05/03/16

Turchia, su guvernu cummissàriat Zaman. Su giornale: «Morta sa democratzia»

de Maurìtziu Sale

Deretos Ansa. URL imàgine 


Su giornale est Zaman, su de s'opositzione a su guvernu de Erdogan. Su guvernu at mòvidu s'acusa. Semper sa matessi: propaganda terrorìstica. Su tribunale nd'at decretadu su cummissariamentu. Eris, sero sero, sa politzia, cun mezos de assàchiu, cun blindados de cada casta, cun cannones chi iscudent abba a pressione, cun gas lagrimadores, at fatu su restu. Nch'at catzadu sa redatzione, sos dipendentes, sa dirigèntzia e totu sos ativistas e sustenidores chi si fiant collidos a pare in su caminu. Manifestende cara a sa sede de su cuotidianu.
 
Sos politziotos sunt intrados a su palatzu derruende·nche su cantzellu cun sas molas elètricas e àteros udreddos mecànicos, pro iscortare a intro sos dirigentes noos nominados dae su tribunale. Atzione dislindada pro nche cròmpere a s'obietivu sena abbaidare a sas cunsighèntzias, a sos efetos segundàrios. Perunu preavisu. Perunu rispetu. Peruna alternativa dèghida pro pònnere in pràtica su disinnu de su tribunale. Sos mèdios sunt semper sos matessi in Turchia e su tretu lassadu a sa democratzia e a sos deretos tziviles nche paret torradu a nudda.

«Un pàgina niedda pro s'istòria de sa democratzia». Faeddos de Abdulhamit Bilici, diretore de sa testada. Su giornale nointames s'interventu de sa politzia at publicadu sa noa in su situ de su cuotidianu. In sas imàgines difùndidas b'est sa dinàmica de totu s'interventu. «Sa politzia non nos at fatu intrare a redatzione. Est tirannia, est ditadura» , at decraradu in twitter Sevgi Akarcesme, sa diretora de sa versione in lìnia de Zaman«Su guvernu nch'at secuestradu s'ùrtima boghe crìtica de sa Turchia, s'ùrtimu bìculu de democratzia» at cummentadu imbetzes su giornalista Emre Soncan semper in su situ sotziale in ue s'eticheta fiat #Zaman Daily

A su chi galu si leghet in rete, sa punna de su guvernu fiat su grupu editoriale Feza ( Feza Gazetecilik A.Ş) . Cunsideradu dae Erdogan comente sustenidore de una creze de Istadu Parallelu imbentadu e ghiadu dae Fethullah Gülen. Su milliardàriu e imam non cunfessionale musulmanu, ex alleadu de su presidente turcu e posca furriadu a inimigu suo giuradu.