25/03/17

In die de oe | Cuba: su Manifestu de José Martí

de Maurìtziu Sale

José Martí - Deretos lìberos

Si nch’andat su tempus e cun issu sa carena. Colat su momentu e cun issu sas acontèssidas. Ma sa memòria nono. Issa subrabivet sempiterna, galana o trista, cun su matessi nuscu, sa matessi vàllia, sa matessi suferèntzia o gosu chi l’ant ingendrada. Fiat su 25 de martzu de su 1895. Una punta de billete marcada a fogu in sos fògios de s’istòria. Sa die, José Martí, publicheit su documentu chi diat àere singiadu su caminu e prantadu sas modinas de unu pòpulu e de una terra, proclamende s’indipendèntzia cubana e arressende totu sas distintziones giurìdicas intre sas ratzas: su Manifestu de Montecristi. Chimbantachimbe dies a pustis, oto sàbados e oto domìnigas, si nch’andeit conca a s’eternidade suta su fogu ispagnolu in sa Batalla de Dos Riòs. Sa carena la serveint in su Cementerio de Santa Efigènia, in Santiago de Cuba, ma s’ammentu est ispainadu in cada chirru de su mundu. E chie si siat si podet inghenugrare e incurbare sa conca in ue si siat, pro tzelebrare s’idea e sa vida de unu grandu òmine. Vida in ue, su poeta cubanu paris cun s’amigu corale Màximo Gòmez, si fiant semper ativados, cun totu sa forza de sas ideas issoro, pro nche mantènnere sos Istados unidos de Amèrica in foras dae sa cherta de indipendèntzia cubana. A bisu issoro, su «Goliat de las Américas» comente costumaiant a li nàrrere, nche deviat abarrare in foras. Pro semper. Su 2005, s’Unesco nch’at insertadu totu sa regorta de documentos chi testimòniant s'atividade literària, giornalìstica, rivolutzionària, diplomàtica e biogràfica de José Martí, in s'Elencu de sas Memòrias de su mundu.