08/01/17

Frantza: a abarrare disconnessos est lege

de Maurìtziu Sale



In Frantza, dae prima die de ghennàrgiu, est intrada in vigore sa norma chi garantit su deretu  a abarrare disconnessos dae sa rete.  Ite cheret nàrrere e, mescamente,  a ite diat servire? No est su deretu a nche mòrrere su telefoneddu, ma su deretu a non retzire messàgios, de posta eletrònica o àteru, foras de s’oràriu de traballu. Sa Frantza crompet a primu in custa genia de normas, fintzas si in Germània b’at una cosa serente, ma unu regulamentu internu petzi pro sos dipendentes de sa  Volkswagen. Su deretu istabilidu dae sos frantzesos  est imbetzes una girada de prua, ca pertocat totu su mundu de s’economia issoro e no una parte ebbia. Sa chistione est bastante sèria si si pensat chi, cada die, in totu su mundu sos messàgios de posta eletrònica nche bàrigant sos 200milliardos, sena contare sos messageddos in curtzu chi nch’imbiamus cun àteros aplicativos mòbiles. Custa creze de comunicatziones est istremenada e podet ingendrare fintzas patologias psicològicas de importu, comente nos acrarint unos cantos istùdios sientìficos.  E tenet finas efetos in sa pràtica fitiana, ca nemos at a pòdere prus brigare o santzionare a chie non rispondet in s’istante a messàgios imbiados a ora de traballu. A bìdere istemus si sa lege frantzesa  – chi pro como pertocat petzi aziendas cun prus de 50 dipendentes –  at a batire profetu reale. Diat èssere cosa bona, in s’ìnteri, a nos avesare a bìvere disconnessos e a nos gosare unos cantos momentos de libertade. Unu balàngiu mannu, a sa segura, in contu de salude.