24/06/17

In die de oe | Sa batalla de su lagu Trasimenu

de Màuru Piredda

Deretos arezzoperlastoria.it

In die de oe Cartàgine e sa Repùblica romana si iscaretzeint in sa chi connoschimus comente batalla de su lagu Trasimenu. Bi cheriant galu 217 annos a sa nàschida de Cristos, tempus de gherras pùnicas fiat. Annìbale Barca, chi pro s’istòricu Theodor Mommsen fiat «su prus mannu generale de s’antighidade», la bincheit cajonende 15mìgia mortos e àteros e tantos presoneris intre sos romanos. Ma sa gherra finale deit unu resurtu diferente. Roma conchisteit su domìniu intreu de su Mediterràneu otzidentale.

23/06/17

In die de oe | S’eviratzione de John Wayne Bobbitt

de Màuru Piredda


In die de oe, a sero, sa segnora Lorena Leonor Gallo disinneit a intrare a s’istòria cun un’idea prus chi no originale. Fiat su 1993 e a su maridu John Wayne Bobbit, sende dormidu, li fereit sa natura toddende·nche·li sa mègius die de s’annu. Cuntenta ma non meda, pigheit sa vetura sua e, a pustis de unos cantos giros de roda, nche l’imboleit dae sa ventanedda. Sa politzia agateit sa “prenda” e bi la torreit a su mere. Sos chirurgos, òmines de vàllia, fadeint su restu torrende·la a sa sede naturale sua. Pro ite sa segnora Lorena disinneit de acumprire custa atzione? «Ca nche crompet a s’orgasmu – nât chi – sena isetare su meu. Òmine egoista est!».

22/06/17

In die de oe | Mistèrios vaticanos, isparesset Emanuela Orlandi

de Màuru Piredda



Teniat 15 annos (cròmpidos su 14 de ghennàrgiu) cando, in die de oe, su 1983, Emanuela Orlandi mancheit a s’apellu de sos familiares e de sos amigos. Fìgia de unu cummessu de sa Prefetura de sa domo pontifìtzia, teniat – comente si podiat lèghere in s’avisu publicadu pro s’ocasione - «pilos longos, nieddos e lisos»; bestiat «cartzones jeans, camisa arva e iscarpas de tennis». 68.84.982 fiat su nùmeru pro chie l’aeret bida. Ma nudda. De cussa giòvana nudda s’at intesu. Contos, imbetzes, unu muntone. Chie fiat “s’americanu” chi telefoneit a sa sala imprenta vaticana faeddende de s’ostàgiu? Ite b’intraiat su Ior? E sos “lupos murros” turcos? E sa banda de sa Magliana? E Padre Amorth giusta nos l’at contada faeddende de òrgias? Mìstèriu.

21/06/17

In die de oe | Brasile 4 – Itàlia 1. A sos birde-oro s’ùrtima copa Rimet

de Màuru Piredda



Istàdiu Azteca, Tzitade de su Mèssicu. Fiat su 1970 e in die de oe si disputeit sa finale de sos mundiales de fùbalu intre Brasile e Itàlia.  Fiat s’annu de su Casteddu, s’ùnica iscuadra istràngia – comente agatamus iscritu in una carrera thiniscolesa – chi at bìnchidu su campionadu italianu. Intre sos convocados biaitos bi fiant finamentas Albertosi, Cera, Niccolai, Domenghini, Gori e “rombo di tuono” Gigi Riva. Sa finale la giogheint totu cantos sos “casteddajos” francu Niccolai. Mannas sas isperas, ma sas màllias grogas pariant benende dae un’àteru praneta. Pelè abergeit sas marcaduras a su de 18 minutos, cun sa conca. Su parègiu italianu, a pustis de unu cuartu de ora cun Boninsegna, marcheit unu provisòriu 1-1 in su primu tempus. In sa segunda fase sa surra cun retes de Gérson (a su de 66 minutos), Jairzinho (71) e Carlos Alberto (86). Sa de tando fiat sa de tres copas Rimet conchistadas dae sa Seleção e, pro cussu motivu, est bene costoida in sos parastàgios issoro. Dae su 1974 sas natzionales giogheint pro conchistare sa copa Fifa iscarpeddade dae s’italianu Silvio Gazzaniga. Sos primos a la bìnchere sos tedescos otzidentales de Helmut Schön.

20/06/17

In die de oe | Sa Germània nche tramudat sa capitale dae Bonn a Berlinu

de Lisandru Beccu


Cun sa derrota de su muru de Berlinu e cun s'unificatzione de sa Germània, su parlamentu tedescu detzideit de nche tramudare sa capitale dae Bonn a Berlinu. Acontesseit in die de oe, fiat su 1990. Bonn a un'ala ischiat bene chi fiat una capitale provisòria, ma a s'àtera ischiat fintzas chi Berlinu nche fiat tropu a curtzu a sa làcana polaca. Sa detzisione de su parlamentu però, cun 337 votos contra 320, nch'ispodesseit su tìtulu a sa tzitade de sa Vestfalia e lu cunsigneit a s'ex tzitade prussiana.

19/06/17

In die de oe | S'istàtua de sa libertade arribat a Noa York

de Lisandru Beccu


Sìmbulu de giustìtzia e de libertade, s'istàtua de Noa York nascheit cun sa punna de istrìnghere su raportu intre Frantza e Istados Unidos a 100 annos dae sas rivolutziones issoro: sa frantzesa e sa gherra de indipendèntzia americana. In su 1878 s'ingennieri Frédéric Auguste Bartholdi avieit sos traballos de su chi diat èssere divènnidu, luego, unu de sos sìmbulos americanos. Su progetu de s'òpera previdiat fògios de ràmene traballados a isbaltzu dae Gustave Eiffel e, pro abarrare lèbia, sa banda de intro de s'istrutura deviat abarrare bòida. Su 1884 l'inaugureint in Parigi, s'annu a pustis nche la leeint a s'àtera ala de su mare pro nche la collocare in sa Liberty Island de Noa York. Intreit a su portu in die de oe.

18/06/17

In die de oe | Si nche morit José Saramago

de Lisandru Beccu


In su 1998 retzeit su prèmiu Nobel pro sa literadura. Josè Saramago nascheit in Portogallu su 16 de santandria de su 1922. Est cunsideradu, galu oe, unu de sos iscritores prus mannos de s'era cuntemporànea. Si distinghiat pro sa puntegiadura. Sunt famados e ùnicos sos perìodos suos, a bias longos prus de una pàgina intrea. S'iscritore de Golegã s'impigneit fintzas in polìtica, cun sa militàntzia in su partidu comunista portughesu. Si nche morgeit in die de oe, su 2010, a belle 88 annos.

17/06/17

In die de oe | S'indipendèntzia de s'Islanda

de Lisandru Beccu


In s'otighentos sos ideales indipendentistas s'isvilupeint e agateint àidu abertu in sa burghesia e in sos intelletuales islandesos. S'ìsula, tando, fiat suta domìniu danesu e ligada fintzas a sa Norvègia monàrchica. Annu cun annu su parlamentu de Rèykjavík conchisteit semper prus bìculos de soberania, finas a su 1944, cando sa Germània nazista ocupeit sa Danimarca. Comente cunsighèntzia s'Inghilterra ocupeit s'Islanda e nche la giugheit a proclamare s'indipendèntzia dae sa penìsula danesa. Su 17 de làmpadas su parlamentu annuntzieit sa Repùblica de Islanda gràtzias a unu referendum in ue su 90% de sos votantes s'espresseit in favore.

16/06/17

In die de oe | Sa rebellia e su cunflitu de Soweto

de Lisandru Beccu


“...Minieras e oro nieddu si nch'ant leatu
E solu suore e sàmbene bos lassant
Chin ruches e ispadas bos nche picaiant
Su chelu, sa terra e sa libertade...”

Gosi cantaiat su grupu thiniscolesu de sos Askra in sa cantzone dedicada a s'àrea urbana de Johannesburg, in s'Àfrica de Giosso. Soweto giai in sos primos annos de su noighentos cumintzeit a èssere connotu pro s'istòria sua, trùbula de sàmbene. Sos primos sinnales de s'apartheid cumpareint cun sa colonizatzione minerària de tando. S'acontèssida de importu, chi faghet riferimentu a sa die de oe, est sa protesta de sos istudiantes contra a unu decretu emanadu dae su guvernu. Sa lege imponiat s'imparòngiu de s'afrikaans (limba de orìgine germànica chi rifletet sos dialetos olandesos) in sas iscolas pro nieddos, giughende·nche·la a su matessi livellu de s'inglesu chi, tando, fiat su prus impreadu dae sa populatzione. Sa detzisione de su guvernu “arvu” ingendreit protestas mescamente dae banda de sos istudiantes chi si organizeint in corteos. Su 16 de làmpadas una manifestatzione cun prus de 10.000 persones si moveit peri sos caminos de sa tzitade. «Si nois devimus imparare s'afrikaans, Vorster devet imparare su zulu» nariant sos cuntestadores. Sa politzia intervengeit in antis cun sos lagrimògenos e a pustis cun maneras prus graes, ochiende chèntinas de pitzocos.

15/06/17

In die de oe | S’Exsurge Domine contra a Martin Luther

de Màuru Piredda


Su paba Leone X promulgheit sa bulla “Exsurge Domine” contra a sas 95 tesis de Martin Luter, su frade agostinianu de Sassònia chi cheriat reformare sa Crèsia. Sa bèndida de sas indulgèntzias pro acumprire sos traballos in sa Basìlica de Santu Pedru cajoneit s’arrennegu de Luter, ma sas 95 tesis non fiant una cramada a sa partzidura de sa Cresia catòlica. Cun sa “Bulla contra erro res Martini Lutheri et sequatium”, emìtida su 1520, in die de oe, su papa tzensureit 41 tesis e minetzeit s’iscomùniga. Chi arribeit s’annu a pustis.

14/06/17

In die de oe | Su cungressu americanu adotat sa Stars and stripes

de Màuru Piredda


Sas istrìscias arvas e rujas fiant 13 comente sas chi bentulant oe. Trèighi etotu fiant sos isteddos arvos subra de unu campu biaitu. Rapresentaiant sas colònias britànnicas chi su 1776 decrareint s'idipendèntzia dae Londra: Connecticut, Delaware, Geòrgia, Maryland, Massachusetts, New Hampshire, New Jersey, New York, Pennsylvània, Rhode Island, Carolina de su Nord, Carolina de su Sud, Virgìnia. Sa bandera l'adoteit su Cungressu in die de oe, su 1777 e dureit 18 annos, ca su 1795 sos Iua deveneint 15 cun s'annanta de su Kentucky e de su Vermont. A su presente sos isteddos sunt 50.

13/06/17

In die de oe | Sa fua de Umberto II dae Itàlia

de Màuru Piredda


No lu podeit bajulare su resurtu refendàriu. Su “re de maju”, Umberto II de Savoia, a pustis de su sèberu republicanu de sa populatzione italiana, disinneit de si nche fuire dae s'Itàlia. Nche crompeit a Portugallu. S'esiliu de sos sabaudos, cun s'aprovatzione de sa Costitutzione, devengeit lege. A su nessi finas a su 2002. Deus bàrdiet a su fìgiu Vittorio Emanuele e a su nebode Emanuele Filiberto.

12/06/17

In die de oe | Naschet Margherita Hack

de Màuru Piredda


Nascheit in die de oe s'astrofìsica frorentzina Margherita Hack. Àtea, vegetariana e de manca, Hack nos at frunidu una grandu produtzione iscientìfica pro mèdiu de libros e artìculos publicados in sas mègius rivistas internatzionales. Intre sas fainas suas ghieit s'osservatòriu astronòmicu de Trieste e su Dipartimentu de astronomia in s'Universidade de sa matessi tzitade. In su 1978 fundeit sa rivista “L'Astronomia”. S'annu a pustis pigheit sa diretzione de “Le Stelle”. Hack, mancari sustenidora de sas energias birdes, at manifestadu sa netzessidade de una chirca funduda in contu de nucleare. «Diat incuinare – nât chi – prus pagu de su petròliu, de su metanu e de su carbone». Si nch'est morta in Trieste su 2013.

11/06/17

In die de oe | Si nche morit Enricu Berlinguer

de Màuru Piredda


Si nche morgeit in die de oe Enricu Berlinguer, su de tres segretàrios de su Partidu comunista italianu. Fiat su 1984. Fìgiu de s'abocadu Màriu e nebode de su fundadore de La Nuova Sardegna, Enricu militeit in su partidu dae su 1943 e ghieit sa federatzione giovanile (sa Fgci) finas a su 1956. Dae su 1962 in sa segreteria, devengeit segretàriu generale 10 annos a pustis. Teorizeit s'eurocomunismu in pare cu Santiago Carrillo (partidu comunista ispagnolu) e Georges Marchais (frantzesu) e, in Itàlia, si nch'acurtzieit a sa Dc de Aldo Moro punnende a unu cumprumissu istòricu a pustis de su golpe tzilenu. Ammentadu pro sa chistione morale, Berliguer si nche morgeit cando chi sos paisos sotzialistas fiant galu ritzos mancari in crisi. Nemos, duncas, podet nàrrere ite aiat pòdidu disinnare a pustis de s'89, sende biu. Bolognina issu puru?

10/06/17

In die de oe | Matteotti mortu dae manu fascista

de Lisandru Beccu


Fiat su 10 de làmpadas de su 1924 cando unu grustu de fascistas ochieit a Giacomo Matteotti. Su deputadu sotzialista fiat movende a pees conca a Palatzu Montecitorio. Fiant sas bator e cuartu de sero. Totu in unu si nch'acostieit una vetura cun chimbe persones, fiat una Lancia Lambda. Si nche caleint, li gheteint cotas e nche lu carrigheint a susu. In intro de sa màchina sigheint a gherrare finas a cando unu de sos delincuentes bogheit a pìgiu unu gurteddu pro pùnghere su deputadu. Matteotti si nche morgeit intro de una paja de oras. In s'ìnteri sos chimbe fascistas si nche libereint de su corpus e cueint sa vetura. Unos cantos testimòngios però los identificheint. Fiant Amerigo Dumini, Albino Volpi, Giuseppe Viola, Augusto Malacria e Amleto Poveromo. In s'indàgine e in sos isvilupos suos b'at àpidu semper unu grandu mistèriu. S'acusa pro sa morte de su deputadu fiat indiritzada a Mussolini, incurpadu de èssere su mandante. Difatis, sas dies in antis, Matteotti, in àula, denuntzieit su guvernu de imbròssinos eletorales e de corrutzione. Su corpus de s'esponente sotzialista lu torreint a agatare duos meses a pustis.

09/06/17

In die de oe | Sa Repùblica de Tanganika

de Lisandru Beccu


Sa colonizatzione europea in Àfrica si manifesteit in manera funguda mescamente in su perìodu intre setighentos e noighentos. In su fronte orientale de su continente, in die de oe, proclameint sa Repùblica de Tanganika chi, pagu prus o mancu, dureit duos annos. Su territòriu, in s'800 fiat suta su controllu tedescu, ma a pustis de sa prima gherra mundiale l'ocupeit su Impèriu britànnicu. Sa regione otengeit s'indipendèntzia petzi in su 1961 e a pustis, su 1962, nascheit sa Repùblica de Tanganika. In su 1964, in pare cun s'ìsula de Zànzibar, fundeint un'istadu nou: sa Repùblica unida de Tanzània.

08/06/17

In die de oe | Naschet su Telefono Azzurro

de Lisandru Beccu


S'ente pro sa defensa de sos deretos de sos pitzinnos nascheit in die de oe. Fiat s'8 de làmpadas de su 1987. Su Telefono Azzurro fuit un'idea de Ernesto Caffo, professore de neuropsichiatria infantile in s'Universidade de Mòdena e de Règgio Emìlia, e sa punna sua fiat e abarrat sa de sustènnere e de ascurtare sos pitzinnos chi pedint agiudu. Unu puntu de riferimentu pro denuntziare violèntzias, abusos, abbandonos, fuas dae domo e pro àteras emergèntzias chi pertocant sos pitzinnos. In sos ùrtimos annos est crèschidu s'impinnu de s'ente contra a sa tziber-violèntzia, chi si manifestat mescamente cun s'impreu de sas retes sotziales. Ocannu su Telefono Azzurro crompet 30 annos de atividade.

07/06/17

In die de oe | Sa prima vìtima de s'ETA

de Lisandru Beccu


Sas atziones de su grupu armadu bascu cumintzeint a prodùere vìtimas in su 1968. Fiat su 7 de làmpadas cando duos etarras ochieint a José Antonio Pardines Arcay, militare de sa Guardia Civil. S'agente, in pare cun Felix Diego Martínez, collega suo, fiat impignadu a controllare su tràficu in un'artèria a curtzu a Villabona-Amasa. In cussu momentu arribeint Javier Etxebarrieta Ortiz e Iñaki Sarasketa chi fiant biagende in una Seat 850 Coupé. Sos membros de su grupu armadu intreint in cuntatu cun Pardines e Martínez chi firmeint sa vetura e lis pedeint deretu sos documentos. Pardines iscumproeit chi sa documentatzione non currispondiat a sa de su mezu, ma non tengeit nemmancu su tempus de artziare sa conca dae su còfanu chi l'arribeit unu corfu de pistola a cherbeddos. S'agente ispagnolu si nche morgeit istèrridu in s'asfaltu e sos etarras si nche fueint conca a Tolosa, in ue los arresteint pagas oras a pustis.

06/06/17

In die de oe | Naschet sa Chrysler Corporation

de Lisandru Beccu


S'iscoberta de su motore a combustione interna rapresenteit unu passu mannu in s'avantzamentu tecnològicu globale. Intre s'acabbu de s'otighentos e sos primos chimbanta annos de su noighentos, in totu su mundu cumintzeint a nàschere unas cantas fàbricas automobilìsticas. Una de sas prus nòdidas fiat sa Chrysler. Azienda fundada, in sos Istados unidos, su 6 de làmpadas de su 1925 dae Walter Chrysler. Fuit sa prima domo automobilìstica a progetare sas veturas cun s'impreu de sa galleria a bentu. Aina de importu mannu in s'isvilupu de sas linias aerodinàmicas. S'azienda pateit sa crisi de sos annos 2000 sena resurtare mai a si nche torrare a pesare. Dae su 2009 est parte de su grupu Fiat, divenende FCA (Fiat Chrysler Automobiles).

05/06/17

In die de oe | Sa costitutzione danesa

de Màuru Piredda


Su 5 de làmpadas est die nòdida in Danimarca. In die de oe, su 1849, su rennu danesu nche coleit a monarchia costitutzionale apartende·nche s'assolutismu introduidu dae sa segunda metade de su de 17 sèculos. Su re Federicu VII disinneit de nche cròmpere a sa fase noa firmende sa Costitutzione. Sa de bator versiones de custa "magna charta", la firmeint semper in die de oe. Como su sistema parlamentare danesu est unicamerale e finamentas una fèmina podet eredare su tronu.

04/06/17

In die de oe | Su bolu aerostàticu de sos frades Montgolfier

de Màuru Piredda

Anonai, Otzitània. Joseph Michel e Jacques Étienne Montgolfier disinneint de mustrare a su pùblicu su bolu de s'aeromòbile aerostàticu chi pigheit su nùmene dae su sambenadu issoro. Fiat su 4 de làmpadas de su 1783. A su resurtu bi crompeint gràtzias a unos cantos esperimentos, ma s'idea nascheit -- a su nessi gasi nos contant -- a pustis de àere bidu roba tesa artziende·si pro more de su fogu chi bi fiat in suta. Osservende custu fenòmenu, Joseph Michel cumintzeit a pensare a unu mèdiu pro atacare a Gibilterra dae sas àeras. Su primu bolu l'isperimenteint in su mese de nadale de su matessi annu. Ma sos inventores, tando, perdeint su controllu de sa criadura issoro. In die de oe su bolu: 2 chilòmetros, 10 minutos e un'artària intre sos 1600 e so 2mìgia metros. Su primu bolu cun gente in intro su 19 de santugaine, in Parigi.

03/06/17

In die de oe | Si nche morit Muhammad Ali

de Màuru Piredda
 
Deretos telegraph. Url imàgine
 
Si nch'est mortu in die de oe, in s'ospidale de Phoenix, Cassius Marcellus Clay Jr., est a nàrrere su grandu Muhammad Ali. Su pùgile istadunidensu, nàschidu in Louisville (Kentucky) su 17 de ghennàrgiu de su 1942, aiat 74 annos. Pro 30 annos aiat gherradu contra a su Parkinson, un'aversàriu prus forte de Sonny Liston, de Joe Frazier e de George Foreman. In antis de su disafiu zairesu contra a Big George, s'«atzufu in sa giungla» de su 1974, sos frades nieddos suos li tzichirrieint de lu ochìere: «Ali boma ye!». Sos ligàmenes cun mama Àfrica fiant prus chi no istrintos. Ma finamentas cun sos pòpulos in gherra contra a s'imperialismu a isteddos e istrìscias. Pro su refudu a s'arruolare, in su 1967, si buscheit un'iscualìfica de tres annos, sete meses e bator dies. Nch'aiat pèrdidu tìtulu mundiale e litzèntzia. Binchende però sa batalla prus imboligosa, comente isportivu e comente òmine, cun unu pùngiu bene sestadu a s'ipocrisia otzidentale, a s'intolleràntzia, a sa discriminatzione.

02/06/17

In die de oe | Su nono sardu a sa repùblica. Vitòria Dc

de Màuru Piredda


In die de oe sa majoria de sos tzitadinos de s'istadu italianu, òmines e fèminas, voteint pro nche colare a sa repùblica a pustis de 85 annos de monarchia sabàuda. Cunforma a sos resurtos cumplessivos, e in pare cun sas tzircuscritziones tzentru-meridionales dae Roma e L'Aquila in giosso, sa Sardigna non disinneit de nche colare a sa forma republicana dende cunfiàntzia a sos sovranos chi nche li gheteint sas francas a custa terra dae su 1720. Su 60,9% voteit pro mantènnere sa forma monàrchica, 321,555 sos votos in tèrmines assolutos. Su 2 de làmpadas si voteit finamentas pro s'Assemblea costituente: in totu s'istadu su bonu de sos votos si lu pigheit sa manca (219 iscrannos de Pci e Psiup contra a sos 207 de sa Dc). Sos democristianos resurteint semper e cando su primu partidu. Proa làngia de comunistas e sotzialistas in Sardigna.

01/06/17

In die de oe | Sa prima Costitutzione republicana tunisina

de Màuru Piredda


Sa Tunisia, protetoradu frantzesu dae su 1881, crompeit a s'indipendèntzia dae Parigi in su 1956. Su Bey de Tunisi però, Muhammad VIII al-Amin, ùrtimu sovranu de sa dinastia Husaynida, non dureit meda comente ghia de s'istadu indipendente. In su 1957 s'Assemblea costituente de su paisu mediterràneu decrareit decàida sa dinastia chi renneit dae su 1705 cun Al-Husayn I ibn Ali. Sa Costitutzione republicana l'adoteint in die de oe, su 1959. Habib Bourghiba abarreit presidente de sa Repùblica fintzas a su 1987. Riformadore e làicu, cumintzeit cun una fase sotzialista sighende a pustis cun una prus liberale. Favorèvole a sa normalizatzione de sos raportos cun Israele, mudeit sa positzione sua in su 1978 critichende sos acordos de Camp David. In su 1987 nche l'aparteint pro more de unu “corfu de istadu mèigu”.

29/05/17

In die de oe | Micheli Schirru fusiladu dae sos fascistas

de Maurìtziu Sale


In die de oe, su 1931, suta su fascismu prus rebestu, fusileint a Micheli Schirru, pro aeret petzi pensadu de nch'ispèrdere a Mussolini. Schirru, anàrchicu sardu, nàschidu in Pàdria su 1899 e pesadu in Putumajore finas a sos sèighi annos. Posca a rodeu intre Itàlia, Frantza, Germània finas a su disterru, pro divènnere tzitadinu de sos Istados unidos, su 2 de santandria de su 1920. Torradu a Europa, a Frantza, a bia de nadale de su 1930, teniat un’idea ebbia: ochìere a Mussolini comente mèdiu ùnicu pro nche derrùere su fascismu. Su 2 de ghennàrgiu de su 1931 moveit dae s’istatzione de Parigi a ue nche l’aiat acumpangiadu Emìliu Lussu, grandu amigu suo e cussigeri. Cròmpidu a Itàlia, su pensu suo s’ispaineit in totue. Su restu est istòria connota. Protzessadu de repente pròpiu pro s’idea malassortada,  retzeit sa sentèntzia de cundenna sa die in antis de sa furca. Su dispositivu fascista serraiat cun una frase presumida càrriga de òdiu e de barra: «Peruna clemèntzia e perunu cunsideru. A chie atentat a sa vida de su dutze, atentat a sa mannesa de s'Itàlia e atentat a s'umanidade intrea, ca su dutze est patrimòniu de s'umanidade. Morte siat cun su mèdiu de su fusile». Sa die de sa dispedida, ferros in burtzos e bilandra in cambutzos, nche crompeit, suta sas imbèrghidas de sos iscuadristas, a Casal Braschi pro s'esecutzione. E in cue sa timòria sua si mestureit a s'ispantu, cando si fiat sapidu chi unos cantos mìlites sardos aiant espressadu  rechesta pro pòdere leare parte a su plotone ferale. Tando, cando li pregonteint si teniat unu disìgiu particulare in antis de nche codiare custu mundu, serreit sos saliares e isteit a sa muda, sos ogros bìdrinos cara a sos cunterràneos suos. Comente nche carrigheint su corfu a sa canna de su muschete, aboghineit duos faeddos ebbia «Bivat s'anarchia!», cun totu s'alenu chi galu nche costoiat in unu corpus istrìgile e patidu.

28/05/17

In die de oe | Su Nepal nche colat a repùblica

de Maurìtziu Sale


Su mese de nadale de su 2007, su parlamentu nepalesu aproveit un'emendamentu costitutzionale pro nche tragare su pòpulu dae sa monarchia conca a sa repùblica. Su passàgiu definitivu, cun una votatzione belle unànime de s'Assemblea costituente, est istadu pròpiu in die de oe, su 2008. Su Nepal, cun a capitale Kathmandu (1400 metros subra de su livellu de su mare), cun a presidente Bidhya Devi Bhandari e a Primu ministru Pushpa Kamal Dahal, est duncas sa repùblica prus giòvana de su mundu. S’assentu polìticu est de repùblica federale.  Sa limba ufitziale est su Nepalesu, in ie fintzas Nepali. Una limba de orìgine pahari (pahar est su monte nda), chistionada in Nepal, Ìndia e Buthan ebbia. Sa moneda est sa Rupia nepalesa.

27/05/17

In die de oe | S'eletzione de Valéry Giscard d'Estaing

de Maurìtziu Sale


Valéry Marie René Georges Giscard d'Estaing, est istadu presidente de sa repùblica frantzesa. A sa càrriga bi crompeit pròpiu in die de oe, su 1974 e la serveit fintzas a su 21 de maju de su 1981. Ma cun pagos votos de iscartu. Si nch’istesieit dae su pensu de De Gaulle e sos prus lu valuteint, a su tempus, unu grandu reatzionàriu fintzas si, sos primos meses de presidèntzia chircheit de sustènnere propostas progressistas. Comente a Les changement dans la continuité una genia de ossimoru chi no l’aiant perdonadu mancu sos matessi cumpàngios de partidu. Republicanu de màdrighe liberale, fiat nòdidu pro s'esseret semper ischieradu a favore de su federalismu europeu e pro esseret istadu su primu presidende de sa Cunventzione europea pro su venidore de s'Europa. Òrganu pro tempore de s'Ue fuit un'istitutzione chi dureit su tantu de un'illampigiada: in pessu duos annos. E crompende petzi a unu de sos obietivos prefissados, sa Costitutzione europea. Fintzas a cajone de su referendum de su 2005 chi nde cheriat sa negatzione promòvidu cun fortza dae Frantza e Olanda.  Referendum in ue mescamente sos frantzesos voteint pro nche l'abolire.

26/05/17

In die de oe | Me culpa de su New York Times

de Maurìtziu Sale


Su 26 de maju de su 2004, su New York Times pùblicat una noa de autocrìtica in ue ammìtit chi no aerent iscumproadu sas fontes pro su chi pertocaiat sa presèntzia de armas chìmicas contra a sa massa, in Iraq. Presèntzia - ammentemus - notificada dae Colin Powell, su segretàriu de istadu americanu de tando, cun unas cantas fotografias satellitares chi aiat giustificadu s'atacu de Bush contra a Saddam in su 2003. Sa diretzione de sa testada leeit su disinnu pro su mea culpa ca, finas a tando e pro sòlitu, si fiant semper ischierados contra a cale si siat gherra. Atroghende chi nche fiant rutos a intro de sa pratera, pro neghe issoro matessi, ca no aiant verificadu si s'orìgine de sa noa ispainada dae Powell esseret verdadera o mancu. S'autocrìtica est essida un'annu a pustis chi Bush decrareit s’atacu, a disacatu cròmpidu, cando nemos aiat agatadu in Iraq peruna arma chìmica de derrota massiva.

25/05/17

In die de oe | In Lìbanu festant sa Liberatzione

de Maurìtziu Sale


Su 25 de maju de su 2000 est die marcada a fogu in s'istòria mediorientale. Sas dies, sa Resistèntzia libanesa cun sas milìtzias isciitas de Hezbollah e cun su sustegnu de su pòpulu intreu, nche catzeit sas fortzas israelianas de ocupatzione dae su Sud de su paisu e dae su Bekaa otzidentale. Sena intrare a mesu de sos detàllios de màdrighe imperialista e coloniale chi sìngiant s'istadu de Israele, est de importu mannu a nos ammentare chi est sa prima bia chi s'esèrtzitu israelianu patit una derrota militare che a cussa. Sa Resistèntzia libanesa si moveit cunforma a sos inditos de sa risolutzione de su Consìgiu de seguresa de s'Onu. Sa nùmeru 425, chi imponiat a s'istadu ebràicu su retiru de repente e sena cunditzione peruna dae sa terra libanesa. A pustis de 22 annos de ocupatzione, cumintzada su 1978.

24/05/17

In die de oe | Su putzu de Kola

de Maurìtziu Sale


Su putzu de Kola (in russu Kol'skaja sverchglubokaja skvažina) est istadu unu progetu de trivellatzione chi teniat comente obietivu s'istùdiu e sa chirca in àmbitu geològicu. Unu grustu de iscientziados sovièticos, movende su 24 de maju de su 1970 nch'ammanieint unu protocollu geochìmicu e geofìsicu chi galu oe non nde tenet parìviles. Sa trivella chi impiteint a su cumintzu pro iscavare su putzu, fiat una Uralmaš 4E e a pustis semper una Uralmaš, ma denumenada SG15000. Su situ de s'iscavu est a curtzu a sa biddighedda de Zapoljarnyj chi s'agatat a meridione in sa penìsula de Kola, dae ue nche leeit su nùmene su progetu. Nche crompeint  a 12.261 metros de profundidade, in làmpadas de su 1989, marchende·nche unu primadu chi galu oe nemos nch'at barigadu impreende una trivella sìngula.

23/05/17

In die de oe | Morint a Giovanni Falcone

de Maurìtziu Sale


Su chi in die de oe nos ammentamus comente su degollu de Capaci, in Sitzìlia, fuit un'atentadu de màdrighe mafiosa ammaniadu su 1992 dae "Cosa nostra", in sa A29, conca a Palermo, a curtzu a s'iscansadòrgiu pro sa comuna de Capaci. In su disacatu cajonadu dae una bomba, b'aiat mortu chimbe persones: su magistradu Giovanni Falcone, nòdidu pro sa luta contra a sa màfia, sa mugere Francesca Morvillo e tres agentes de s'iscorta guvernativa. Sena intrare a sos particulares chi pertocant sos imputados, sos grados de giudìtziu e sas cundennas, bàgiat petzi s'ammentu de totu su traballu chi finas a tando Falcone aiat fatu contra a sa màfia e mescamente contra a sa contaminatzione chi fiat (e galu est)  patende·nde sa polìtica.

22/05/17

In die de oe | Itàlia: Legalizant s’istrumada

de Maurìtziu Sale


Su Parlamentu italianu, barighende·nche onni duda subra de s'ammissibilidade morale, in die de oe, su 1978, cun sa lege n. 194/78 doneit a cada fèmina sa facultade de seberare si cròmpere o mancu a sa maternidade. Sa lege, 22 artìculos de màdrighe làica, est istada una grandu conchista de tzivilidade, sende chi s'istrumada fiat sugeta, e galu est, a cumbinchimentos èticos e a s'orientamentu religiosu. Sugeta a sas pressiones seculares de su Vaticanu. E sugeta, prus in generale, a cuntzetos malos a ismartire comente a su de sa bida o de s'ànima.

21/05/17

Sassuolo-Casteddu 6-2 | Sa Crònaca

de Lisandru Beccu



Aprontende sa partida de oe Rastelli aiat promìtidu batalla pro nch'intrare a su ladus de manca de sa classìfica, ma s'iscuadra, oramai satzada dae sa sarvesa matemàtica, no at produidu nudda e est torrada a domo cun una derrota grae. In s'ìnteri sa Juventus binchet su de 6 campionados a fila a pare.

Giru de Itàlia: pensende cun sa conca de Aru

de Maurìtziu Sale

Deretos gazettadellosport


Amus unu curridore, in Sardigna, chi como a dolu mannu est sètzidu cara a sa televisione. Abbaidende sa cursa chi no at pòdidu cùrrere e isgranende rosàrios angenos.  Mùsculos longos, nervosos, in intro a ancas de zenteruja. E coro mannu. Coro de trau muscadu.

In die de oe | László Tóth iscòrniat sa “Pietà” de Buonarroti

de Maurìtziu Sale


Su 21 de maju de su 1972, László Tóth, geòlogu australianu, intreit a banda de mangianu a sa Basìlica de Santu Pedru, in Roma. A ora de sas 11.30, a unu prontu, nche barigheit cun unu brincu sa barandìllia posta pròpiu pro mantènnere su pùblicu a unu chirru dae s'istàtua de sa "Pietà" de Michelangelo. Fiat un'òmine a barba grussa, artu belle duos metros. A pustis de su brincu, si nche bogheit sa giubba, forsis pro si mòvere mègius, si firmeit agigu cara a s'òpera màstrina meledende e, cun unu marteddu pro geòlogos,  nche li porreit su primu corfu a sa conca. Posca dende cara - baddu pro ite - a non fèrrere su Cristos, sigheit a iscùdere corfos a s'isfaddida, a sos bratzos, a cara e a sa carena de sa Madonna bentulende·nche bìculos e bìculos de màrmuru. Paris cun sos corfos iscudiat iscràmios de incumandamentu in limba italiana:«Cristos est torradu a bida! Deo so Cristos!». L'arresseint unos cantos vìgiles. Cando però, in cuestura, lu porrogheint pro ischire sas resones de cussa atzione rebesta, nargeit chi non cumprendiat perunu faeddu de su chi li fiant pregontende e àteros issolòrios de cada casta cun riferimentos a sa natura divina sua. No lu cundenneint, ma, a pustis de duos annos de manicòmiu, nche lu rimpatrieint. Oe s'istàtua est restaurada e esposta, ma nemos si bi podet acurtziare prus a la tocare, ca nch'est in palas de unu bidru grussu oto tzentìmetros.

20/05/17

Vatzinos: dae su guvernu arribbat su decretu

de Lisandru Beccu


Su Consìgiu de sos ministros at aprovadu su decretu chi òbligat a vatzinare sos pitzinnos in antis de s'iscritzione a iscola. S'intervallu de edade in discussione est su chi andat dae sos 0 a sos 6 annos. Sena vatzinos sos pitzinnos non si nch'ant a pòdere marcare a sas iscolas de infàntzia e a sas iscolas maternas.

In die de oe | Si nche morit Giosepe Biasi

de Lisandru Beccu


Giosepe Biasi òcupat unu postu de importu in s'àmbitu de s'arte sarda de su noighentos. Est s'iscuta de tempus in ue sa Sardigna intrat, cun mèritu, a s'àrea artìstica europea. Si difundent sas òperas de Figari, de Ciusa e de Gràtzia Deledda. Cun Biasi sa galania de sa fèmina sarda nche bàrigat su mare e sas rapresentatziones arcàicas de sa vida in s'ìsula nche crompent a sas espositziones internatzionales prus famadas. Sas pinturas suas, a s'ispissu, rapresentaiant protzessiones, batìgios, isposòngios o festas in generale. S'autore costumaiat a pònnere in evidèntzia mescamente sos detàllios de sos bestires e s'arredamentu de sas domos. Si nche morgeit in tzircustàntzias pagu craras, in die de oe, su 1945.

19/05/17

Grètzia: S'aprovatzione de su decretu movet sas protestas

de Lisandru Beccu

Deretos AP/Yorgos Karahalis

Comente aìamus antitzipadu duas chidas a como, su guvernu grecu, a majoria cumpata, at aprovadu ridutziones a sas pensiones e mesuras noas de austeridade. Atene s'interventu lu ritenet netzessàriu pro pòdere atzèdere a sos finantziamentos de sa Bce e de su Fmi. Su pachete de Tsipras incluet fintzas s'estensione de sa tassa de propiedade e s'aumentu de sa pressione fiscale.
Decretu, su de su guvernu, chi no lis est agradadu ne a sas opositziones e ne a sos sindacados de su setore pùblicu. A pàrrere de Adedy (cunfederatzione de sos dipendentes pùblicos) sas mesuras ant a oprìmere galu de prus sas fascas prus dèbiles de sa populatzione. In s'ìnteri sunt torra crèschidas sas protestas de sos traballadores chi, in sas dies coladas, aiant paralizadu su paisu.

In die de oe | Sa batalla de Macumere

de Lisandru Beccu


Sa cunfirma de sa conchista aragonesa crompeit in die de oe. Fiat su 19 de maju de su 1478. Sos raportos intre Arborea e Aragona fiant giai trùbulos e sa corona ibèrica, cun s'esèrtzitu suo, nche fiat giai in Sardigna. A ghia de sas trupas bi fiat su Vitze Re Carroz chi las indiritzeit conca a Su Burgu, pensende chi b'esseret Lenardu Alagon. Su marchesu de Arborea però nche fiat giai in Macumere. Alagon, bidende sa capa male sestada, nch'imbieit sos òmines suos contra a s'inimigu aragonesu. Sos ischieramentos s'addovieint in Campu Castigadu, intre Bòrore e Macumere. Fuit una batalla orrorosa. Sos sardos de sa prima lìnia morgeint totus. Sos àteros pareint fronte, ma sos sordados aragonesos los inghirieint sena lis lassare àidu perunu. In pagas oras s'ìsula nche perdeit s'indipendèntzia sua. Lenardu Alagon si nche fueit a Bosa pro s'imbarcare conca a Gènova, ma lu firmeint e l'impresoneint a vida in Xativa, in ue si nche morgeit a pustis de 16 annos.

18/05/17

In die de oe | Su Tetra Classic si presentat a su mundu

de Lisandru Beccu


Totu moveit dae unu cuntenidore de cartone chi s'impreaiat pro trasportare su late. A nùmene l'aiant postu Tetra Classic, sa forma a bator caras fuit determinante pro su sèberu. In sos annos imbenientes, dae su 1943 a su 1950, sos chircadores torreint a progetare sa banda de intro, plastifichende·la e, duncas, rendende·la impermeàbile. Su 18 de maju de su 1951, Ruben Rausig presenteit a su mundu su cuntenidore e fundeit sa Tetra Pak. S'azienda isvedesa cumintzeit a prodùere cuntenidores pro su late e pro cada lìcuidu alimentare in generale, divenende deretu puntu de riferimentu de su mercadu. A pustis, cun sos sistemas modernos de isterilizatzione est cròmpida sa cunservatzione longa. E dae tando si podent costoire sos produtos sena los dèvere servare a mala bògia in su frigorìferu.

17/05/17

In die de oe | S'Oms nche catzat s'omosessualidade dae s'elencu de sas maladias mentales

de Lisandru Beccu


Su 17 de maju est una data istòrica. 27 annos a oe, su 1990, s'Oms (Organizatzione mundiale de sa salude) nche catzeit s'omosessualidade dae sa lista de sas maladias mentales, definende·la pro sa prima borta “una variante naturale de su cumportamentu umanu”. Est pro custu chi cada annu, dae su 2004, in totu su mundu si tzèlebrat sa die mundiale contra a s'omofobia. Su de sa discriminalizatzione de s'omosessualidade est istadu unu caminu longu, cumintzadu cun sas protestas dae sos primos annos '70, ma chi ancora oe, in sa sotziedade atuale cheret praticadu.

16/05/17

Su Masu: Ryanair presentat s'oferta ierrile 2017/2018

de Lisandru Beccu


Ryanair at presentadu sa programatzione ierrile imbeniente, annuntziende novidades de importu. In s'istajone 2017/2018 s'oferta at a èssere ismanniada cun 5 destinatziones noas. Sos collegamentos anta a pertocare Catània (4 bortas sa chida), Bartzellona-Girona e Londra-Stansted (3 bortas sa chida), Francoforte-Hahn e Madrid (2 bortas sa chida). Su pranu de sa cumpangia irlandesa at a prevìdere, duncas, 18 rotas e 76 connessiones setimanales, ponende in movimentu belle unu millione e mesu de biagiadores cada annu.

In die de oe | Junko Tabei, sa prima fèmina subra de s'Èverest

de Lisandru Beccu


Teniat 35 annos Junko Tabei cando si nch'arrocheit a s'Èverest. S'ispeditzione fiat costituida petzi de fèminas. Fiant 15 sas iscaladoras chi nche cheriant pigare a su cùcuru de su mundu. Sos istorbos però, fintzas in custa ocasione, non mancheint. Una valanga, a mesu tretu, si pongeit a rugradis, ma Tabei leeit in manu sa ghia de s'ispeditzione e nche giugheit sas cumpàngias a su cùcuru de su mundu. Fuit issa sa prima fèmina a bi pònnere pee e fiat su 16 de maju de su 1975. Sa passione pro sos montes non nche l'acabbeit mai. In sos annos imbenientes diveneit fintzas sa prima fèmina a nch'artziare a sos Sete Cùcuros, est a nàrrere sos sete montes prus artos de su mundu, unu pro cada continente.

15/05/17

In die de oe | Sas mìgias de nylon intrant in cummèrtziu

de Lisandru Beccu


S'anniversàriu ufitziale currispondet a sa die de oe. Su 15 de maju de su 1940 intreint in cummèrtziu sas mìgias de nylon. Su mundu, tando, fiat giai in gherra e sas mìgias de seda fiant sìmbulu de lussu chi non si podiant permìtere totus. Est pro custu chi s'imbentu de sas mìgias de nylon rapresenteit unu riscatu sotziale pro totu sas fèminas. Sa fibra nascheit in sos laboratòrios de su chìmicu Wallace Hume Carothers. Fiat elàstica, trasparente, barata e anti-iscòrriu. Sa Dupont in su 1937 breveteit su materiale e, in pessu acabbada sa gherra, sas primas mìgias cumintzeint a arribbare a sas butegas europeas. Diveneint deretu produtu identificativu pro milliones de fèminas.

14/05/17

Casteddu-Empoli 3-2 | Sa Crònaca

de Lisandru Beccu


A pustis de sa sarvesa matemàtica, su Casteddu at semper giogadu cun sa mente lìbera, produende giogu e resurtados. L'at fatu fintzas oe contra a s'Empoli chi, paris cun su Crotone, s'at a dèvere gherrare sa permanèntzia in Sèrie A.

In die de oe | In Germània naschet sa RAF

de Lisandru Beccu


Sas protestas de sos istudiantes, in sos annos sessanta, abergeint sas ghennas a unos cantos movimentos extra-parlamentares in totu s'Europa. In Germània, su 14 de maju de su 1970, nascheit sa Rote Armee Fraktion, connota mègius comente Raf. Su grupu armadu de manca e de màdrighe marxista-leninista lu fundeint Andreas Baader, Ulrike Meinhof, Gudrun Ensslin e Horst Mahler. Sos atentados fiant indiritzados a sa Repùblica federale e a sos òrganos de seguresa: politzia e esèrtzitu. S'atzione prus rebesta issoro fuit sa de su secuestru e morte imbeniente de Hanns-Martin Schleyer, presidente de sa confindùstria tedesca e ex membru de su Partidu nazista. In sos annos in fatu sa Raf tengeit cuntatos fintzas cun organizatziones de sos àteros istados comente Action directe (Frantza) e Brigate rosse (Itàlia). S'atividade de su grupu acabbeit in su 1998 cun una lìtera imbiada a un'agentzia de imprenta: «Belle 28 annos a oe, su 14 de maju de su 1970, fiat naschende sa Raf cun un'atzione de liberatzione. Oe acabbamus custu progetu. Sa gherrilla urbana in sa forma de sa Raf, como, apartenet a s'istòria».

13/05/17

In die de oe | Ali Ağca proat a ochìere su paba

de Lisandru Beccu


Mèrcuris, su 13 de maju de su 1981, fiat die de udièntzia generale. Karol Wojtyla fiat in pessu acabbende sa parada in pratza de Santu Pedru, in Roma, cando, totu in unu, dae sa carca presente in s'eventu nch'esseit a pìgiu sa pistola chi l'indiritzeit duos corfos. Una balla l'arribeit a s'ossu sacru e s'àtera, a pustis de l'aere fraturadu su pòddighe, lu fergeit a su bratzu. Ambas sas ballas acabbeint su biàgiu issoro in corpus a duas fèminas americanas. Sa manu criminale fiat sa de Ali Ağca, militante de s'organizatzione bozkurtlar, grupu turcu de dereta. S'atentadore, arrestadu deretu dae sa politzia, no at chertu iscobiare mai sas resones beras chi nche l'ant giutu a isparare contra a Wojtyla. In s'ìnteri, su Paba, ricoveradu in su policlìnicu Gemelli, si sarveit e torreit a sas funtziones fitianas. Duos annos a pustis detzideit fintzas de addoviare s'atentadore suo in presone. Ali Ağca in sos interrogatòrios fiat avesu a mudare versione cada borta. Otengeit sa gràtzia dae Carlo Azeglio Ciampi in su 2000.

12/05/17

In die de oe | Naschet in Florèntzia sa fundadora de s'assistèntzia infirmierìstica moderna

de Lisandru Beccu

Deretos lìberos. Url imàgine

Florence Nightingale nascheit in Florèntzia su 12 de maju de su 1820. Pro chie no la connoscheret, est cunsiderada sa fundadora de s'assistèntzia s'infirmierìstica moderna. In sa prima esperièntzia de importu, in sa gherra de Crimea de su 1855, resesseit a otènnere resurtados de importu pro su chi pertocaiat sas cumplicàntzias de sos fertos. Sa teoria sua teniat comente pernu s'ambiente e fiat rapresentada dae chimbe elementos primàrgios: abba neta, àera sana, lughe, pulitzia e sistema fognàriu capatzu. Gràtzias a sa grandu potentzialidade organizativa sua e a sos interventos in àmbitu de igiene la pigheint deretu comente modellu. Fintzas sos àteros ospidales adoteint sas tècnicas suas: protzeduras chi minimeint su tassu de mortalidade dae su 50% a su 2%.

11/05/17

In die de oe | Bob Marley si nche morit

de Lisandru Beccu


Si nche morgeit in die de oe su babbu mannu giamaicanu de sa mùsica reggae, teniat 36 annos ebbia. Diveneit grandu icona fintzas gràtzias a s'istile suo indiritzadu a sa paghe, a s'amore e a s'impignu pro sos deretos sotziales. Pongeit sos primos passos in su mundu musicale a pitzinnu, teniat 14 annos cando cumintzeit a istudiare s'arte sua. Sa fama, imbetzes, arribeit in sos annos '70 cun su grupu de sos “Wailers”. Su talentu, però, lu cunfirmeit in sos annos imbenientes, cando canteit comente solista. “No woman no cry”, “One love” e “Redemption song” sunt petzi una parte minore de sas cantzones suas chi ant a abarrare in s'istòria. Si nch'andeit in su 1981, distrumadu dae su male mandigadore.

10/05/17

In die de oe | Si nche morit Louis XV. A pustis suo su dilùviu

de Màuru Piredda

Versailles. Url imàgine

Die de sutzessione, su 10 de maju de su 1774, in su rennu de Frantza e de Navarra. Cun sa dispedida de Louis XVI, su fìgiu Louis-Auguste nch'àrtziat a s'iscrannu de Versailles in pare cun sa mugere Marie Antoinette de Àustria. A Louis XV s'amante sua, Madame de Pompadour, bi lu nargeit: «A pustis nostru su dilùviu». E gasi acontesseit. A sos sovranos noos sa rivolutzione los pigheit ambos a codditos, in tretos de Varennes, cando si nche fiant fuende dae Frantza e, a pustis, nche li segheit sa conca.