24/06/17

In die de oe | Sa batalla de su lagu Trasimenu

de Màuru Piredda

Deretos arezzoperlastoria.it

In die de oe Cartàgine e sa Repùblica romana si iscaretzeint in sa chi connoschimus comente batalla de su lagu Trasimenu. Bi cheriant galu 217 annos a sa nàschida de Cristos, tempus de gherras pùnicas fiat. Annìbale Barca, chi pro s’istòricu Theodor Mommsen fiat «su prus mannu generale de s’antighidade», la bincheit cajonende 15mìgia mortos e àteros e tantos presoneris intre sos romanos. Ma sa gherra finale deit unu resurtu diferente. Roma conchisteit su domìniu intreu de su Mediterràneu otzidentale.

23/06/17

In die de oe | S’eviratzione de John Wayne Bobbitt

de Màuru Piredda


In die de oe, a sero, sa segnora Lorena Leonor Gallo disinneit a intrare a s’istòria cun un’idea prus chi no originale. Fiat su 1993 e a su maridu John Wayne Bobbit, sende dormidu, li fereit sa natura toddende·nche·li sa mègius die de s’annu. Cuntenta ma non meda, pigheit sa vetura sua e, a pustis de unos cantos giros de roda, nche l’imboleit dae sa ventanedda. Sa politzia agateit sa “prenda” e bi la torreit a su mere. Sos chirurgos, òmines de vàllia, fadeint su restu torrende·la a sa sede naturale sua. Pro ite sa segnora Lorena disinneit de acumprire custa atzione? «Ca nche crompet a s’orgasmu – nât chi – sena isetare su meu. Òmine egoista est!».

22/06/17

In die de oe | Mistèrios vaticanos, isparesset Emanuela Orlandi

de Màuru Piredda



Teniat 15 annos (cròmpidos su 14 de ghennàrgiu) cando, in die de oe, su 1983, Emanuela Orlandi mancheit a s’apellu de sos familiares e de sos amigos. Fìgia de unu cummessu de sa Prefetura de sa domo pontifìtzia, teniat – comente si podiat lèghere in s’avisu publicadu pro s’ocasione - «pilos longos, nieddos e lisos»; bestiat «cartzones jeans, camisa arva e iscarpas de tennis». 68.84.982 fiat su nùmeru pro chie l’aeret bida. Ma nudda. De cussa giòvana nudda s’at intesu. Contos, imbetzes, unu muntone. Chie fiat “s’americanu” chi telefoneit a sa sala imprenta vaticana faeddende de s’ostàgiu? Ite b’intraiat su Ior? E sos “lupos murros” turcos? E sa banda de sa Magliana? E Padre Amorth giusta nos l’at contada faeddende de òrgias? Mìstèriu.

21/06/17

In die de oe | Brasile 4 – Itàlia 1. A sos birde-oro s’ùrtima copa Rimet

de Màuru Piredda



Istàdiu Azteca, Tzitade de su Mèssicu. Fiat su 1970 e in die de oe si disputeit sa finale de sos mundiales de fùbalu intre Brasile e Itàlia.  Fiat s’annu de su Casteddu, s’ùnica iscuadra istràngia – comente agatamus iscritu in una carrera thiniscolesa – chi at bìnchidu su campionadu italianu. Intre sos convocados biaitos bi fiant finamentas Albertosi, Cera, Niccolai, Domenghini, Gori e “rombo di tuono” Gigi Riva. Sa finale la giogheint totu cantos sos “casteddajos” francu Niccolai. Mannas sas isperas, ma sas màllias grogas pariant benende dae un’àteru praneta. Pelè abergeit sas marcaduras a su de 18 minutos, cun sa conca. Su parègiu italianu, a pustis de unu cuartu de ora cun Boninsegna, marcheit unu provisòriu 1-1 in su primu tempus. In sa segunda fase sa surra cun retes de Gérson (a su de 66 minutos), Jairzinho (71) e Carlos Alberto (86). Sa de tando fiat sa de tres copas Rimet conchistadas dae sa Seleção e, pro cussu motivu, est bene costoida in sos parastàgios issoro. Dae su 1974 sas natzionales giogheint pro conchistare sa copa Fifa iscarpeddade dae s’italianu Silvio Gazzaniga. Sos primos a la bìnchere sos tedescos otzidentales de Helmut Schön.

20/06/17

In die de oe | Sa Germània nche tramudat sa capitale dae Bonn a Berlinu

de Lisandru Beccu


Cun sa derrota de su muru de Berlinu e cun s'unificatzione de sa Germània, su parlamentu tedescu detzideit de nche tramudare sa capitale dae Bonn a Berlinu. Acontesseit in die de oe, fiat su 1990. Bonn a un'ala ischiat bene chi fiat una capitale provisòria, ma a s'àtera ischiat fintzas chi Berlinu nche fiat tropu a curtzu a sa làcana polaca. Sa detzisione de su parlamentu però, cun 337 votos contra 320, nch'ispodesseit su tìtulu a sa tzitade de sa Vestfalia e lu cunsigneit a s'ex tzitade prussiana.

19/06/17

In die de oe | S'istàtua de sa libertade arribat a Noa York

de Lisandru Beccu


Sìmbulu de giustìtzia e de libertade, s'istàtua de Noa York nascheit cun sa punna de istrìnghere su raportu intre Frantza e Istados Unidos a 100 annos dae sas rivolutziones issoro: sa frantzesa e sa gherra de indipendèntzia americana. In su 1878 s'ingennieri Frédéric Auguste Bartholdi avieit sos traballos de su chi diat èssere divènnidu, luego, unu de sos sìmbulos americanos. Su progetu de s'òpera previdiat fògios de ràmene traballados a isbaltzu dae Gustave Eiffel e, pro abarrare lèbia, sa banda de intro de s'istrutura deviat abarrare bòida. Su 1884 l'inaugureint in Parigi, s'annu a pustis nche la leeint a s'àtera ala de su mare pro nche la collocare in sa Liberty Island de Noa York. Intreit a su portu in die de oe.

18/06/17

In die de oe | Si nche morit José Saramago

de Lisandru Beccu


In su 1998 retzeit su prèmiu Nobel pro sa literadura. Josè Saramago nascheit in Portogallu su 16 de santandria de su 1922. Est cunsideradu, galu oe, unu de sos iscritores prus mannos de s'era cuntemporànea. Si distinghiat pro sa puntegiadura. Sunt famados e ùnicos sos perìodos suos, a bias longos prus de una pàgina intrea. S'iscritore de Golegã s'impigneit fintzas in polìtica, cun sa militàntzia in su partidu comunista portughesu. Si nche morgeit in die de oe, su 2010, a belle 88 annos.

17/06/17

In die de oe | S'indipendèntzia de s'Islanda

de Lisandru Beccu


In s'otighentos sos ideales indipendentistas s'isvilupeint e agateint àidu abertu in sa burghesia e in sos intelletuales islandesos. S'ìsula, tando, fiat suta domìniu danesu e ligada fintzas a sa Norvègia monàrchica. Annu cun annu su parlamentu de Rèykjavík conchisteit semper prus bìculos de soberania, finas a su 1944, cando sa Germània nazista ocupeit sa Danimarca. Comente cunsighèntzia s'Inghilterra ocupeit s'Islanda e nche la giugheit a proclamare s'indipendèntzia dae sa penìsula danesa. Su 17 de làmpadas su parlamentu annuntzieit sa Repùblica de Islanda gràtzias a unu referendum in ue su 90% de sos votantes s'espresseit in favore.

16/06/17

In die de oe | Sa rebellia e su cunflitu de Soweto

de Lisandru Beccu


“...Minieras e oro nieddu si nch'ant leatu
E solu suore e sàmbene bos lassant
Chin ruches e ispadas bos nche picaiant
Su chelu, sa terra e sa libertade...”

Gosi cantaiat su grupu thiniscolesu de sos Askra in sa cantzone dedicada a s'àrea urbana de Johannesburg, in s'Àfrica de Giosso. Soweto giai in sos primos annos de su noighentos cumintzeit a èssere connotu pro s'istòria sua, trùbula de sàmbene. Sos primos sinnales de s'apartheid cumpareint cun sa colonizatzione minerària de tando. S'acontèssida de importu, chi faghet riferimentu a sa die de oe, est sa protesta de sos istudiantes contra a unu decretu emanadu dae su guvernu. Sa lege imponiat s'imparòngiu de s'afrikaans (limba de orìgine germànica chi rifletet sos dialetos olandesos) in sas iscolas pro nieddos, giughende·nche·la a su matessi livellu de s'inglesu chi, tando, fiat su prus impreadu dae sa populatzione. Sa detzisione de su guvernu “arvu” ingendreit protestas mescamente dae banda de sos istudiantes chi si organizeint in corteos. Su 16 de làmpadas una manifestatzione cun prus de 10.000 persones si moveit peri sos caminos de sa tzitade. «Si nois devimus imparare s'afrikaans, Vorster devet imparare su zulu» nariant sos cuntestadores. Sa politzia intervengeit in antis cun sos lagrimògenos e a pustis cun maneras prus graes, ochiende chèntinas de pitzocos.

15/06/17

In die de oe | S’Exsurge Domine contra a Martin Luther

de Màuru Piredda


Su paba Leone X promulgheit sa bulla “Exsurge Domine” contra a sas 95 tesis de Martin Luter, su frade agostinianu de Sassònia chi cheriat reformare sa Crèsia. Sa bèndida de sas indulgèntzias pro acumprire sos traballos in sa Basìlica de Santu Pedru cajoneit s’arrennegu de Luter, ma sas 95 tesis non fiant una cramada a sa partzidura de sa Cresia catòlica. Cun sa “Bulla contra erro res Martini Lutheri et sequatium”, emìtida su 1520, in die de oe, su papa tzensureit 41 tesis e minetzeit s’iscomùniga. Chi arribeit s’annu a pustis.

14/06/17

In die de oe | Su cungressu americanu adotat sa Stars and stripes

de Màuru Piredda


Sas istrìscias arvas e rujas fiant 13 comente sas chi bentulant oe. Trèighi etotu fiant sos isteddos arvos subra de unu campu biaitu. Rapresentaiant sas colònias britànnicas chi su 1776 decrareint s'idipendèntzia dae Londra: Connecticut, Delaware, Geòrgia, Maryland, Massachusetts, New Hampshire, New Jersey, New York, Pennsylvània, Rhode Island, Carolina de su Nord, Carolina de su Sud, Virgìnia. Sa bandera l'adoteit su Cungressu in die de oe, su 1777 e dureit 18 annos, ca su 1795 sos Iua deveneint 15 cun s'annanta de su Kentucky e de su Vermont. A su presente sos isteddos sunt 50.

13/06/17

In die de oe | Sa fua de Umberto II dae Itàlia

de Màuru Piredda


No lu podeit bajulare su resurtu refendàriu. Su “re de maju”, Umberto II de Savoia, a pustis de su sèberu republicanu de sa populatzione italiana, disinneit de si nche fuire dae s'Itàlia. Nche crompeit a Portugallu. S'esiliu de sos sabaudos, cun s'aprovatzione de sa Costitutzione, devengeit lege. A su nessi finas a su 2002. Deus bàrdiet a su fìgiu Vittorio Emanuele e a su nebode Emanuele Filiberto.

12/06/17

In die de oe | Naschet Margherita Hack

de Màuru Piredda


Nascheit in die de oe s'astrofìsica frorentzina Margherita Hack. Àtea, vegetariana e de manca, Hack nos at frunidu una grandu produtzione iscientìfica pro mèdiu de libros e artìculos publicados in sas mègius rivistas internatzionales. Intre sas fainas suas ghieit s'osservatòriu astronòmicu de Trieste e su Dipartimentu de astronomia in s'Universidade de sa matessi tzitade. In su 1978 fundeit sa rivista “L'Astronomia”. S'annu a pustis pigheit sa diretzione de “Le Stelle”. Hack, mancari sustenidora de sas energias birdes, at manifestadu sa netzessidade de una chirca funduda in contu de nucleare. «Diat incuinare – nât chi – prus pagu de su petròliu, de su metanu e de su carbone». Si nch'est morta in Trieste su 2013.

11/06/17

In die de oe | Si nche morit Enricu Berlinguer

de Màuru Piredda


Si nche morgeit in die de oe Enricu Berlinguer, su de tres segretàrios de su Partidu comunista italianu. Fiat su 1984. Fìgiu de s'abocadu Màriu e nebode de su fundadore de La Nuova Sardegna, Enricu militeit in su partidu dae su 1943 e ghieit sa federatzione giovanile (sa Fgci) finas a su 1956. Dae su 1962 in sa segreteria, devengeit segretàriu generale 10 annos a pustis. Teorizeit s'eurocomunismu in pare cu Santiago Carrillo (partidu comunista ispagnolu) e Georges Marchais (frantzesu) e, in Itàlia, si nch'acurtzieit a sa Dc de Aldo Moro punnende a unu cumprumissu istòricu a pustis de su golpe tzilenu. Ammentadu pro sa chistione morale, Berliguer si nche morgeit cando chi sos paisos sotzialistas fiant galu ritzos mancari in crisi. Nemos, duncas, podet nàrrere ite aiat pòdidu disinnare a pustis de s'89, sende biu. Bolognina issu puru?

10/06/17

In die de oe | Matteotti mortu dae manu fascista

de Lisandru Beccu


Fiat su 10 de làmpadas de su 1924 cando unu grustu de fascistas ochieit a Giacomo Matteotti. Su deputadu sotzialista fiat movende a pees conca a Palatzu Montecitorio. Fiant sas bator e cuartu de sero. Totu in unu si nch'acostieit una vetura cun chimbe persones, fiat una Lancia Lambda. Si nche caleint, li gheteint cotas e nche lu carrigheint a susu. In intro de sa màchina sigheint a gherrare finas a cando unu de sos delincuentes bogheit a pìgiu unu gurteddu pro pùnghere su deputadu. Matteotti si nche morgeit intro de una paja de oras. In s'ìnteri sos chimbe fascistas si nche libereint de su corpus e cueint sa vetura. Unos cantos testimòngios però los identificheint. Fiant Amerigo Dumini, Albino Volpi, Giuseppe Viola, Augusto Malacria e Amleto Poveromo. In s'indàgine e in sos isvilupos suos b'at àpidu semper unu grandu mistèriu. S'acusa pro sa morte de su deputadu fiat indiritzada a Mussolini, incurpadu de èssere su mandante. Difatis, sas dies in antis, Matteotti, in àula, denuntzieit su guvernu de imbròssinos eletorales e de corrutzione. Su corpus de s'esponente sotzialista lu torreint a agatare duos meses a pustis.

09/06/17

In die de oe | Sa Repùblica de Tanganika

de Lisandru Beccu


Sa colonizatzione europea in Àfrica si manifesteit in manera funguda mescamente in su perìodu intre setighentos e noighentos. In su fronte orientale de su continente, in die de oe, proclameint sa Repùblica de Tanganika chi, pagu prus o mancu, dureit duos annos. Su territòriu, in s'800 fiat suta su controllu tedescu, ma a pustis de sa prima gherra mundiale l'ocupeit su Impèriu britànnicu. Sa regione otengeit s'indipendèntzia petzi in su 1961 e a pustis, su 1962, nascheit sa Repùblica de Tanganika. In su 1964, in pare cun s'ìsula de Zànzibar, fundeint un'istadu nou: sa Repùblica unida de Tanzània.

08/06/17

In die de oe | Naschet su Telefono Azzurro

de Lisandru Beccu


S'ente pro sa defensa de sos deretos de sos pitzinnos nascheit in die de oe. Fiat s'8 de làmpadas de su 1987. Su Telefono Azzurro fuit un'idea de Ernesto Caffo, professore de neuropsichiatria infantile in s'Universidade de Mòdena e de Règgio Emìlia, e sa punna sua fiat e abarrat sa de sustènnere e de ascurtare sos pitzinnos chi pedint agiudu. Unu puntu de riferimentu pro denuntziare violèntzias, abusos, abbandonos, fuas dae domo e pro àteras emergèntzias chi pertocant sos pitzinnos. In sos ùrtimos annos est crèschidu s'impinnu de s'ente contra a sa tziber-violèntzia, chi si manifestat mescamente cun s'impreu de sas retes sotziales. Ocannu su Telefono Azzurro crompet 30 annos de atividade.

07/06/17

In die de oe | Sa prima vìtima de s'ETA

de Lisandru Beccu


Sas atziones de su grupu armadu bascu cumintzeint a prodùere vìtimas in su 1968. Fiat su 7 de làmpadas cando duos etarras ochieint a José Antonio Pardines Arcay, militare de sa Guardia Civil. S'agente, in pare cun Felix Diego Martínez, collega suo, fiat impignadu a controllare su tràficu in un'artèria a curtzu a Villabona-Amasa. In cussu momentu arribeint Javier Etxebarrieta Ortiz e Iñaki Sarasketa chi fiant biagende in una Seat 850 Coupé. Sos membros de su grupu armadu intreint in cuntatu cun Pardines e Martínez chi firmeint sa vetura e lis pedeint deretu sos documentos. Pardines iscumproeit chi sa documentatzione non currispondiat a sa de su mezu, ma non tengeit nemmancu su tempus de artziare sa conca dae su còfanu chi l'arribeit unu corfu de pistola a cherbeddos. S'agente ispagnolu si nche morgeit istèrridu in s'asfaltu e sos etarras si nche fueint conca a Tolosa, in ue los arresteint pagas oras a pustis.

06/06/17

In die de oe | Naschet sa Chrysler Corporation

de Lisandru Beccu


S'iscoberta de su motore a combustione interna rapresenteit unu passu mannu in s'avantzamentu tecnològicu globale. Intre s'acabbu de s'otighentos e sos primos chimbanta annos de su noighentos, in totu su mundu cumintzeint a nàschere unas cantas fàbricas automobilìsticas. Una de sas prus nòdidas fiat sa Chrysler. Azienda fundada, in sos Istados unidos, su 6 de làmpadas de su 1925 dae Walter Chrysler. Fuit sa prima domo automobilìstica a progetare sas veturas cun s'impreu de sa galleria a bentu. Aina de importu mannu in s'isvilupu de sas linias aerodinàmicas. S'azienda pateit sa crisi de sos annos 2000 sena resurtare mai a si nche torrare a pesare. Dae su 2009 est parte de su grupu Fiat, divenende FCA (Fiat Chrysler Automobiles).

05/06/17

In die de oe | Sa costitutzione danesa

de Màuru Piredda


Su 5 de làmpadas est die nòdida in Danimarca. In die de oe, su 1849, su rennu danesu nche coleit a monarchia costitutzionale apartende·nche s'assolutismu introduidu dae sa segunda metade de su de 17 sèculos. Su re Federicu VII disinneit de nche cròmpere a sa fase noa firmende sa Costitutzione. Sa de bator versiones de custa "magna charta", la firmeint semper in die de oe. Como su sistema parlamentare danesu est unicamerale e finamentas una fèmina podet eredare su tronu.

04/06/17

In die de oe | Su bolu aerostàticu de sos frades Montgolfier

de Màuru Piredda

Anonai, Otzitània. Joseph Michel e Jacques Étienne Montgolfier disinneint de mustrare a su pùblicu su bolu de s'aeromòbile aerostàticu chi pigheit su nùmene dae su sambenadu issoro. Fiat su 4 de làmpadas de su 1783. A su resurtu bi crompeint gràtzias a unos cantos esperimentos, ma s'idea nascheit -- a su nessi gasi nos contant -- a pustis de àere bidu roba tesa artziende·si pro more de su fogu chi bi fiat in suta. Osservende custu fenòmenu, Joseph Michel cumintzeit a pensare a unu mèdiu pro atacare a Gibilterra dae sas àeras. Su primu bolu l'isperimenteint in su mese de nadale de su matessi annu. Ma sos inventores, tando, perdeint su controllu de sa criadura issoro. In die de oe su bolu: 2 chilòmetros, 10 minutos e un'artària intre sos 1600 e so 2mìgia metros. Su primu bolu cun gente in intro su 19 de santugaine, in Parigi.

03/06/17

In die de oe | Si nche morit Muhammad Ali

de Màuru Piredda
 
Deretos telegraph. Url imàgine
 
Si nch'est mortu in die de oe, in s'ospidale de Phoenix, Cassius Marcellus Clay Jr., est a nàrrere su grandu Muhammad Ali. Su pùgile istadunidensu, nàschidu in Louisville (Kentucky) su 17 de ghennàrgiu de su 1942, aiat 74 annos. Pro 30 annos aiat gherradu contra a su Parkinson, un'aversàriu prus forte de Sonny Liston, de Joe Frazier e de George Foreman. In antis de su disafiu zairesu contra a Big George, s'«atzufu in sa giungla» de su 1974, sos frades nieddos suos li tzichirrieint de lu ochìere: «Ali boma ye!». Sos ligàmenes cun mama Àfrica fiant prus chi no istrintos. Ma finamentas cun sos pòpulos in gherra contra a s'imperialismu a isteddos e istrìscias. Pro su refudu a s'arruolare, in su 1967, si buscheit un'iscualìfica de tres annos, sete meses e bator dies. Nch'aiat pèrdidu tìtulu mundiale e litzèntzia. Binchende però sa batalla prus imboligosa, comente isportivu e comente òmine, cun unu pùngiu bene sestadu a s'ipocrisia otzidentale, a s'intolleràntzia, a sa discriminatzione.

02/06/17

In die de oe | Su nono sardu a sa repùblica. Vitòria Dc

de Màuru Piredda


In die de oe sa majoria de sos tzitadinos de s'istadu italianu, òmines e fèminas, voteint pro nche colare a sa repùblica a pustis de 85 annos de monarchia sabàuda. Cunforma a sos resurtos cumplessivos, e in pare cun sas tzircuscritziones tzentru-meridionales dae Roma e L'Aquila in giosso, sa Sardigna non disinneit de nche colare a sa forma republicana dende cunfiàntzia a sos sovranos chi nche li gheteint sas francas a custa terra dae su 1720. Su 60,9% voteit pro mantènnere sa forma monàrchica, 321,555 sos votos in tèrmines assolutos. Su 2 de làmpadas si voteit finamentas pro s'Assemblea costituente: in totu s'istadu su bonu de sos votos si lu pigheit sa manca (219 iscrannos de Pci e Psiup contra a sos 207 de sa Dc). Sos democristianos resurteint semper e cando su primu partidu. Proa làngia de comunistas e sotzialistas in Sardigna.

01/06/17

In die de oe | Sa prima Costitutzione republicana tunisina

de Màuru Piredda


Sa Tunisia, protetoradu frantzesu dae su 1881, crompeit a s'indipendèntzia dae Parigi in su 1956. Su Bey de Tunisi però, Muhammad VIII al-Amin, ùrtimu sovranu de sa dinastia Husaynida, non dureit meda comente ghia de s'istadu indipendente. In su 1957 s'Assemblea costituente de su paisu mediterràneu decrareit decàida sa dinastia chi renneit dae su 1705 cun Al-Husayn I ibn Ali. Sa Costitutzione republicana l'adoteint in die de oe, su 1959. Habib Bourghiba abarreit presidente de sa Repùblica fintzas a su 1987. Riformadore e làicu, cumintzeit cun una fase sotzialista sighende a pustis cun una prus liberale. Favorèvole a sa normalizatzione de sos raportos cun Israele, mudeit sa positzione sua in su 1978 critichende sos acordos de Camp David. In su 1987 nche l'aparteint pro more de unu “corfu de istadu mèigu”.