Itàlia, Polònia, Peshmerga curdos e Esèrtzitu irachenu nou, invadeit s'Iraq de Saddam Hussein. Fiat su 20 de martzu de su 2003. Fiat dèvida durare pagu, ma sos tempos s'illonghieint e acabbeit petzi in su 2011 cun costos umanos pro nudda indiferentes. In una gherra cunsiderada dae medas comente inùtile (b'at de nos pregontare cale gherra lu siat), Frantza e Germània s'opongeint a su cunflitu giai dae su cumintzu e non bi partetzipeint.