31/01/16

Rèdditu de tzitadinàntzia. Ite si nd'at costadu?

de Maurìtziu Sale


Deretos lìberos URL imàgine


Dae su guvernu b'at arribende unu pranu nou pro parare fronte a sa povertade. Ma ite si nd'at costadu, in s'ìnteri, de sa proposta de lege chi nch'aiat ammaniadu su Movimentu a chimbe isteddos ? In campagna eletorale fiat unu mantra. Unu tumbarinu pistadu a supridu. In ue nch'at a èssere fertu?

30/01/16

Su Family day e sa Costitutzione pigada a codditos cando cumbenit

Pàrrere de Màuru Piredda

Deretos femaleworld.it Url imàgine

Pro s'artìculu 29 de sa Costitutzione sa famìlia est una «sotziedade naturale fundada subra de sa coja». Sotziedade naturale. Natura. Cuntzetos bastantes, pro is sustenidores de sa familìa eterogenitoriale e de cussa ebbia. Imoe lassemus·nche a banda s'artìculu 2 (in ue si narat chi sunt reconnotos e amparados «is deretos inviolàbiles de s'òmine, siat che a singru, siat in is formatziones sotziales in ue s'acumprit sa personalidade sua»), e movamus·nos conca a su primu.

Virus Zika, in Colòmbia cundidas 2000 fèminas ràidas

de Lisandru Beccu

Deretos Furfur, Url imàgine

L'at dadu a ischire s'Istitutu sanitàriu natzionale colombianu. Sas pessones contaminadas dae su virus Zika nche sunt cròmpidas a 20.297, contende puru 2.116 fèminas ràidas. Su bulletinu de sa chida colada fiat abarradu a 16.419 casos, contende fintzas 890 fèminas prìngias.

29/01/16

Avellino-Casteddu 1-2

de Lisandru Beccu



Pro Rastelli est sa prima partida comente aversàriu in s'istàdiu Partenio, difatis sos ex tifosos suos li riservant frùschios a cantu podent. Sos biancu-birdes campanos sunt in chirca de conchistare unu postu pro leare parte a su nessi a sos isparègios pro nche pigare a Serie A. Su Casteddu imbetzes devet ammustrare chi est de un'àtera categoria ca in sas ùrtimas giorronadas su giogu no at cumbintu meda.

Aprovadu in Regione su Pranu energèticu ambientale. Ma, a su presente, su carbone abarrat

de Màuru Piredda

Deretos Regione autònoma de Sardigna

Sa Giunta regionale at aprovadu sa delìbera pro adotare su Pranu energèticu ambientale regionale de Sardigna (Pears). «S'acumprit aici - a cantu leghimus in sa nota de imprenta ufitziale - un'iter comintzadu cun s'insediamentu de s'esecutivu. Su Pranu disinnat unu modellu nou pro s'ìsula, finas a su 2030». Is obietivos nât chi sunt is de menguare «is emissiones de Co2 assotziadas a is consumos», e «is costos de is bulletas pro is tzitadnos». Ma finamentas is de «rèndere prus cumpetitivas is impresas» e de «favorire s'ocupatzione».

Sas Comunas ant a pòdere nàrrere 'adiosu' a su petròliu

de Maurìtziu Sale


Dae oe, cada comuna, fintzas a cumone cun àteros entes parìviles, tenet sa facultade de fraigare Giassos lìberos dae su petròliu. Àreas in ue s'at a pòdere, cun su tempus, abbandonare s'impreu fitianu de su petròliu e de sos derivados suos a favore de sas energias rennoàbiles. Su chi in antis podiat èssere petzi una mira o su bisu romànticu de unos cantos ambientalistas, oe est una realidade. Tzertu su sèberu est lassadu a sos amministradores e a sa sensibilidade issoro chi devet èssere semper arta meda, ma podet èssere ocasione pro leare conca a sa salude e non petzi conca a su profetu econòmicu.

28/01/16

Entes locales. Riforma aprovada, ma arriscat s'impugnada

de Màuru Piredda


Sa riforma chi isetaiat unu disinnu a pustis de prus de un'annu est istada aprovada eris. Ma nemos podet nàrrere chi sa missione nche siat acumprida. A su chi narant Anci, Cal, Aicrre e Asel, est a nàrrere is assòtzios de is Entes locales, ddoe est su perìgulu chi su Guvernu dda potzat impugnare. Su pro ite? Ca is Retes metropolitanas e is Retes urbanas non sunt tocadas dae sa riforma Delrio, e ca sa Tzitade metropolitana de Casteddu non cumbinat cun su territòriu de sa chi fiat sa Provìntzia. In s'ìnteri custu at a èssere s'assetu nou.

Carta de identidade eletrònica, in Sardigna pro como petzi 4 comunas

de Lisandru Beccu

Deretos Leggo, Url imàgine


Dae su mese de martzu bator comunas sardas ant a pòdere cumintzare a emìtere sas primas cartas de identidade eletrònicas. In Sardigna, su progetu chi si nch'at a cumpletare in su 2018, l'ant abertu sas comunas de Iglèsias, Lùvula, Macumere e Tàtari.

27/01/16

Immigratzione e pipios. Maladias, isfrutamentu, abusos de cada genia e su mudìmene europeu

de Maurìtziu Sale

Deretos Unicef. URL imàgine

In su mundu giai dèbile de sos emigrantes, b'at unu ladus, si est mai possìbile, galu prus afrigidu e disditzadu. Est su de sos pipios. Est su de sos arriscos chi patit cada pipiu intre sos disamparados in chirca de acasàgiu. E s'Europa est muda che roca, cara a sos delitos peus. A su tràficu de òmines, de fèminas e mescamente de pipios. A sos abusos. A sa violèntzia. A sa morte. Su raportu de Taskforce on Children on the Move est cruu, fritu e prìngiu de nùmeros. S'initziativa est mòvida dae 41 garantes de sos minores. Dae 33 paisos europeos.

26/01/16

Uniones tziviles. Sa fìgia de su marò, sa trans turca e sa libertade de cussèntzia de su Pd

de Màuru Piredda

Unu "Pride" de Dublinu. Deretos lìberos. Url imàgine

«Salude, so Giulia Latorre, 22 annos de Tarantu e so sa fìgia de su marò Massimiliano Latorre. Apo pigadu custu disinnu non pro publitzidade, ma pro dare fortza a is pessones chi timent a si mustrare comente sunt cara a is polèmicas, a is ingiùrgias e a is cunsighèntzias de una decraratzione». At impreadu custos faeddos, sa pitzoca, pro nàrrere a totu su mundu (tràmite sa pàgina Facebook "OmofobiaStop") chi «nois omosessuales tenimus sentimentos, unu coro, sa gana e su deretu de èssere ditzosos». E pro nàrrere chi emmo a is uniones tziviles e a is adotziones omosessuales. «Nois», «tenimus», faeddos craros. Ma a pustis de pagas oras su passu a dae in segus: «ddoe at àpidu una malecumpresa, fia faeddende in generale». Posca su "contrordine" nou". Gasi, dae su mangianu a su merie, sa noa Latorre at dominadu s'iscena mediàtica, carrargende·nche fintzas sa dibata a inghìriu de su Ddl Cirinnà. Su giornalismu in fatu a Facebook. E in fatu a Lercio.

Miopia, crèschida de duas bortas in 50 annos

de Lisandru Beccu

Deretos Paginegialle, Url imàgine

Sa miopia pagu prus o mancu l'ischimus totus ite cosa est. Unu difetu de rifratzione in ue sos rajos luminosos chi arribant dae una figura a tesu non resessent a si focalizare in sa rètina, ma in dae in antis de issa matessi. In custa manera sas figuras resurtant isfocadas e sa bisura megiorat petzi acurtziende·si·nche a su chi semus abbaidende.

25/01/16

Immigrados e integratzione. Sos inditos de sa Germània

de Maurìtziu Sale

Deretos Bundesregierung/Bergmann URL imàgine


Unos cantos meses a oe, Angela Merkel aiat pronuntziadu custos faeddos «B'amus a reventire». Fiant paràulas solennes, assutas. Teniant s'àera de una promissa fata dae chie ischit su chi est faghende. Su tenore de chie cheret dimustrare a su mundu sas cumpetèntzias suas. E fiant faeddos riferidos a su drama de s'immigratzione. A sas mìgias e mìgias de disamparados chi fiant carchende die cun die sa terra de Germània. In chirca de mègius vida. O petzi in chirca de una vida cale si siat. A dae chi su bonu sunt mòvidos, e galu movende sunt, dae logu rebestu e orrorosu in ue vida forsis est unu faeddu disconnotu.

24/01/16

Uniones tziviles e adotzione de is figiastros, #SvegliaItalia e Family day a inghìriu de is detzisiones de su parlamentu

de Màuru Piredda


A su chi narant is sòtzios pro is deretos de is omosessuales, eris, manifestende in is pratzas italianas, ddoe aiat prus de unu millione de tzitadinos. Tàtari, Nùgoro e Casteddu is pratzas sardas. Sa mobilitatzione, acumpangiada in is retes sotziales dae s'eticheta #SvegliaItalia, est nàschida pro «pro dare fortza a sa punna de s'agualidade». Est a nàrrere, pro sustènnere s'aprovatzione de su disinnu de lege "Cirinnà" in contu de uniones tziviles intre pessones de su matessi sessu. Mancari in su partidu suo ddoe apat chie est contra a custa punna (s'ex ministru Fioroni at a pigare parte a su "Family day"), Matteo Renzi at naradu chi «semus abarrados s'ùnicu paisu intre is 28 de s'Unione europea a no àere una disciplina pro custas uniones», agiunghende chi «totus is positzione sunt giustas».

23/01/16

Iran. Ong denùntziat: Cun Rohani est creschende sena mesura s'impreu de sa furca

de Maurìtziu Sale

Deretos ANSA URL imàgine

«Dae su matessi momentu chi in Iran si nch'est aposentadu Hassan Rohani, in su mese de làmpadas de su 2013, sunt in crèschida sas mortes de istadu. Cun su mèdiu de sa furca. Protzessu, sentèntzia de morte. Impicu. Podet èssere una casualidade? Nois bi creimus pagu. Su presidente chi belle totu s'imprenta internatzionale aiat semper definidu moderadu e fintzas riformadore, imbetzes de ghetare manu a unu sistema rebestu, arcàicu e sena fundamenu tzivile, l'at dadu impuntza. L'at afortidu. Su nùmeru de sas esecutziones non tenet perunu sentidu e no est cosa chi sa comunidade internatzionale potzat sighire a bajulare».

Casteddu-Ternana 1-0

de Lisandru Beccu


A pustis de sa surra contra a su Crotone su Casteddu cheret mantènnere su cuntatu cun sa prima in classìfica pro non nche la lassare fuire. In su Sant'Elia diat dèvere resurtare totu prus simpre cunforma a su chi est acontèssidu in Calàbria. Sa die, difatis, sos ruju-biaitos de Rastelli aiant acabbadu sa partida in noe òmines.

22/01/16

Kalolimnos, prus de 40 mortos in su mare Egeu

de Lisandru Beccu

Deretos thetoc, Url imàgine

Oe sa bàrdia de mare est resèssida a sarvare 26 pessones in sas costas intre Turchia e Grètzia, ma dae s'abba nch'at piscadu fintzas 36 carenas sena vida. 17 sunt pitzinnos. A su chi narant sas autoridades, sas barcas chi sunt afundadas diant àere giutu unos 70-100 pròfugos. Pro custu motivu sas chircas sunt sighende, mancant a s'apellu unas 30-40 pessones. Su naufràgiu est capitadu in tretos de Kalolimnos, un'ìsula grega collocada in s'Egeu de levante.

Nointamen su tempus malu e s'ierru, sos emigrantes sighint a fuire dae sa gherra e dae sa povertade. S'Oim (organizatzione mundiale pro sas emigratziones) at naradu chi custu est su ghennàrgiu prus “mortale” de sos ùrtimos annos. Sos nùmeros sunt superiores a sos de su 2014 e de su 2015.

21/01/16

Renzi: «Oe semus fraighende s'istòria»

de Maurìtziu Sale

Deretos Ansa URL imàgine


Su Senadu at aprovadu su ddl cun sas riformas costitutzionales. L'at fatu cun 180 emmo, cun 112 nono e cun 1 astènnidu. Como tocat a sa Càmera, a ue nche colat  pro s'aprovatzione definitiva. Cara a sos senadores fiat presente fintzas su presidente de su Consìgiu. Renzi - cun faeddos untados a retòrica e cun sa matessi ìndula presumida de chie ischit chi non podet faddire - at arringadu su traballu de su guvernu in contu de riformas costitutzionales. 

«Oe semus fraighende s'istòria», at naradu a boghe lada. «Su pòpulu, senadores istimados, bos at a torrare gràtzias pro su votu de oe e parabenes pro sa majoria assoluta».A coa, mentovende su referendum de cunfirma, at agiuntu chi como «amus a bìdere cun chie istat su pòpulu, si cun nois o cun sos chi narant die cun die chi semus una derrota, unu fallimentu». 

Pro chi cadaunu si potzat fraigare un'idea subra de sa vàllia riformista e a tìtulu doverosu de crònaca, publicamus s'elencu de sos passos prus de importu leados dae su progetu de riforma. In tantu naramus deretu chi sa riforma modìficat e cumpletat sa de su Tìtulu V (fata su mese de martzu de su 2001). Sa chi at introduidu su federalismu. 

CÀMERA - At a èssere s'ùnica Assemblea legislativa e fintzas s'unica chi at a votare sa cunfiàntzia a su guvernu. Sos deputados ant a èssere semper 630 e semper elègidos a sufràgiu universale. Comente a oe.

SENADU - S'at a tzerriare semper Senadu de sa Repùblica, ma at a èssere cumpostu dae 95 elègidos dae sos Consìgios Regionales (21 sìndigos e 74 consigieris-senadores), prus chimbe numenados dae su Cabu de Istadu chi ant a abarrare in càrriga pro 7 annos. Su Senadu nou at a àere cumpetèntzia legislativa petzi pro su chi pertocat sas riformas e sas leges de tenore costitutzionale. At a pòdere rechèdere a sa Càmera sa modìfica de sas leges ordinàrias, ma Montetzitòriu no at a tènnere òbligu perunu pro atzetare o mancu sa rechesta, sena mancu òbligu de majoria. Petzi pro unas cantas leges chi pertocant su raportu Istadu-Regiones, sa Càmera, pro refudare sas rechestas de su Senadu, at a tènnere bisòngiu de sa majoria assoluta.

LEGITIMATZIONE POPULARE - Est sa novidade introduida a su Senadu e protzedet dae una rechesta de una minoria in intro a su Pd. Ant a èssere sos tzitadinos, in su momentu chi sunt eligende sos consigieris regionales a seberare cales ant a èssere dinnos de leare ambas càrrigas: sa de consigieri e sa de senadore. Sos Consìgios regionales ant a ratificare su sèberu.

SENADORES-CONSIGIERIS - Sos 95 senadores ant a èssere partzidos intre sas Regiones, cunforma a su pesu demogràficu, est a nàrrere cunforma a su nùmeru de abitantes. Sos Consìgios regionales ant a elègere cun su mètodu proportzionale sos senadores seberende·los intre sos cumponentes issoro; unu pro cada Regione at a dèvere èssere fintzas sìndigu.

IMUNIDADE - Sos senadores noos ant a èssere tutelados a sa matessi manera de sos deputados. Su Senadu at a dèvere cuntzèdere su permissu pro su chi pertocat avisos de arrestu o intertzetatziones telefònicas.

TÌTULU V - Ant a torrare in manos a s'Istadu unas cantas cumpetèntzias chi como sunt reguladas dae sas Regiones. Comente a s'energia, sas infra-istruturas istratègicas e su sistema natzionale de s'amparu tzivile. In finitias, suta proposta de su guvernu, sa Càmera at a pòdere aprovare leges in ue sa cumpetèntzia est como de sas Regiones «cando b'apat resones de tutela de s'unidade giurìdica o econòmica de sa Repùblica. Diat èssere tutela de sos interessos natzionales».

PRESIDENTE DE SA REPÙBLICA - L'ant a elègere sos 630 deputados e sos 100 senadores (bogados sos rapresentantes de sas Regiones chi sunt previstos oe). Pro sos primos tres iscrutìnios at a ocùrrere una majoria cun sa de tres partes duas de sos cumponentes; dae su de bator iscrutìnios si nche falat a sa de chimbe partes tres de sos cumponentes; dae su de sete iscrutìnios at a bastare sa majoria de sa de chimbe partes tres, ma de sos votantes(oe su cuorum est prus bàsciu, majoria assoluta de sos chi tenent deretu, a mòvere dae sa de bator votatziones in susu).

CORTE COSTITUTZIONALE - Chimbe intre sos 15 giùighes costitutzionales los at a elègere su Parlamentu: 3 sa Càmera e 2 su Senadu.

REFERENDUM - Cun sa riforma b'at a àere unu cuorum prus minore pro sos referendum chi ant regòllidu 800.000 firmas in càmbiu de 500.000. Pro lu cunvalidare ant a dèvere votare su mesu de sos eletores chi ant votadu a sas ùrtimas eletziones polìticas, imbetzes de su mesu de sos iscritos in sas listas eletorales de sas comunas.

DISINNOS DE LEGE DE INITZIATIVA POPULARE - Nche colant dae 50.000 a 150.000 sas firmas chi ocurrent pro presentare unu ddl de abrìtiu populare. Sos regulamentos de sa Càmera ant a dèvere inditare però sos tempos dislindados chi ocurrent pro los esaminare. Clàusola chi a oe no esistit.

LEGE ELETORALE - Sa riforma at introduidu su recursu preventivu - pro su chi pertocat sas leges eletorales - a sa Corte costitutzionale si lu rechedet nessi sa de bator partes una, intre sos cumponentes de sa Càmera. In mesu a sas normas transitòrias nch'est fintzas sa possibilidade de unu recursu preventivu giai in custa legisladura. Duncas s'Italicum, si esseret aprovadu, si nche diat pòdere agatare deretu cara a sa Corte costitutzionale.

PROVÌNTZIAS - Nch'ant a èssere catzadas dae sa Costitutzione. Atu indispensàbile pro nche las abrogare a manera ufitziale.

CNET - Nch'at a èssere abrogadu su Consìgiu natzionale de s'economia e de su Traballu, òrganu costitutzionale cunforma a sa Carta de su 1948.

95 annos a oe sa nàschida de su Partidu comunista de Itàlia

de Màuru Piredda

Deretos Archìviu Tzentrale des'Istadu. Url imàgine

«Totus sos partidos chi cherent aderire a s'Internatzionale comunista devent mudare nùmene. Cada partidu si devet cramare Partidu comunista (setzione de s'Internatzionale)». Gasi nargeit su de 17 (de sos 21) puntos aprontados in Pedrugradu dae su segundu cungressu de su Comintern, su partidu de sa rivolutzione mundiale nàschidu duos annos a pustis de sa russa. In intro de su Partidu sotzialista italianu sos inditos de Lenin bengeint regortos dae sa fratzione comunista. Est a nàrrere dae sos astensionistas de Amedeo Bordiga, dae sos massimalistas tertzinternatzionalistas de Bruno Fortichiari e dae sos ordinovistas de Antoni Gramsci. Aunidos in sa "motzione de Imola" conchisteint su 34,27% de sos cunsensos in sos cungressos provintziales. Ma, a dae chi sa majoria de Serrati fuit pro s'unidade de su partidu (e duncas contrària a s'espulsione de sos riformistas de Turati), sa fratzione, a coa de su cungressu sotzialista de Livorno, disinneit de si tramudare in partidu. Fiat su 21 de ghennàrgiu de su 1921.

20/01/16

Tzina. Creschet prus pagu s'economia, creschent de prus is isciòperos

de Màuru Piredda

Deretos China labour bulletin. Url imàgine

In su 2015 su Produtu internu brutu de sa Tzina est crèschidu de su 6,9%. Su 0,4% in mancu cunforma a su 2014 ma in lìnia cun is obietivos (7%) de is autoridades de sa repùblica populare. S'Economist, tramite un'artìculu patronadu dae sa multinatzionale General electric, nos narat chi, in contu de richesa produida, su 6,9% de s'annu in pessu coladu ecuivalet a unu 14,2% in su 2007. Totu custu gràtzias a is mercados emergentes e a sa mannària de s'economia tzinesa (10mìgia milliardos de dòllaros). Ma is àeras paret chi minetzent temporadas.

19/01/16

Immigratzione. Msf (Mèigos sena làcanas) denùntziat sa derrota europea

de Maurìtziu Sale

Deretos Pixabay.com URL imàgine


Su raportu Msf publicadu e difùndidu eris, lunis 18 de ghennàrgiu, chistionat de fallimentu. De derrota cumpleta. Acrarit cun particulares de gherra atòmica, su chi est acontèssidu e galu est acontessende a sos migrantes, a sos chi rechedent asilu e a totu sos pròfugos cròmpidos a Europa in chirca de ispera. Faeddat de derrota, de disacatu, de disaura. Analizende su fenòmenu pro su chi pertocat su traballu issoro, sos mèigos sena làcanas, ant decraradu chi su 2015 est istadu un'annu de terrore, de morte e de suferèntzia sena mesura. Unu drama in ue s'Unione europea at dimustradu totu sa debilesa sua e sas fartas de unu sistema de acollièntzia e de acasàgiu sena règulas, sena critèrios. Nen polìticos, ne umanitàrios. In finitias sena rispetu perunu pro sa dignidade e pro sos deretos umanos.

Èlighe, àrbore antigu de Sardigna

de Lisandru Beccu

Deretos provinciamediocampidano, Url imàgine

In Sardigna, in sos sèculos colados, sos padentes de Èlighe fiant mannos meda e creschiant a sa sola annu cun annu, aumentende s'istèrrida issoro. Meda de su patrimòniu naturale chi tenìamus nche l'amus pèrdidu cun su tempus, sa majoria de sa linna l'ant impreada pro fàghere sas traessas de sa ferrovia. Ma mancari siant capitados custos eventos negativos, sa pranta la podimus ancora agatare pagu prus o mancu in cada cugione de s'ìsula.

18/01/16

Crotone-Casteddu 3-1

de Lisandru Beccu



A pustis de paritzas dies de pàusa ierrile, sa Sèrie B si nche torrat a presentare in sos programmas de sos amantiosos de fùbalu. Est cumintzadu gianteris su girone de torrada chi in presse in presse nos donat su disafiu deretu intre Crotone e Casteddu. Sos sardos ant unu puntu in prus cunforma a sos calabresos, ma oe sos giogadores de Ivan Juric ant su vantàgiu de giogare in domo, cara a sos tifosos.

Ong Oxfam: «In 62 possedent sa matessi richesa de 3,5 milliardos de pessones»

de Màuru Piredda

Deretos lìberos. Url imàgine

De 7 milliardos de pessones petzi s'1% possedet su bonu de sa richesa. 62 paperones tenent sa bellesa de 1,76mìgia milliardos de dollaros. Sa matessi tzifra chi, posta a cumone, est possèdida dae 3,5 milliardos de òmines e fèminas intre is prus pòberos. Est cantu nos narat s'organizatzione non guvernativa Oxfam cun su raportu suo "Un'economia pro s'1%".

Fotografia. Sistemas pro sa cumpositzione de s’imàgine: s’autoiscatu dinàmicu

de Maurìtziu Sale

Sa bartza manna de Terramaini, in Casteddu. Autoiscatu. Campionados regionales de nàdigu, esordientes e juniores, de su 2012. Fotografia de Maurìtziu Sale

•Temas
Pro nche regòllere momentos de vida, unos cantos bìculos de esistèntzia, si podet adotare una tècnica particulare, ponende sa fotocàmera subra de sa trìbide e lassende·la a fàghere iscatos a sa sola. In automàticu. Podet èssere un'esperimentu galanu e profetosu de praticare in logos meda. In logu de parìllias, de partidas de fùbalu, de manifestatziones, in sas partas prus mannas de sas tzitades nostras. Sos resurtados cadaunu nche los podet collire a pare in vàrias cartelleddas temàticas. Pro los servare a un'ala, in intro de sa cherbeddera illacanada de s’elaboradore e pro los abbaidare in cale si siat momentu. Pro chistiones de istùdiu, de chirca o petzi pro su praghere personale de nche sejare cales sunt sos megioros cun su tempus.

17/01/16

25 annos a pustis de sa “Gherra de su golfu”. A cando sa paghe?

de Màuru Piredda

Deretos lìberos. Url imàgine

25 annos a eris comintzeit sa gherra sena acabbu de is Istados aunidos de Amèrica in s'oriente probianu. Su 16 de Ghennàrgiu una coalitzione ghiada dae George Bush "senior" interveneit in Kuwait pro illiberare sa petromonarchia ocupada, in austu, dae s'Iraq de Saddam Hussein. S'atacu fiat sustènnidu dae su Consìgiu de seguresa de is Natziones aunidas (finamentas dae s'Unione soviètica). Su Kuwait liberadu. Ma Saddam galu podiat serbire, finamentas pro reprìmere is pesadas populares impuntzadas dae sa derrota in Kuwait. Pesadas chi pro sa "realpolitik" istadunidensa podiant dare prus chi no un'anneu. S'interessu fiat a mantènnere s'istabilidade de sa regione, a comintzare dae is làcanas sestadas 100 annos a oe gràtzias a is acordos Sykes-Pycot, cando Frantza e Grandu Britànnia si partzeint s'oriente mesanu a pustis de s'acabbu de s'Imperu otomanu. A Saddam dd'aiant depostu (e mortu) petzi a pustis de s'interventu militare de su 2003 ghiadu dae George Bush "junior". Dae tando non ddoe at perunu cugione in cussos chirros chi siat istàbile. Dae tando ddoe curret petzi sàmbene.

16/01/16

Calat (galu) su preju de su petròliu. Creschet (galu) sa cuntierra Iran – Aràbia saudita

de Màuru Piredda 



Su preju de su petròliu, pro sa segunda bia in una chida, nch'est torra caladu a suta de is trinta dòllaros su barile. Una mèngua de importu, a dae chi in su mese de làmpadas de su 2014 su preju de s'oro nieddu nche fiat a inghìriu de is 100. Sa cajone diat dèpere èssere ligada a sa possibilidade chi fintzas s'Iran ddu potzat esportare. Intre is duos istados islàmicos (unu contra a s'àteru in Sìria e Yemen) est cuntierra totale a livellu diplomàticu e econòmicu.

15/01/16

Turchia. Apellu pro sa paghe cun su Pkk: 12 arrestos de primore

de Maurìtziu Sale

Deretos Ansa/Epa URL imàgine


Sa politzia turca at arrestadu 12 professores acadèmicos cun s'acusa de propaganda terrorìstica a favore de su Pkk. Reos pro àere firmadu un'apellu de paghe. Unu documentu in ue si promovet una solutzione patzìfica de sa chistione curda. Su mandadu de arrestu pertocat finas àteros 9 acadèmicos chi però non sunt istados galu firmados. In sa noa - dada a intèndere dae s'agentzia Anadolu - si decrarat chi su provedimentu siat nàschidu in sinu a sa procura de Kocaeli, a sud de Istanbul e chi siat indiritzadu petzi contra a s'universidade locale.

14/01/16

Sanidade, arribat su registru de sos tumores

de Lisandru Beccu

Deretos lìberos, Url imàgine

S'esecutivu regionale at aproadu s'istitutzione de su registru regionale de sos tumores. Un'aina chi sos sardos pretendiant dae tempus meda. In custos annos est fintzas nàschidu su comitadu Sa Luxi, chi at postu a pare pessones e assòtzios pro marcare sa netzessidade de àere unu registru de sos tumores in totu sa Sardigna. At a èssere unu documentu chi at a iscumproare s'intzidèntzia reale de sas patologias tumorales in su territòriu sardu.

Èbola: Oms decretat sa fine de s'epidèmia in Àfrica otzidentale

de Maurìtziu Sale




Sa batàllia contra a su virus Èbola, in Àfrica otzidentale, nch'est bìnchida. Oe, in Ginevra, s'Organizatzione mundiale de sa salude (Oms) at annuntziadu chi in Libèria su contàgiu no esistit prus e chi su virus nch'est derrutu. A su chi si leghet pagu prus o mancu in totue, s’Oms cunfirmat chi «totu sos veìculos de contàgiu connotos fintzas a oe, sunt istados arressados. In totu s'Àfrica otzidentale». E su mundu intreu podet torrare alenu. In duos annos, su virus Èbola at cundidu prus de 28mìgia de pessones. E cajonadu at prus de 11mìgia de mortos, in Libèria, in Sierra Leone e in Guinea.

13/01/16

Obama, otimismu e obietivos a missa essida in s'ùrtimu arresonu suo subra s'istadu de s'unione

de Màuru Piredda

Deretos


Pro Barack Obama, su de 44 presidentes de is Istados aunidos de Amèrica, su de eris est istadu s'ùrtimu arresonu suo subra s'istadu de s'unione. Issu, difatis, a dae chi est acumprende sa segunda legisladura, non s'at a pòdere torrare a candidare. Medas is argumentos tocados. Dae sa polìtica interna a is relatziones internatzionales, dae s'economia a s'ambiente.

Sardigna, ipertrofia legislativa. Ma, narat Ganau, su 2016 at a èssere s’annu de sas riformas

de Maurìtziu Sale




Su 27 de làmpadas de su 1949, cun su nùmeru 1 amus sa prima lege regionale de Sardigna (lege posca abrogada, su 5 de martzu de su 2008 dae su presidente Soru, cun s'artìculu 8, paràgrafu 13 de sa lege n. 3). Trataiat de unu gastu regionale permanente pro sa luta contra a sas maladias sotziales. 

Dae tando, dae su 1949 e finas a su mese de freàrgiu de su 2014 - data de intrada in càrriga de su presidente Pìgliaru - sas leges in vigore, in Sardigna, fiant in totu 1959. In 65 annos, 1959 leges. 30 leges s'annu. Cada mese una lege e barda. Una mèdia de 1,25. Nùmeros de importu, cunforma a una populatzione de in pessu 1millione e 600mìgia abitantes. E in mèngua costante.

12/01/16

Turchia, 11 mortos e 15 fertos in Istanbul

de Lisandru Beccu

Deretos LaPresse, Url imàgine

Su tzentru caente de su terrore paret chi si nche siat frantu conca a sa Turchia. Oramai, in su paisu de sa mesu luna, sas fainas graes sunt belle fitianas. Custu mangianu, pagu prus o mancu a sas 10:20 (sas 9:20 in Sardigna), unu kamikaze saudita s'est fatu esplòdere in su tzentru de Istanbul, in sa pratza de Sultanahmet. Su logu est semper prenu de turistas, bidu chi a curtzu b'at unos cantos monumentos comente a sa Moschea biaita, a sa ex basìlica de Aya Sofia e a su palatzu Topkapi.

11/01/16

Abba de Colònia e fragu de prepotèntzia maschile/otzidentale

de Màuru Piredda

Deretos Wolfgang Rattay/Reuters. Url imàgine

Karl Marx naraiat chi «su burghesu bidet in sa mugere petzi un'istrumentu de produtzione». Nch'at coladu 168 annos dae s'imprenta de "Su manifestu" iscritu in pare cun Friederich Engels, ma paret chi a intèndere opinionistas de "domo nostra" in contu de "fèminas nostras" siat comente a ddis dare resone. A Marx e a Engels, naturale. Su chi est acontèssidu in Colònia, in Germània, galu faghet chistionare sa gente in is dibatas issoro mediadas dae una cale si siat boghe televisiva o dae cale si siat messàgiu in sa rete. «Is fèminas nostras - gasi su tweet de Bruno Vespa - a ddas ant a dèvere tìmere is trumas de immigrados? A pustis de is abusos in Germània, nde chistionamus in Porta a porta».

David Bowie, su “duca biancu” si nch'est andadu

de Lisandru Beccu

Deretos Leonhard Foeger / Reuters, Url imàgine

Sa noa de sa morte l'ant trasmìtida custu mangianu a sas sete e mesa in sa pàgina sua de Facebook: “David Bowie si nch'est mortu oe in paghe, carignadu dae sa famìlia sua, a pustis de 18 meses de batalla contra a unu male malu. In medas ais a cumpartzire custu dolore, ma bos pedimus de rispetare sa riservadesa de sa famìlia in custu momentu de dolore”. Si nch'est mortu eris s'isteddu de su rock, gasi, a peutu, inghiriadu petzi dae sos istrintos.

Immigratzione e riformas. Renzi: Sa Bossi-Fini non si tocat e mancu su reatu de clandestinidade

de Maurìtziu Sale

Deretos Ansa/Epa URL imàgine


«Sa Bossi-Fini non si tocat e mancu su reatu contraventzionale de clandestinidade (reatu custu, ammentamus, introduidu dae su de bator guvernos Berlusconi. In s'artìculu 10-bis de su Testu ùnicu in contu de immigratzione, s'8 de austu de su 2009). Nessi non como. No est galu su momentu». Sunt faeddos de Matteo Renzi. Su reatu chi giughimus in limbas at ingendradu problemas de cada casta, est a làcana cun sa legitimidade costitutzionale, est cunsideradu tramposu, imboligosu,infadosu e traballosu foras de cada mesura. Siat pro sas procuras, siat pro sos tribunales. E de peruna utilidade sotziale. «Ma pro como, pro chistiones de oportunidade polìtica, non si podet tocare - narat Renzi -, duncas no at a èssere in s'agenda de su Consìgiu de sos ministros pro chenàbura chi benit. L'amus a afrontare cun assentu e cun àsiu prus a dae in antis»

10/01/16

In bonora, Larentu. Dae s'umbra de s'istòria a sa lughe de s'ammentu

de Mamàliu Pibesa

Larentu Pusceddu. Deretos Luisi Ladu. Url imàgine

Cando faeddamus de literadura sarda a s'ispissu nch'essimus in arresonos chi, oe, pertocant sa produtzione poètica iscrita de sos cuncursos, chi però est dialetale; s'improvisatzione a bolu chi sighit a ammajare sos sardos de cada chirru, chi però est literadura orale; sa prosa de sos iscritores sardos, chi però est belle semper in limba italiana. Sa morte de Larentu Pusceddu, iscritore de Oroteddi, nos ammentat chi b'at un'àtera literadura. Una literadura iscrita natzionale chi, mancari belle totu canta de fraigare, issu at impuntzadu cun sos traballos suos. In prus de sa produtzione poètica (finamentas cun tradutziones), de sos contos collidos in "Pipinidas e iscazas" e de su discu "Dae s'umbra de s'istòria", Pusceddu at iscritu chimbe romanzos: "S'Arvore de sos tzinesos", "Mastru Taras", "Su belu de sa bonaura", "Dona Mallena" e "Sordadu Nangu", s'ùrtima òpera sua. Pusceddu est istadu, in pare cun àteros iscritores de primore comente a Giuanne Frantziscu Pintore, unu intre sos  prus mannos difensores de s'idea de su sardu unificadu pro cale si siat impreu, a comintzare dae sa literadura. In bonora, Larentu. Dae s'umbra de s'istòria a sa lughe de s'ammentu.

Tempus, s'ierru istentat a infriscare

de Lisandru Beccu

Deretos lìberos, Url imàgine

Sas temperaduras abarrant prus artas de sa mèdia de su perìodu. In die de gianteris, in Casteddu, su termòmetru nch'at barigadu sos 21 grados, marchende sa die comente una de sas mègius beraniles. S'ierru ancora no at detzisu de si fàghere logu, mancari in sas dies coladas b'apat àpidu abba e bentu. A su nessi sa sicagna no est prus unu problema comente in su mese coladu. Sos lagos podent torrare agigu de alenu in pare cun sa terra.

09/01/16

Catalùnnia, Junts pel sí e Cup crompent a s'acordu. In foras Mas e is eletos prus radicales de is anticapitalistas

de Màuru Piredda

Carles Puigdemont, deretos ACN / Laia Poblado. Url imàgine

Joan Tardà, deputadu de Esquerra republicana in Madrid, dd'aiat naradu su 3 de ghennàrgiu a pustis de s'ùrtimu niet a Mas pronuntziadu dae sa Cup:«Cheret chi cadaunu de nois fatzat cale si siat cosa pro evitare is eletziones». Agigu prus iscurigosu, in su matessi momentu, su pensu de sa ghia de su partidu, Oriol Junqueras: «Non nos amus a arrèndere mai». Cara a ite? Cara a is pretesas de sa Cup contra a Mas o cara a sa possibilidade de nch'imbolare su resurtu conchistadu in cabudanni? Su tweet ufitziale de su partidu sotzial-natzionalista, publicadu oe, acrarit mègius de cale si siat decraratzione sa duda mentovada: «No est birgòngia a pigare disinnos de s'ùrtima ora. Depimus agatare s'acordu finas a s'ùrtimu segundu de s'ùrtimu minutu de s'ùrtima die». Duncas Artur Mas nch'est in foras dae is giogos. S'esponente de Convergència democràtica de Catalunya at fatu un passu a dae segus in virtude de un'acordu cun sa Cup. S'iscrannu suo l'at a pigare su sìndigu de Girona, Carles Puigdemont, de sa banda sotzial-democràtica de Cdc. Ma, nât chi, oto deputados de sa Cup s'ant a dèvere dimìtere pro lassare su logu a is chi ant a garantire s'istabilidade guvernativa. Duos ant a collaborare cun su grupu de Junts pel sí.

Sièntzia. Ite est cussa genia de muschitu chi a bias bidimus bentulende·nos in dae in antis?

de Maurìtziu Sale





• Su fenòmenu
Parent a beru muschistos o bermeddos bolende·nos cara a cara e si movent in pare cun s'ogru. Sunt semper in cue, fissos che micro-pupas e non si nche podent istrajare. Si narant corpus mòbile vitreale e sunt proteinas. Cumparent comente marinende in su bòidu ma nche sunt aposentados bene in su corpus bìdrinu de s'ogru. A banda de intro. Est unu sìntomu chi afrigit pagu prus o mancu su 70% de sos òmines e de sas fèminas in edade. Est a nàrrere intre sos 45 e sos 55 annos. A bias parent farfarùgia, a bias bermeddos e sunt semper a fainu in dae in antis de sa mirada nostra. In intro de su campu visivu e aumentant in nùmeru o mènguant, cunforma a sas cunditziones de sa lughe e mescamente si in dae in antis giughimus un'isfundu paris. In colore uniforme.

08/01/16

Uras de Nadale e Crimea. Coca cola discuntentat sa Rùssia a primu e s'Ucràina a pustis

de Màuru Piredda

Deretos Indipendent. Url imàgine

In contu de publitzidades e de cartas geogràficas fìamus abarrados a cando Alitalia si nch'aiat ismentigadu sa Sardigna. Un'ofesa, nargeit calicunu. «Sardigna no est Itàlia» replicheit calicunu àteru. Ma si su produtu de publitzizare est sa Coca cola e si is natziones interessadas sunt sa Rùssia e s'Ucràina, beh, tando su trèulu est agighigheddu prus mannitu.

07/01/16

Lìbia, càmiu-bomba de s'Isis in Zlitan

de Lisandru Beccu

Deretos gds, Url imàgine

Deghinas de mortos, custu est su bilantzu provisòriu de s'atentadu a s'acadèmia de politzia de Zlitan. Semus in Lìbia, a pagu prus o mancu 175 chilòmetros dae Trìpoli. A su chi narat sa televisione Al Arabiya sos mortos diant dèvere èssere unos 70, ma sos datos non sunt ufitziales. Pro seguru su ministeru de sa sanidade faeddat de un'isterrimenta de una chimbantina de mortos intre tziviles e politziotos. Sos fertos imbetzes diant dèvere èssere unos 150.

06/01/16

Daesh at mortu a Ruqia Hassan, giornalista indipendente e fèmina. Pro issos un'ispia

de Màuru Piredda

Deretos Ansa. Url imàgine

Nât chi fiat un'ispia, pro Daesh. Motivu bastante pro dda mòrrere. Ruqia Hassan, giornalista indipendente, pro netzessidade impreaiat finamentas su nùmene de Nissan Ibrahim. In sa rete contaiat sa vida de cada die de is abitantes de Raqqa, tzitade siriana controllada dae is militzianos de s'istadu islàmicu. Sa famìlia at retzidu sa noa trista in is dies coladas ma Ruqia mancaiat dae tempus. Non s'ischit dae cando però: s'ùrtimu messàgiu in is retes sotziales fiat de su 21 de argiolas. «Andade a dae in antis e proibide internet - aiat iscritu irònica -, is pugiones biagiadores nostros non s'ant a chesciare».

Esperimentos nucleares in Corea de su Nord. Pyongyang narat chi est H, Seul chi est atòmica

de Maurìtziu Sale

Deretos Ansa/Epa URL imàgine


Paret chi sa Corea de su Nord, oe apat dadu a intèndere, in sa televisione pùblica, chi nch'apat ammaniadu unos cantos esperimentos nucleares. Esperimentos cun sa bomba H. Bomba a base de idrògenu. Sas autoridades de sa Corea meridionale e su servìtziu geològicu de sos Istados unidos, pagu tempus in antis de s'annùntziu, aiant rilevadu unu sisma cun una magnitudo a su de 5,1 grados.

05/01/16

Emigrantes, 21 mortos in sas marinas turcas

de Lisandru Beccu

Deretos AP, Url imàgine

Non lis bastat su fritu e su tempus malu a sos emigrantes pro firmare s'èsodu contra a s'Europa. Sa frea de sa gherra binchet in subra de sas àteras timòrias. Custu mangianu sas autoridades turcas ant annuntziadu chi ant agatadu 21 pròfugos mortos in duos giassos diferentes de sa costa turca. Forsis, a su chi narat sa bàrdia de mare, fiant in chirca de nche cròmpere a s'ìsula grega de Lesbo, ma sas barcas si nche lis sunt trouladas. Nd'ant agatadu ùndighi in sa marina de Ayvalik e àteros deghe in Dikili. Ancora non si connoschent sas natzionalidades de sas vìtimas, ma s'ischit chi intre sos 21 poberitos b'at nessi tres pitzinnos.

04/01/16

Emigrantes. Fèminas in bèndida pro pagare sa tràmuda a totu sa famìlia

de Maurìtziu Sale

Deretos Djamila Grossman pro New York Times URL imàgine

Homo homini lupus. Òmine fera contra a s’òmine. Una veridade manna. Mai ditzu prus intzertadu, a dolu mannu. E si podiat pensare de nch’àere tocadu su fundu de sa barrica. Ma s'òmine a bias impreat totu s'abbistesa sua pro nche barigare sas làcanas de su connotu e oe, si diferèntzia b'at, su ditzu tenet una balia prus iscurigosa. Semper che pare in su sentidu, ma prus ofensiva, dannàrgia e sena impudu: Homo mulieri lupus. Òmine fera contra a sa fèmina.

03/01/16

Cup, su niet definitivu a Mas aberit is ghennas a is eletziones antitzipadas in Catalùnnia

de Màuru Piredda

Murale in Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat). Deretos Facebook

A sustènnere a Artur Mas comente presidente de sa Generalitat? Sa Cup, in fines, at disinnadu chi nono. Sa detzisione est essida a campu oe, durante su Consìgiu polìticu de su movimentu indipendentista e anticapitalista. Imoe a Junts pel sí ddi tocat a propònnere un'àteru nùmene in intro de su 10 de ghennàrgiu, die ùrtima a disponimentu pro s'imbestidura de su presidente de su guvernu locale. Ma no est cosa chi at a fàghere. De custa manera su parlamentu decadet e s'at a torrare a votare in su mese de martzu. Est campànnia eletorale permanente, duncas. E est campànnia ligada a sa dibata de s'istadu ispanniolu intreu, a dae chi nemmancu in Madrid sunt renessende a formare unu guvernu a pustis de is eletziones de su 20 de nadale.

Atacos a su Pkk, Turchia sena làstima peruna

de Lisandru Beccu

Deretos aljazeera, Url imàgine

In su sud-est de su paisu s'esèrtzitu turcu sighit a bombardare sos curdos de su Pkk. Sas operatziones fiant cumintzadas in su mese coladu in pare cun su tudafogu. In Cizre sos abitantes sunt disisperados, custrintos a si nche fuire ca non tenent prus nen recatu e ne abba. “Amus abbandonadu su bighinadu nostru pro nos nche fuire dae sa tzitade – narat una fèmina agiunghende – nos bombardant cun sos carros armados e cun sos mortajos. Nos nche devimus mòvere a un'àtera regione”. Ma Ankara andat a dae in antis, sena leare a cunsideru nemmancu sos deretos elementares de sa populatzione.

02/01/16

47 esecutziones in Aràbia saudita, s'Iran minetzat

de Lisandru Beccu

Deretos blueplanetheart, Url imàgine
Eris su ministeru de s'internu saudita at annuntziadu s'esecutzione de 47 pessones. In mesu b'aiat emmo carchi terrorista ligadu a Al-Qaeda, ma fintzas carchi aversàriu polìticu de re Salmān. In Aràbia saudita s'annu coladu b'at àpidu 157 cundennas a sa pena de morte, a su sòlitu impicu, lapidatzione e decapitatzione. Su protzedimentu est aplicadu a sos reatos de: morte, isburvadura, rapina, tràficu de droga, adultèriu, omosessualidade, apostasia e sabotàgiu.

Ankara. Trampa de Erdogan, sa Turchia tenet bisòngiu de una presidèntzia atzuda comente a sa de Hitler

de Maurìtziu Sale

Deretos Carlos Henrique Latuff URL imàgine

Sa Turchia de Recep Tayyp Erdogan comente a sa Germània de Hitler? Su cunfrontu est nàschidu peri sos mermeddos de su presidente turcu matessi. L’at fatu sutalineende s'importu chi tenent unos cantos elementos de sas riformas costitutzionales turcas, galu de aprovare, chi sunt punnende a una super-presidèntzia. «In unu sistema marcadu dae s'unidade» - at naradu eris Erdogan, in pessu torrende dae s'Aràbia saudita, negotziende cun sos giornalistas - «su presidentzialismu podet andare prus chi non bene. Diat èssere perfetu.B'at unos cantos esempros in totu su mundu e fintzas in s'istòria. Pompiemus a su de sa Germània de Hitler. Pro nàrrere».