31/03/16

Frantza, est gherra sotziale contra a sa riforma de su traballu

de Màuru Piredda

Deretos Afp. Url Imàgine

Chie est arga inoghe est arga in Frantza, si narat. Su progetu de riforma de su mercadu de su traballu aprontadu dae su guvernu "sotzialista" frantzesu no est cosa disconnota: at a èssere prus fàtzile a litzentziare, ant a crèschere is oras de traballu e sa flessibilidade, su còdighe de su traballu at a èssere su chi is imprendidores cherent. A pustis de unas cantas pesadas (500mìgia traballadores in pratza su 9 de martzu, belle 200 iscolas "serradas" su 17 e isciòperu de is istudiantes su 24) su guvernu at fatu carchi cuntzessione, ma s'impiantu legislativu de sa riforma El Khomri (dae su sambenadu de su ministru) abarrat su matessi. Ma si in Itàlia sa Cgil isciòperat a missa essida (a lege aprovada), in Frantza is sindacados Gct e Force ouvrière ant naradu chi ant a sighire a gherrare finas a cando non nche retirant is disinnos guvernativos E, cun s'isciòperu de oe, 31 de martzu, forsis tocat de annoare su ditzu.

30/03/16

Regeni. Sa mama, in sa carena de fìgiu meu bi fiat totu su male de su mundu

de Maurìtziu Sale

Paola Regeni Deretos Ansa URL imàgine


S'istòria de sa repùblica italiana est carca de acontèssidas che a custa. Imboligada dae mistèrios de cada casta. Tropu sunt, a beru, sos arcanos de istadu e s'impotèntzia istitutzionale, cherta o mancu, cara a issos. Ma sa mama de Giulio Regeni non si rendet. Non tzedet. Non s'acunnortat. Peruna làgrima, ma dolore meda. Cheret sa veridade in antis de sa giustìtzia, sa fèmina afrigida chi eris in Roma, in sa cunferèntzia cun s'imprenta, in su Senadu, at invocadu sas autoridades pro chi fatzant craresa, pro chi nch'isorvant sa tulumba chi pertocat su fìgiu. «Devides acrarire, bos nde prego. Devides chircare mèdiu. Bi lu devides a fìgiu meu. Lu deviais bìdere subra de sa lastra de màrmuru. L'apo connotu petzi dae sa punta de su nare. Deviais bìdere su chi l'ant fatu. No est cosa de pòdere giùghere. Non pro una mama. Non pro mene». Sas paràulas de Paola Regeni ant marcadu s'àera eris. Ant lassadu su sonu surdu de unu coro iscartaradu in sas origras de su senadore Luisi Manconi e de totu sos chi fiant presentes. E barigadu nch'ant fintzas s'ischermu de sas televisiones. Intrende a cada domo, corfende cada sentidu.

29/03/16

Un'iscuta de beranu, posca arribat s'abba

de Lisandru Beccu


Sas ùrtimas dies de martzu ant a èssere prus caentes cunforma a sas mèdias de su perìodu. Lu cunfirmat s'ufìtziu meteorològicu de Deximumannu. Dae oe sas temperaduras ant cumintzadu a nche pigare in manera sensìbile.

28/03/16

Pakistan, 72 mortos. Su disacatu in su parcu pro pipios de Lahore

de Maurìtziu Sale

Deretos Ansa/Epa URL imàgine

Pasca dae su latinu pascha, dae su gregu páskha, dae s'ebràicu pesah cheret nàrrere trànsitu, passàgiu e est sìmbulu de allegria in su mundu cristianu. Forsis ca inditat su coladòrgiu seguru pro nche colare dae custa a cudda ala de làcana e a s'imbesse. Pro nche barigare s'esistèntzia materiale e nche cròmpere a sas mitzas de s'ispìritu. Sena su donu de sa fide no est cosa a istabilèssere su sentidu suo. E in medas eris a bortaedie, in Lahore sa tzitade pakistana sètzida a costàgiu de su frùmene Ravi, nd'ant connotu su viàticu rebestu. Forsis non fiat su chi cheriat Deus, forsis mancu su chi cheriant o s'isetaiant sos prus intre sas pessones chi fiant issipidas in Gulshan-e-Iqbal, su parcu pro pipios de Lahore. Logu de ispàssiu in ue unu kamikaze at disinnadu a arressare sa vida sua terrena pro nche colare in pare cun àteros 72 innotzentes a cudda ala de làcana. Sos fertos sunt 320 e s'ispramu issoro nch'est cròmpidu a totue in su mundu festende. Su bilantzu est cunfirmadu. Est ufitziale, istende a su chi si leghet in su situ de sa televisione Express News «galu sunt gherrende cun sas operatziones de sucursu». Sos pipios mortos sunt 33. Sa befe de unu nùmeru nòdidu. Simbòlicu. Tres sas dies de corrutu istitutzionale. Una sa rivendicatzione: dae su movimentu Jamat ul Ahrar. Bìndighi sas pessones presas dae sa politzia. Setantaduos sos mortos. Trintatrès sos pipios. Treghentos e binti sos fertos. Unu s'atentadore identificadu: Yousuf Farid, 28 annos, talebanu residente in s'apendìtziu de Muzzafargarh. Unu  Deus ebbia in una die de Pasca. 

27/03/16

Pasca manna de su 1916. Resurretzione e insurretzione in Irlanda

de Màuru Piredda

James Connolly. Url Imàgine

100 annos a como sa Pasca manna de sos cristianos fiat su 23 de abrile. 100 annos a como, in Dublinu, sa die de sa Resurretzione devenneit sa die de s'Insurretzione contra a s'Imperu britànnicu e cun s'obietivu de fraigare una repùblica indipendente irlandesa. Non si podet fàghere a mancu de nche collocare cussa pesada in intro de su movimentu internatzionale contra a sa gherra mundiale comintzada duos annos in antis.

Cantu podet èssere minore una rana?

de Maurìtziu Sale

Deretos national geographic URL imàgine


Pagu prus o mancu cantu a una musca. Si narat Paedophryne amauensis e est longa in pessu 7,7 millìmetros. Dae cando, in su 2009, nd'ant comunicadu s'iscoberta in Papuàsia (Pàpua Guinea Noa) - formalizada a livellu sientìficu petzi in su 2012 - si nch'at collidu su tìtulu de vertebradu prus minore de su mundu. Furende·bi·nche·lu a su Paedocypris progenetica, unu pischigheddu presente in Indonèsia, sende chi sas fèminas de custa genia mesurant 7,9 millìmetros. S'agatat in sas furestas tropicales proinosas e sos biòlogos de s'Universidade de istadu, in Louisiana (Iua), chi l'ant istudiada e classificada, bi sunt reventidos, cun pista manna, a nde tzapare unos cantos esemplares. 

No est cosa a nche las sejare in mesu a sa fògia e a s'erva in ue si nche cuant chirchende màndigu e pasu. E in prus iscudent brincos a chentu pro banda chi sunt 30 bias prus longos de sa carena issoro. Sa micro-rana però est in bona cumpangia, a dae chi sas sorrastras suas de sa genia Paedophryne tenent una mannària chi movet dae sos 8,5 a sos 11,3 millìmetros. Sas nostras tenent un' ìndula ispibilla e colores bios, ispramosos chi servint a istrajare sos inimigos naturales, sende chi in sa pedde issoro nche cuant una sustàntzia benenosa e mortale.

Atlètica: pro ite si curret in sensu anti-oràriu?

de Maurìtziu Sale

Nùgoro. Campu Iscola: allenamentos

Su critèriu l'ant istabilèssidu, in su 1913, sos de sa Federatzione Internatzionale, pro chi su pùblicu poderet sighire sa fase finale, in su retilìniu de arrivu, dae manu manca a manu dereta. Una mirada prus cumbeniosa pro sos otzidentales chi leghent e iscrient movende dae manca a dereta. In antis sos atletas curriant in unu sensu o in s'àteru sena diferèntzia peruna, cunforma a sos disinnos de su comitadu chi fiat organizende s'eventu. In sas primas Olimpìades, in su 1896 in Atene, pro nàrrere, aiant curtu in sensu oràriu. 

B'at però finas àteras teorias e ipòtesis pro su chi pertocat su sèberu definitivu anti-oràriu. Unos cantos sustenent chi custa trassa giuet a su coro chi, sende chi est postu a manu manca, diat pompare mègius su sàmbene. Àteros sustenent chi s'atleta bortende a manu manca tèngiat un'echilìbriu prus firmu, a dae chi diat impreare pro contra-bilantzare sa fortza tzentrìfuga su bratzu deretu, su prus forte in sa majoria de sas pessones. Sos inglesos, diferentzialistas e umoristas famados, nos dant imbetzes s'acrarimentu prus curiosu: sende chi sos atletas devent cùrrere contra a su Tempus, est lògicu chi lu devant fàghere in sensu opostu a su de su relògiu.

26/03/16

Iraq, atentadu suitzida in un'istàdiu

de Lisandru Beccu

Deretos ItaSportPress, Url Imàgine

Nch'est pigadu a 32 mortos e 84 fertos su bilantzu de s'esplosione de eris in su bidditzolu de Al-Asriya, in sa provìntzia irachena de Babil, a 50 chilòmetros dae Baghdad. Una pessone s'est fata esplòdere in un'istàdiu de fùbalu. 17 vìtimas teniant intre sos deghe e sèighi annos, pitzinnos.

Daesh at rivendicadu s'atentadu. L'at riferidu su situ ispetzializadu Site, chi at mentovadu unu comunicadu de s'Isis difùndidu in sa rete. S'atentadu est su de tres in pagas dies e arribat a pustis de un'ofensiva militare manna pro liberare sa provìntzia de Ninive e pro conchistare Mossul chi, dae su 2014, est una de sas bases istratègicas de su califadu.

Modena-Casteddu 1-2

de Lisandru Beccu


Àtera trasferta de importu pro su Casteddu. Su Modena si nche cheret istesiare dae sas ùrtimas positziones. Est a unu puntu dae sos isparègios pro nche calare a sa Lega Pro. Sos sardos imbetzes cherent mudare sa mùsica pro nche torrare a su primu postu in classìfica.

25/03/16

Chervos dae Sardigna a Còrsica pro su repopulamentu

de Lisandru Beccu

Deretos sardegnadigitallibrary, Url imàgine


Chimbe chervos sardo-corsicanos ant torradu a populare su situ Natura 2000 de su Massif du rotondu, in sa comuna de San Petru di Venacu, in Còrsica. Faghent parte de su progetu duos mascros, duas fèminas e unu bitu. Su chervu, in s'ìsula “nustrale”, at àpidu problemas mannos in su sèculu coladu. Sa fase prus crìtica l'at tenta in su 1969, annu chi est isparèssidu de su totu fintzas a cajone de sa cassa illegale.

24/03/16

Casteddu.Tzitade metropolitana. Isetende su votu de su 3 de abrile

de Maurìtziu Sale

Deretos Ansa URL imàgine

Dudas meda. Esperièntzia nudda. A dae chi custa est sa prima campànnia eletorale pro nch'ammaniare su primu Consìgiu metropolitanu casteddaju. Isetende su votu de domìniga, su 3 de abrile, cun sos sègios abertos dae sas oto de mangianu fintzas a sas oto de sero, in s'ex Provìntzia de Casteddu bi sunt totus. Totu sos colores e cada nuscu. Oe est su turnu de SelRossomoriSotzialistas, su Partidu de sos sardosLa BaseRifondazione comunista e su Tzentru democràticu chi ant presentadu una lista ùnica pro su tzentru-manca: Cagliari metropolitana. In intro nch'at 20 candidados consigieris chi crompent dae unas cantas intre sas 17 biddas chi como sunt parte integrante de s'ente locale nou, in pessu batijadu. S'eletzione est indireta. A votare duncas non votant sos tzitadinos, ma 240 amministradores locales e sìndigos de sa tzitade metropolitana. Devent elègere sos 34 consigieris metropolitanos prevìdidos in sa riforma de sos entes locales. Su primu sìndigu metropolitanu at a èssere Màssimu Zedda chi como est galu in càrriga comente sìndigu de Casteddu, ma at giai retzidu sas cunsignas dae su cummissàriu provintziale Franco Sardi. Comente atzinnadu in subra, sas dudas sunt medas e fundudas, intre sos tzitadinos. Si non pròpiu su printzìpiu de sa territorialidade, a at a èssere garantidu nessi su de sa rapresentatividade? A bìdere istemus.

Gherra a s'Isis, Hillary Clinton tenet unu pranu. Nât chi

de Màuru Piredda


«Hillary tenet unu pranu partzidu in tres partes pro fèrrere s'Isis in s'Oriente mesanu, peri su mundu e in domo». Custu est su messàgiu Twitter de sa favorida a ghiare is democràticos in sa cursa conca a sa Domo arva. Custos is tres puntos de su Segretàriu de istadu de s'amministratzione Obama (làstima a non b'àere pensadu in custos annos): «A nche ghetare a terra sa fortilesa issoro in Iraq e Sìria; a nch'iscontzare sa rete globale de su terrore; a afortire is defensas nostras in pàtria prevenende is atacos». Imoe tocat de isetare su pranu pro devènnere presidente.

Si nch'est mortu Johan Cruyff, su “Pelè arvu”

de Màuru Piredda

Deretos Wikimedia. Url imàgine

Si nch'est mortu oe, a s'edade de 68 annos, Hendrik Johannes Cruijff, est a nàrrere su "profeta de su gol", su "Pelè arvu". Giogadore e allenadore de s'Ajax, de su Bartzellona, de sa natzionale olandesa, Johan Cruyff (gasi dd'iscriiant su nùmene suo su bonu de is bortas) fiat s'intèrprete prus rapresentativu de su "fùbalu totale". Cruyff at conchistadu tres botzas de oro (1971, 1973, 1974) e, pro pagu, non bincheit su mundiale de su '74 in Germània. In su tacuinu suo ddoe at finamentas 3 Copas de is campiones gioghende cun is lantzeris biancu-rujos de Amsterdam (1970/71, 1971/72, 1972/73) e una allenende su Barça (1991/1992). Petzi àteros chimbe isteddos de su fùbalu sunt renèssidos a dda bìnchere in campu e in panchina (Miguel Muñoz, Giovanni Trapattoni, Josep Guardiola, Frank Rijkaard e Carlo Ancelotti). Cun is blaugrana, a su chi aiat naradu sa vigilia de sa finale contra a su Milan (faghende·si fotografare cun su trofeu), nde deviat bìnchere un'àtera in su '94, ma is ruju-nieddos (duas retes Massaro, una peròmine Savicevic e Desailly) ddu lasseint a manos iscutas. S'eredade sua dda regolleit Marco Van Basten: intradu in campu in càmbiu de "su profeta", su 3 de abrile de s'82 cun sa màllia de s'Ajax, marcheit sa prima rete sua. Finas a como, in fatu a Pelè, abarrat su segundu mègius giogadore de su de XX sèculos.

23/03/16

Iua e Cuba a pustis de Obama: un'Hotel Trump in S'Avana? Is giòvanos anticapitalistas ddi parant su pee a Castro

de Màuru Piredda

Deretos Pixabay. Url imàgine
  
Sa noa de is dies coladas fiat sa de su biàgiu de Obama a Cuba. Una noa in cada sensu, a dae chi su presidente a isteddos e istrìscias fiat su primu, in 88 annos, a ddoe fàghere unu brincu. Paghe amighèntzia, netzessidade de caminare a manu tenta conca a su tempus venidore «ca - at naradu s'incuilinu de sa Domo arva - semus totu americanos». Su fallimentu de s'embargu econòmicu est torradu a essire a campu: «Apo pedidu a su Cungressu nostru de nche ddu bogare». Ma est petzi una furriada tàtica conca a sa matessi istrategia: est a nàrrere a nch'insertare s'ìsula caraìbica a intro de sa guarnissa econòmica de màdrighe liberale. Custu tipu de normalizatzione est cherta finamentas dae Donald Trump, su candidadu a sa ghia republicana pro is presidentziales de s'atòngiu imbeniente. S'idea est de nche fraigare in S'Avana unu hotel «cando at a èssere possìbile». Ma in Cuba ddoe at chie chistionat de perìgulos pro sa rivolutzione.

Diabete de tipu 1, campànnia pro imparare a lu reconnòschere

de Lisandru Beccu

Deretos tantasalute, Url imàgine

Orina in abbundàntzia? Sìdiu meda? Fintzas sos pitzinnos podent tènnere su diabete. Faedda·nde cun su pediatra tuo”. Est custu su messàgiu de sa campànnia de sensibilizatzione subra de su diabete in pitzinnia e subra de sa chetoatzidosi, sa cumplicàntzia prus difùndida.

22/03/16

Bruxelles. Unu degòlliu in intro a su degòlliu

de Maurìtziu Sale

Deretos Getty images DeMorgen


Sos mortos sunt 34 e sos fertos 230, ma in aterue sunt firmos a 25 e a 178. S'assàchiu l'at rivendicadu Daesh, ma no est ufitziale. Unas cantas velinas crompent dae Tass, s'agentzia russa, ma àteras in contradditòriu dae Londra o dae Parigi. «Est una vindita de Daesh. Sa cajone de su degòlliu in Bruxelles, est sa risposta de sa jihad a s'arrestu de Salah Abdeslam» si leghet in unas cantas pàginas nostranas: Sole 24 ore. Ma nemos tenet galu una versione definitiva.

Bruxelles. Esplosiones in s'aeroportu Zaventem e in metropolitana

de Maurìtziu Sale 

Deretos Ansa/Epa URL imàgine

Sa noa est de custu mangianu a sas oto. Si chistionat de assàchiu terrorìsticu. S'imprenta locale allegat de duas bombas. De ùndighi vìtimas. De bintighimbe fertos. Nùmeros e particulares ipotèticos pro su momentu. Sa politzia faeddat de 1 mortu e non dat peruna cunfirma nen de sa màdrighe, nen de sa natura de sas esplosiones. Peruna cunfirma ufitziale duncas, ma terrore, disacatu, fumu, allarme.

Sas esplosiones fiant in sa sala printzipale cara a su bangu de sa American airlines. Bidru, fumu, prùere e fràigos derrutos ant indutu s'evacuatzione de s'aeroportu internatzionale, s'arressada de sos trenos e de sa tzirculatzione istradale. Finas si galu non si connoschent sas cajones. Finas si galu non b'at craresa si siat assàchiu terrorìsticu o un'intzidente.

B'at àpidu fintzas un'àtera esplosione in s'istatzione de sa metropolitana de
Maelbeek, a curtzu a sa Cummissione europea. A tres dies dae s'arrestu de Salah Abdeslam, su latitante prus chircadu pro sos assàchios de Parigi su 13 de santandria, su Bèlgiu devet torrare a artziare sas mesuras de seguràntzia. Sa Procura belga aiat cussigiadu su "istade parados" a totu s'Europa e oe afortit su messàgiu.

21/03/16

Istanbul, italiana impresonada pro àere cumpartzidu imàgines pro-Pkk. Nche l'ant a catzare dae sa Turchia

de Màuru Piredda

Sa noa in s'imprenta turca. Url imàgine

Giovanna Lanzavecchia, milanesa de 24 annos, nche l'ant impresonada in Turchia sàbadu sero. Tenta dae sa politzia de Erdoğan in intro de un'internet cafè de Istanbul, l'ant acusada de àere cumpartzidu in sas retes sotziales una cantas imàgines pro-Pkk. Lanzavecchia nch'est in intro de unu tzentru de presonia pro istràngios isetende chi nche la catzent dae sa repùblica anatòlica. Sa chistione la sunt sighende sas autoridades de su consoladu italianu. Sa noa est essida a campu oe, die de su Newroz, sa festa de su comintzu de s'annu pro su pòpulu curdu.

Casteddu. Cròmpida sa nae Numancia cun 667 pròfugos sarvados in su mare lìbicu

de Maurìtziu Sale

Deretos Ansa/Epa URL imàgine


Est cròmpida custu mangianu, a Casteddu, sa Numancia, nae ispagnola cun 667 pròfugos. Est su resurtadu de un'operatzione de sarvamentu operada sas dies coladas a probe de sa costera otzidentale lìbica. In ue, ammentemus·lu, b'at mortu àteras 30 pessones chi nche sunt rutas a modde dae tres barcones. Mezos precàrios chi nde fiant trasportende prus de 500, a su chi si leghet in su situ de sa guàrdia de costera de Al-Zawia e in su Libya Observer .

Sos chi oe sunt cròmpidos a Casteddu su prus sunt eritreos, sòmalos e sud-saharianos. In totu sunt 108 fèminas, tres gràidas, 520 òmines e 39 pipios, tres de naschidòrgiu e unu sena perunu parente. Sas mesuras de sucursu las ant aprontadas in su mollu Rinfusa de su portu-canale. In cue s'ant a partzire su traballu de cura e identificatzione, òmines e fèminas de su Corpus forestale, de s'Amparu tzivile, de s'Asl, Politzia e Carabineris. S'isbarcu est prevìdidu a ora de sa una e mesa.

20/03/16

Emigrantes. Movet su disafiu de sos rimpàtrios in acordu cun sa Turchia


de Maurìtziu Sale

Deretos i.huffpost  URL imàgine


Nch’at coladu in pessu duas dies dae s’acordu Ue –Turchia. Acordu istòricu in contu de migratzione a corfos de dinare e de cuntzessiones imboligosas, cumplicadas e inìcuas. Patu in ue  - a su chi narant unas cantas organizatziones non govenativas -  s’Unione europea nch’at barigadu in prus de unu puntu sas làcanas de su deretu internatzionale. Traighende su sentidu, s’impinnu e su traballu dìligu issoro. 

Sas chèscias movent dae Amnesty International, dae Mèigos sena làcanas, dae Oxfam, dae Fidh e dae Cir, chi si sunt pesadas paris cumpatas contra a su chi ant definidu «s'acordu de sa birgòngia». In ue paret violada sa cunventzione de Ginevra. Cunventzione chi sa Turchia no at mai sutaiscritu, mai collidu e duncas mai rispetadu. Frocant sas crìticas dae totu su mundu. S’assentu internatzionale est in birbìllios a dae chi sos deretos tziviles primàrios, in Turchia, nche sunt torrados pagu prus chi no a farfarùgia.

19/03/16

Vicenza-Casteddu 0-2

de Lisandru Beccu


Cun su Vicenza non b'at iscusas. Sos tres puntos devent mòvere conca a Casteddu. Sa sèrie negativa de bator partidas sena vitòria devet acabbare. Sos biancu-rujos, a su matessi tempus, tenent istìmulos mannos, sunt gherrende pro non nche calare a Lega-Pro.

Referendum trivellas. Emmo Nono

de Maurìtziu Sale


Unu bìculu de Mare Tirrenu Marina de Durgali Costera orientale sarda


Su cuesitu referendàriu:
-Cherides, bois a nch'abrogare s'art. 6, comma 17, in su de tres perìodos, de su decretu legislativu de su 3 de Abrile 2006, n. 152, «Normas in matèria ambientale», gasi comente l'ant mudadu cun su comma 239 de s'art. 1 chi ant postu in càmbiu cun sa lege de su 28 de Nadale 2015 «Dispositziones pro sa formatzione de su bilantzu annuale e pluriennale de s'Istadu (lege de istabilidade 2016)», petzi in sos faeddos chi sighint: «pro cantu durat in vida s'istèrrida, cun su rispetu de sos istandard de seguràntzia e de salvaguàrdia ambientale?»-

Ite bi diat acontèssere binchende su Emmo?
Si su cuesitu nche diat colare, pro s'iscadèntzia naturale de sa cuntzessione, sas cumpangias petrolìferas no ant a pòdere rennoare sa litzèntzia. Fintzas si sas resursas non nche sunt galu acabbadas.

E binchende su Nono
Si sa consultatzione diat fallire, a s'iscadèntzia de sas litzèntzias, sas cumpangias petrolìferas ant a pòdere rennoare o prorogare sas atividades de estratzione e, otènnida s'autorizatzione cunforma a sa valutatzione de impatu ambientale, ant a pòdere prelevare idro-carburos fintzas a cando non si nch'esaurint sas istèrridas.





   



18/03/16

Sìria de su nord, su Rojava at proclamadu s'autonomia sua

de Màuru Piredda

Deretos Reuters. Url imàgine

Su Rojava, est a nàrrere su Kurdistan sirianu, at proclamadu eris s'autonomia sua. Dd'ant disinnadu prus de 150 rapresentantes de is partidos curdos, àrabos e assiros de su nord de sa Sìria. Ma no at a èssere un'indipendèntzia: s'entidade polìtica noa (auto-guvernada de facto dae su 2012, cun su Partidu de s'unidade democràtica - Pyd - in majoria) naschet cunforma a is inditos de su cunfederalismu democràticu. Custa teoria (ddoe amus a torrare a minudu) est istada aprontada dae Apo Öcalan, sa ghia de su Pkk, est a nàrrere su partidu de is traballadores curdos ativu in su Kurdistan turcu e frade de su Pyd. S'idea non cumbinat cun sa punna de un'istadu natzionale pro is curdos. Pro su dirigente istòricu de su Pkk «sos istados natziones rapresentant un'impèigu mannu pro cale si siat isvilupu sotziale. Su cunfederalismu democràticu, a s'imbesse, est su paradigma sotziale de is pòpulos opressos». Ma su disinnu pigadu no agradat a is guvernos de Damasco e de Ankara. E nemmancu a is àteros istados interessados a su cunflitu (Iua, Rùssia). Semper e cando, sa de sa Sìria federale paret una intre is prospetivas possìbiles.

Emigrantes. Cròmpidu s’acordu Ue-Turchia

de Maurìtziu Sale 

Deretos Ansa  URL imàgine

Aprovadu oe, in Bruxelles, su testu de acordu cun sa Turchia in contu de emigrantes. Sa noa, comente si costumat oe, l'at dada in twitter Juha Sipila, su Primu ministru finlandesu. Cunforma a su documentu a ue nche sunt cròmpidos oe sos majores de sos 28 istados Ue  - chi ammentamus tenet giai su cunsensu dae Ankara - dae domìniga 20 de martzu sa Turchia at a retzire e a acasagiare totu sos emigrantes irregulares. Sos chi sunt in biàgiu conca a sa Grètzia. S'òmine de mesu in s'acordu, pro contu de su Consìgiu europeu, fiat Donald Tusk chi at propostu su testu nou a pustis de s'addòbiu cun su Primu ministru turcu Ahmet Davutoglu. Ankara at duncas atzetadu su printzìpiu chi totu sos emigrantes, fintzas sos chi sunt petzi in chirca de traballu e non de asilu, devant torrare in segus dae sa Grètzia a sa Turchia. Pro cada pròfugu allogadu in territòriu turcu, dae Ankara b'at a mòvere unu sirianu conca a s'Europa. Cun custu mecanismu diat dèvere menguare su nùmeru de sas traessadas marìtimas. Sas traessadas de sa morte. In su testu de s'acordu est prevìdidu fintzas s'apretu pro su versamentu de sos primos 3 milliardos de èuros in agiudu pro sa Turchia. E finas s'abertura de su capìtulu negotziale 33 (su chi pertocat su bilantzu) pro s'adesione de sa Turchia a s'Unione europea. Sos traballos si sunt serrados cunfirmende chi sa de oe est una mesura temporànea chi tenet petzi sa punna de arressare sos biàgios de sa morte rugrende su mare Egeu. Traessadas, a dolu mannu, galu in manos a sos contrabbanderis.

17/03/16

Dibatimentu Barracciu. Àtera obietzione de sa defensa. Udièntzia rinviada a su 29 de abrile

de Maurìtziu Sale

Deretos giornalettismo, Url imàgine


Su protzessu a càrrigu de Frantzisca Barracciu arriscat de si bortare a unu duellu virtuale intre defensa e acusa. Sa defensa rapresentada dae Luisu Frantziscu Satta, sighit cun sas obietziones, agiunghende·nche·nde un'àtera oe, in prus de sas tres chi aiat sullevadu in s'ùrtima udièntzia, su 3 de martzu in pessu coladu. Obietziones chi punnaiant a otènnere s'annullamentu de su protzessu e chi, oe, su giùighe, Màssimu Pòddighe at ricusadu decrarende: «sas resones presentadas dae sa defensa sunt sena fundamentu giurìdicu, non sussistent e duncas sas obietziones sunt respintas».

Pane, s'amparu de sos produtos friscos e locales

de Lisandru Beccu



Dae como in susu su pane fatu in Sardigna at a èssere amparadu e bèndidu sa matessi die de produtzione. S'àteru, imbetzes, su pre-cotu e su pre-cungeladu, at a èssere collocadu in unu parastàgiu diferente. Sa Lege at introduidu fintzas s'òbrigu de sa targhita cun sa descritzione de sos ingredientes e de sas modalidades de preparatzione.

16/03/16

Trump e Clinton conca a sa nòmina a pustis de su segundu "super martis"

de Màuru Piredda

Trump e Clinton in su 2005. Deretos Getty. Url imàgine

Sa de eris fiat una tapa de importu in sa cursa de is candidados democràticos e republicanos conca a su disafiu finale de santandria. Hillary Clinton at bìnchidu in totu is chimbe istados lassende a Bernie Sanders a manos iscutas. Dae imoe in susu su candidadu sotzialista dd'at a dare pagos oriolos. Unu cras amus a ischire si is cunsensos regortos dae su senadore de su Vermont ant a èssere sa base pro unu partidu nou in is Istados unidos. In campu republicanu Donald Trump nd'at conchistadu bator (perdende in Ohio). Derrota de Marco Rubio in domo sua (Flòrida). Su candidadu de ratza cubana at annuntziadu su retiru. Imoe, in prus de Trump, abarrant feti Ted Cruz e John Kasich. In su disafiu atonginu probàbile intre Clinton e Trump, sa candidada democràtica s'at a dèvere bestire una caratza veltroniana (sa de su «ma anche»): at a dèvere traballare pro mantènnere is cunsensos regortos dae Sanders, ma a su matessi tempus nch'at a dèvere conchistare s'eletoradu republicanu chi non bàjulat a Trump.

Sièntzia. Non sa fustinaga ebbia, ma fintzas s'àghina est amiga de sa vista

de Maurìtziu Sale  




A su chi si leghet in sa chirca publicada dae s'Universidade de Miami, in Flòrida (University of Miami Miller School of Medicine), in sa rivista Nutrition, no est petzi sa fustinaga chi agiudat a cuntènnere sas patologias de sa vista. A illebiare s'istrachidùdine de sa rètina e de s'ogru in generale, b'est fintzas s'àghina. Sa frùtora de Bacchus, prus chi non connota, venerada e tzelebrada finas in Sardigna, agiudat a arressare s'imbetzamentu oculare. Alimentende e amparende sas tzèllulas foto-retzidoras (sas chi rispondent a sa lughe e chi cun sas maladias degenerativas si nche morint crompende·nche a una pèrdida belle totale de sa vista) dae s'òssidu chi s'ingendrat in pare cun sos radicales lìberos (una creze de arga chi tzìrculat in su sàmbene), s'àghina nch'istransit, menguende·las, sas cajones de fartas graes a sa vista e sas probabilidades de dannu in particulare a sa rètina e a su funtzionamentu suo.

15/03/16

Dubai. A una maistra palestinesa su nobel pro s’iscola 2016

de Maurìtziu Sale

Deretos Reuters/M.Torokman URL imàgine


Hanan Al Hroub at bìnchidu su nobel pro s'iscola 2016. Ma ite est custu prèmiu? Chie est Hanan Al Hroub? E pro ite at bìnchidu issa ocannu? 

In inglesu li narant Global Teacher Prize  (Prèmiu Globale Maistru). Est ammaniadu, annu cun annu, dae sa Fundatzione Varkey, un'organizatzione sena punnas de balàngiu istituida pro megiorare sos istandard de istrutzione pro sos pipios isvantagiados de totu su mundu. E est a disponimentu pro totu sos maistros chi s'annòditant pro cumpetèntzia e capatzidade in s'annestru de sos pipios chi tenent dificultades de cada casta. Pipios, su prus pòberos, dèbiles, disamparados, chi bivent in cunditziones de misèria a cajone de cunflitos tziviles, a cajone de gherras e de àteras acontèssidas violentas.

Germània, cun Zanzu s'educatzione sessuale in 12 limbas. Ma in Itàlia ddoe at chie abòghinat contra a s'«invasione»

de Màuru Piredda

Imàgine pigada dae zanzu.de

Zanzu est unu progetu de primore ammaniadu dae duos entes nord europeos: Sensoa (tzentru fiammingu de salude sessuale) e Bzga (tzentru tedescu de educatzione sanitària), ambos in collaboratzione cun is duos ministèrios cumpetentes. Su resurtu de su traballu issoro est unu situ internet (zanzu.de) aprovadu dae unu comitadu internatzionale chi includet rapresentantes de s'Oms. Pro carchi giornale italianu est unu manuale indiritzadu a is istràngios pro ddis imparare a «copulare cun is fèminas europeas». Pro carchi polìticu est una «proa tècnica de invasione». Intrende·nche a su situ agatamus ses setziones (su corpus, sa pranificatzione familiare, is infetziones, sa sessualidade, is relatziones e is sentimentos, is deretos e sa legislatzione) chi podent èssere esploradas in 11 limbas (tedescu, inglesu, frantzesu, ispanniolu, russu, turcu, àrabu, bùlgaru, polacu, albanesu, rumenu e olandesu). Duncas?

14/03/16

Casteddu-Perugia 0-2

de Màuru Piredda


Nointamen is ausèntzias, feti unu est s'obietivu de su Casteddu: bìnchere pro nche barigare su Crotone. Is ruju-biaitos dd'ischint chi no at a èssere una passigiada. S'allenadore de su Perugia, Pierpaolo Bisoli, nche torrat a su Sant'Elia a pustis de ddoe àere giogadu e a pustis de àere ghiadu s'iscuadra sarda. E no at a cuntzèdere nudda a is ex cumpàngios suos. Ca gasi est su fùbalu.

Regionales tedescas, crèschida manna de sa dereta populista

de Màuru Piredda

Incarca subra de s'imàgine pro dd'ismanniare

Alternativa pro sa Germània est unu partidu nàschidu pagu prus de tres annos a imoe. Euro-dudosu, natzionalista e anti-islàmicu, at regortu su sentidu prus iscurigosu de chie, cunforma a sa crisi, est in cherta de rispostas dae dereta. In su 2013 non nche barigheit, de pagu, sa pertzentuale rechèdida pro nch'intrare a su Bundestag, ma in is europeas de s'annu a pustis otengeit prus de su 7% ponende·nche a Istrasburgu 7 eurodeputados (in su grupu ossimòricu de is cunservadores e de is reformistas). Eris, in ue est andadu peus (est a nàrrere in Renània-Palatinadu), nch'at coladu su 12% de is cunsensos. Conchistada sa de tres positziones finamentas in su Bader-Württemberg cun su 15%. A su pòdiu de prata ddoe est cròmpidu in Sassònia-Anhalt, pighende pagu prus o mancu sa matessi pertzentuale chi, chimbe annos a imoe, fiat de sa manca (die Linke, chi at pèrdidu prus de su 7%). Is regionales de eris rapresentant una derrota pro Angela Merkel, chi perdet cunsensos in totue. Birdes e Spd creschent petzi, de pare a pare, in su Bader-Württemberg e in Renània-Palatinadu. In custas duas regiones sa manca est istàbile, in su pagu.

Iua, sighint is primàrias e creschent is protestas contra a Trump in pare cun su sustennu de sa gioventude a Sanders

de Màuru Piredda

Incarca subra de s'imàgine pro dd'ismanniare

Is eletores democràticos e republicanos ant a votare cras in chimbe istados: Flòrida, Illinois, Missouri, Carolina de su Nord e Ohio. Custas primàrias sighit s'addòbiu republicanu de su 12, in su Washington Dc, in ue at bìnchidu Marco Rubio (John Kasich segunu e Donald Trump su de tres). In is dies coladas ddoe at àpidu prus de una protesta contra a su candidadu reatzionàriu de su Gop, anti-immigrados e istimadore de Mussolini. In Chicago, Illinois, una truma de giòvanos de manca de cada genia dd'at impedidu de faeddare. Finamentas pro Ted Cruz (unu chi, pro nàrrere, si màndigat sa petza cota in subra de sa canna de unu fusile in pessu impreadu) «Trump alimentat sa violèntzia». In campu democràticu paret chi sa popularidade, semper prus arta, de Bernie Sanders siat dende prus de un'oriolu a Hillary Clinton. Sunt in medas is chi narant chi, s'in casu issa bincheret, at a dèvere impreare a mala gana unu limbàgiu de manca pro non pèrdere is cunsensos chi est balangende su "sotzialista de su Vermont". A bìdere istemus ite ddoe at a acontèssere cras.

Budelli a s'ente parcu, sa telenovela paret acabbada

de Lisandru Beccu

Deretos lìberos. Url imàgine

S'ìsula de Budelli no at a èssere bèndida prus. Su tribunale de Tèmpiu at atribuidu s'ìsula a s'Ente parcu de Sa Maddalena. Budelli, disabitada e sugeta a vìnculos ambientales, est nòdida pro sa plaja sua in colore rosa. In su 2015 la comporeit a s'asta unu capotatzu neozelandesu, Michael Harte, paghende·la pagu prus o mancu tres milliones de èuro. A pustis de una batalla legale, però, su millionàriu renuntzieit. Como chi sa prenda de Sa Maddalena est torrada a su parcu, su presidente Zusepe Bonanno est satisfatu: «Si podet nàrrere chi semus cuntentos, s'ìsula est abarrada ismentigada pro tempus meda, como amus a chircare de aviare carchi progetu pro la valorizare. Diamus a chèrrere chi bèngiant interessados in prima pessone sos istudiantes».

13/03/16

Fenòmenos de illegalidade, sa Regione ddos bolet menguare cun telecàmeras in 80 Comunas

de Màuru Piredda


In intro de s'istrategia de s'Agenda digitale, sa Regione nch'at insertadu finamentas su progetu "Retes pro sa seguridade de is tzitadinos e de su territòriu": 7 milliones e 150mìgia èuros pro pònnere in òpera unu sistema de vìdeo-bardiamentu articuladu e isparghinadu in 80 Comunas (32 cun populatzione inferiore a 2mìgia abitantes, 25 intre is 2mìgia e is 5mìgia, 23 cun prus de 5mìgia). Su progetu at a interessare (cun gastu de 6 milliones e 900mìgia èuros) finamentas tres Uniones comunales (Anglona, Gaddura arta e Terrabesu), sa Comunidade montana de su Nugoresu e s'agregatzione Orgosolo-Orthullè. DDoe ant a bòlere àteros 250mìgia èuros pro su nodu de gestione infra-istruturale de su sistema regionale. S'obietivu de sa Giunta est su de menguare is fenòmenos de illegalidade. Ma carchi pregonta bolet posta.

Fukushima a pustis de chimbe annos

de Lisandru Beccu

Deretos greenstyle. Url imàgine

Su noe de martzu, a pagas dies dae su de chimbe anniversàrios de su tsunami e de sa disaura nucleare de Fukushima, unu tribunale loclae at ordinadu de serrare duos de sos bator reatores chi aiant torradu a ativare. A pustis de sa disaura, totu sos 54 reatores nche los istudeint. Tocaiat de impònnere normas de seguràntzia prus graes. Su Giapone, duncas, pro pagu prus o mancu duos annos, at fatu a mancu de s'energia nucleare, impreende petzi fontes fòssiles. Posca, in su mese de austu de su 2015, torreint a allùere duos reatores. Àteros duos torreint a prodùere energia dae sos primos meses de ocannu, ma sunt sos chi su tribunale cheret firmare.

Eletziones in Germània. Momentos dìligos pro Merkel. Cunfirma o botzadura?

de Maurìtziu Sale

Deretos Sean Gallup/Getty Images URL imàgine


Sos tedescos ant a votare oe in tres regiones: Rheinland-PfalzBaden-Wuerttemberg e Sachsen-Anhalt. Unu votu pagu sulenu, suta sa pressione de sa crisi nàschida a pustis de s'abertura chi Angela Mekel at adotadu cun sos emigrantes. Fintzas in Germània, comente est acontessende pagu prus o mancu in totu Europa, sos partidos devent gherrare cun sos votantes chi galu no ant leadu positzione firma. Sos chi no ischint a ue si dare. Sos chi no ant galu disinnadu si votare o mancu o a chie, intre sos 12,7 milliones de eletores. Sunt unu 35/40% cunforma a sas regiones de riferimentu. Su Cdu diat pòdere pagare sos disinnos de Merkel in contu de emigrantes. 

Sos sotzial-democràticos de Sigmar Gabriel sunt dados in mèngua pagu prus o mancu in totue. Ma s'elementu chi pesat prus anneu intre sos osservadores polìticos est sa cunfirma chi diat pòdere otènnere s'Alternative fuer Deutschland (Afd) de Frauke Petry. Sa dereta populista tedesca, in sas tres regiones in ue oe si votat, est acreditada cun pertzentuales de su 10% o barda. Nùmeros chi li diant permìtere de nche barigare sa làcana prevista dae sa lege eletorale e de nch'intrare duncas a sos parlamentos regionales. Sos sègios ant a serrare a ora de sas ses de bortaedie. Sos sondàgios chi sos giornalistas ant a leare in s'essida dae sas urnas, ant a èssere difùndidos in tempus reale.

12/03/16

Banda ultra-larga in 313 comunas

de Lisandru Beccu

Deretos vivicasagiove, Url imàgine


In intro de su 2017, 313 comunas sardas ant a èssere collegadas cun sa banda ultra-larga. L'at annuntziadu chenàbura a mangianu su presidente de sa Regione Frantziscu Pìgliaru, acumpangiadu dae sos assessores de sos Afares generales e de s'Agricultura.

11/03/16

Egitu: casu Regeni. Su sèberu europeu de non tratare cun al-Qāhira, su Càiru

de Maurìtziu Sale

Deretos Amnesty International URL imàgine


Al-Qāhira. Pro nois, pro su mundu intreu, su Càiru. Unu nùmene chi est un’assentu. Cun unu tzocu chi est una sentèntzia. Una ebbia. Unu giogu iscurigosu intre significadu e significante, intre sonu e vàllia cuncreta. Chi non dat alenu a male-cumpresas, nen cuntzedet isperu. Nessi, gasi nos contat s’istòria sua. Al-madīnat al-qāhira, sa tzitade assachiadora. Sa tzitade chi assugetat, chi sutamitet. Custu est su sentidu de su nùmene suo. Sentidu chi s’ispàinat die cun die peri sos gurgos suos iscurigosos e afrentados.

10/03/16

Agricultura, sa Regione bolet bèndere is terrinos e is benes de Surigheddu e Mamuntanas

de Màuru Piredda
 
Imàgine pigada dae www.regione.sardegna.it

«Custas, in su tempus coladu, fiant terras galanas meda, a tretu de ofèrrere una produtzione agrìcula e agro-alimentare de primore. Posca, una polìtica pagu capatze a favorèssere s'isvilupu issoro, ddas at abandonadas pro deghènnios. Ma oe pro Surigheddu e Mamuntanas comintzat un'istòria noa». Est su chi at naradu su presidente de sa Giunta regionale, Fratziscu Pìgliaru, in sa presentada de su progetu ammaniadu pro bèndere 1.200 ètaros de is terras mentovadas (in is chirros de S'Alighera) a is privados. In pare cun is terrinos ddoe at una barantina de fràigos e 8 silos pro su laore. A pustis de bintibator meses de guvernu, Pìgliaru ponet acabbu a trinta annos de propiedade regionale definida fallimentare. «Tenimus bisòngiu de imprendidores sèrios», at annantu su guvernadore.

L'Arcusgi, prus de 30 annos de carriera e discu nou

de Lisandru Beccu

L'Arcusgi in cuntzertu - Portu Turre, 1 de maju de su 2015


Musicalidade e ativismu, sunt custos sos ingredientes printzipales chi ant cundidu sos 30 annos de carriera de L'Arcusgi. S'istòria de sa mùsica de s'ìsula “nustrale” nche colat peri sas cantzones prus famadas de su grupu: dae Resistenza a So Elli, finas a nche cròmpere a Lotta Ghjuventu e a L'Arcusgi di Pasquale.

09/03/16

Sanders e Trump conchistant su Michigan, sa pàtria de sa classe operaja industriale americana

de Màuru Piredda

Incarca subra de s'imàgine pro dd'ismanniare

Unu tempus si naraiat chi su chi andaiat bene pro sa General motors andaiat bene pro su paisu. Su resurtu de is primàrias de su Michigan, sa pàtria de s'indùstria automobilìstica americana, narat chi su paisu no est andende bene meda. E chi pro mudare sa situatzione tocat de votare o a Bernie Sanders (a manca), o a Donald Trump (a dereta).

08/03/16

Conca a sa Lìbia? In sa mesa su petròliu, sa timòria de unu ludrau nou e s'arriscu atentados

de Màuru Piredda

Un'imàgine de Latuff de 5 annos a imoe, Url imàgine

Is sondàgios de is dies coladas nos narant chi ddoe at una majoria de italianos contra a sa possibilidade de un'interventu militare in Lìbia. Podet èssere chi dipendat dae is cunsighèntzias subidas (in contu de gastos pùblicos menguados a s'istrutzione, a sa salude, a is entes locales etc.) a pustis de annos e annos de "missiones de paghe". Podet èssere chi dipendat dae is sordados torrados a Itàlia in intro de una càscia o dae sa crèschida de s'abolotu in cussos chirros pro nudda assussegados dae s'interventismu otzidentale. Ddoe at, duncas, unos cantos motivos chi cajonant una risposta, sica, che a custa. Ma ddoe at unos cantos motivos chi nche ponent is guvernantes in s'àndala de s'interventu. A comintzare dae is chistiones ligadas a su petròliu. «Sa gherra a su Califfadu est petzi un'aspetu de su cunflitu. Antis, s'Isis si nch'est insertadu feti a pustis chi comintzeit sa gherra pro su petròliu». Faeddos de Alberto Negri, càlamu de su Sole 24 ore.

07/03/16

Mortu Raymond Tomlinson, su babbu de sa posta eletrònica

de Maurìtziu Sale

Deretos techicorner.com  URL imàgine


S'est rèndidu a 74 annos, su babbu de sa posta eletrònica. Patiat a su coro e sos ùrtimos annos de sa vida sua si nche los at colados bivende in pare cun sa timòria chi, una die o s'àtera, s'òrganu primàriu decretaret sa sentèntzia. Giudìtziu cròmpidu su 5 de martzu in pessu coladu, in intro de note. Fiat su 1971 cando pranteit sas modinas de su progetu chi at mudadu sa vida a milliones de pessones in totu su mundu.

06/03/16

Ogiastra e Sàrrabus in pratza pro su deretu a sa salude

de Lisandru Beccu

Deretos Ansa, Url imàgine

Eris a mangianu, una cadena longa de comitados, giòvanos, pensionados e amministradores locales at inghiriadu s'ospidale Nostra Sennora de sa Mertzede de Lanusè. Sa protesta, chi est andende a dae in antis dae pagu prus o mancu unu mese, cheret firmare su declassamentu de s'istrutura sanitària.

Dae totu sas biddas ogiastrinas b'at acudidu mìgias de pessones, ghiadas dae sos sìndigos de su territòriu, pro nàrrere chi nono a sa reforma de sa rete ospidalera. «Cherimus chi s'ospidale nostru abarret de primu livellu» - narant sos assòtzios e sos comitados chi si sunt addobiados in pratza, agiunghende - «Nos nche cheret bogare fintzas sos repartos de emo-dinàmica e de patologia tzèrebro-vascolare».

In Murera puru, eris etotu, b'at àpidu una protesta simigiante pro defensare s'ospidale de su Sàrrabus, interessadu, fintzas custu, dae sa reforma.

Primàrias Iua de su 5 de martzu. De tres duos istados a Sanders. Cruz si nch'acùrtziat a Trump

de Màuru Piredda

Incarca subra de s'imàgine pro l'ismanniare

Eris ddoe at àpidu sete eletziones primàrias in chimbe istados Iua: tres pro is democràticos (Kansas, Louisiana e Nebraska) e bator pro is republicanos (Kansas, Kentucky, Lousiana e Maine). Hillary Clinton e Donald Trump non si nch'ant pigadu totu su chi ddoe aiat. Difatis Sanders at bìnchidu in Kansas e Nebraska lassende a Clinton sa Lousiana. Semper e cando su "sotzialista de su Vermont" nch'est galu a tesu dae s'ex first lady. In su campu republicanu Cruz at conchistadu su mesu de is istados a disponimentu (Kansas e Maine). Su senadore texanu non tenet dudas: «S'anti-Trump so deo. Rubio e Kasich, dage·bos a un'ala».