20/07/17

In die de oe | Si nche morit Guglielmo Marconi

de Lisandru Beccu

Sas iscobertas, sos istùdios e sos imbentos suos li permiteint de otènnere su Nobel pro sa fìsica in su 1909. Guglielmo Marconi nascheit in Itàlia, in su 1874, e giai a pitzinnu , in domo sua etotu, cumintzeit a isperimentare e a ordimingiare cun sas frecuèntzias e cun sas undas eletro-mannièticas. Esperièntzias chi nche lu giugheint a una de sas iscobertas tecnològicas prus de importu: su sistema de comunicatzione sena filos. Aiat imbentadu sa telegrafia sena filos, mama de cale si siat àteru sistema de comunicatzione privu de collegamentos elètricos comente ràdiu, televisione e telèfonu. Si nche morgeit, in die de oe, a 63 annos. Fiat su 1937.

19/07/17

In die de oe | S'Irish Republican Army, a pustis de sas eletziones, suspendet su cunflitu

de Lisandru Beccu


Su 1997 fuit s'annu de sa vitòria de Tony Blair, cun su partidu laburista, in sas eletziones polìticas britànnicas. Eventu chi abergeit unas cantas ghennas a sas tratativas intre Ira e guvernu tzentrale pro sa re-unificatzione irlandesa. S'Irish Republican Army, in die de oe, detzideit de suspèndere su cunflitu armadu chi fiat interessende su Regnu Unidu. Su grupu armadu difundeit unu comunicadu chi ingendreit isperàntzias de abertura a su protzessu democràticu de paghe e espresseit sa voluntade de cuntratare sas rechestas irlandesas.

18/07/17

In die de oe | Naschet Estat Català

de Lisandru Beccu


Su 18 de trìulas de su 1922 su coronellu Francesc Macià fundeit Estat Català: partidu indipendentista catalanu cun rapresentatzione natzionalista e insurretzionalista. Su partidu, chi si definit interclassista, “gherrat pro s'indipendèntzia de sos Paisos Catalanos e pro un'ùnica limba ufitziale”. Su grupu est galu in atividade, resurtende su partidu indipendentista europeu prus betzu in pare cun su Sinn Fèin e cun su Euzko Alderdi Jeltzalea (Partidu natzionalista bascu). A dies de oe su movimentu diretu dae Jordi Mirò nch'at pèrdidu belle totu su potentziale eletorale suo, in favore de partidos prus mannos e istruturados che a Erc, Ciu e Cup.

17/07/17

In die de oe | Su primu impiantu de cunditzionamentu

de Lisandru Beccu


Nch'at coladu prus de 115 annos dae sa nàschida de su primu impiantu de cunditzionamentu. Fiat su 1902, in die de oe, cando Willis Haviland Carrier nch'ammanieit su primu imbentu suo de importu: unu sistema de infriscamentu pro controllare su calore e s'umididade in sos protzessos de imprenta. S'impiantu s'assimigiaiat giai meda a sos chi bi sunt in cummèrtziu como. Un'iscoberta manna chi, in sos istios caentes, nos faghet cumpangia in domo, in ufìtziu e in màchina.

16/07/17

In die de oe | S'Apollo 11 movet conca a sa luna

de Lisandru Beccu


Sa missione ispatziale americana de sa Nasa, Apollo 11, cumintzeit in die de oe. Fuit su 16 de trìulas de su 1969. In sa gherra eterna intre Urss e Iua, pro s'isvilupu de sas tecnologias aeronàuticas, sos americanos in antis de totus resesseint a nche cròmpere a s'ùnicu satèllite naturale de sa terra. Sa naedda cun su mòdulu lunare nch'esseit dae s'atmosfera terrestre ghiada dae s'endoreattore Saturn V e arribeit a sa luna su 20 de su matessi mese. S'eventu, chi nche giugheit a Armstrong e a Aldrin a tocare sa superfìtzie lunare, lu sigheint milliones de persones in totu su mundu.

15/07/17

In die de oe | Su golpe fartadu in Turchia

de Màuru Piredda


Tzocos in pratza de Taksim e in s'aeroportu Ataturk, carros armados, elicòteros, F-16, ordignos contra a su Parlamentu, politzia lealista contra a sordados golpistas, ocupatzione de sa televisione istatale. In die de oe, su 2016, su corfu de istadu «pro re-istabilire s'òrdine democràticu e sa libertade» in Turchia. Ma sena peruna fua de Erdogan, chi annangheit: «Ant ordidu un'atentadu contra a s'unidade, a sa solidariedade e sa soberania natzionale. L’ant a pagare». Su golpe farteit. Erdogan nd’esseit vitoriosu. Chi l’apat cajonadu issu o mancu, custa est sa beridade.

14/07/17

In die de oe | S’assàchiu de sa Bastille

de Màuru Piredda


S’istiu frantzesu de su 1789 fuit prus chi non caente. Sas contraditziones de cussa fase istòrica fagheint crèschere sa tendèntzia prus cunsighente intre sos rivolutzionàrios de su de tres istados, sa burghesia. Unu riflessu de s’arrennegu semper prus mannu de sa populatzione parigina. In die de oe s’acontessida sìmbulu de sa rivolutzione, ma sas orìgines las agatamus carchi die in antis. S’11 de trìulas sa destitutzione de su ministru de sas finàntzias Jacques Necker, cun ideas progressistas; su 12 su cumintzu de sas protestas; su 13 sa nàschida de sa milìtzia tzitadina; su 14 s’assàchiu de s’Hôtel des Invalides (in cherta de armas) e, a pustis, de sa Bastille (pro sa bruvura). Dae su 1880, su 14 de trìulas est die natzionale in Frantza.

13/07/17

In die de oe | Fogu italianu a su Narodni Dom

de Màuru Piredda


Su Narodni Dom (domo de su pòpulu) fiat sa sede de sas organizatziones de sos islovenos in Trieste. In intro b’aiat unu teatru, una banca, un’albergu (su Balkan) e unu tzilleri. Sos natzionalistas italianos, in die de oe, pongeint fogu a s’istrutura. Renzo De Felice faeddeit, pro s’ocasione, de su «batiju beru de s’iscuadrismu organizadu». In sa matessi die, su segretariu fascista locale, Francesco Giunta, isterreit una parlata càrriga de òdiu anti-islavu a pustis de sos intzidentes de Split (in ue morgeint duos italianos e unu croatu). «Est acabbadu su tempus de s’italianu masedu», si podiat lèghere in unu documentu fascista publicadu dae unos cantos giornales locales. A coa de su comìtziu sas framas fascistas.

12/07/17

In die de oe | Acabbat su de tres cungressos de su Comintern

de Màuru Piredda


S’Internatzionale comunista, nàschida comente partidu mundiale de sa rivolutzione a pustis de sa vitòria bolscevica, concrueit sos traballos de su de tres cungressos suos in die de oe. Fiat su 1921 e, in custa fase, sos comunistas registreint unos cantos passos a in segus de su movimentu operaju in unos cantos paisos. Su matessi annu, in su mese de ghennàrgiu, nascheit in Italia su Pcd’I de Gramsci e de Bordiga. In su cungressu mentovadu chistioneint meda de sa partzimenta dae su Partidu sotzialista e Lenin attacheit sa lìnia de Serrati e Lazzari. Pro su dirigente russu sos massimalistas teniant sa neghe de àere prefertu 14mìgia riformistas imbetzes de 58mìgia comunistas. Ma a su matessi tempus propongeit a su Pcd’I sa tàtica de su fronte ùnicu pro conchistare sas massas a sos prìntzipios marxistas rivolutzionàrios.

11/07/17

In die de oe | Fùbalu, sa copa de su mundu a s’Ispagna

de Màuru Piredda

Deretos Sky. Url imàgine

Sud Àfrica. 2010. In die de oe sa seletzione ispagnola bincheit su campionadu mundiale de fùbalu, giughende·nche a domo sa prima copa Fifa. Belle a sos concruos de sos tempos suplementares, Andrés Iniesta marcheit su gol de sa vitòria contra a sos olandesos. Sas vuvuzelas e su “waka waka” de Shakira acumpangeint cada gara de su torneu: ant a èssere galu fruschiende in sas origras de sos tifosos de sa natzionale italiana (campione mundiale de su 2006), giagarada a su primu turnu a pustis de sas proas làngias contra a Paraguay, Islovàchia e Zelanda Noa.

09/07/17

In die de oe | S'Argentina s'ischìrriat dae s'Ispagna

de Lisandru Beccu


S'Amèrica de giosso cumintzeit a connòschere tempos mègius cando sos istados chi nde faghiant parte disinneit de l'acabbare cun sa colonizatzione ispanniola. S'Argentina, che a sos àteros, in sos primos annos de s'otighentos, si pigheit su status de natzione indipendente, fiat su 9 de trìulas de su 1816. Sa formalizatzione arribeit a pustis de unos cantos annos de gherras e de batallas. Determinante fuit sa rivolutzione de maju (Revolución de Mayo) de su 1810 e in su matessi tempus sa crisi de s'imperu ispanniolu, intradu in cunflitu cun su frantzesu pro chistiones de tronu. A Argentina sas noas muinosas nch'arribeint deretu e sos notàbiles si colleint a pare pro formare unu guvernu nou, sa Primera Junta, chi non reconnoscheit prus su rolu de su vitzerè ispanniolu.

05/07/17

In die de oe | Sa prima indipendèntzia de su Venetzuela

de Màuru Piredda

Francisco e Miranda

Su 1811, in die de oe, su Venetzuela proclameit s’indipendèntzia sua. S’iscussertu chi si manifesteit in Ispagna a pustis de s’invasione frantzesa de Joseph Bonaparte produeit unu bòidu de poderiu in sos possedimentos sudamericanos cajonende unu protzessu indipendentista. In antis de sa decraratzione si peseit, s’annu in antis, su Consìgiu comunale de Caracas: fundeint una Giunta chi cunvocheit su Cungressu. Sa Repùblica dureit pagu meda e Francisco de Miranda, su 1812, firmeit s’armistìtziu. Sa segunda repùblica la proclameit Simon Bolivar, su 1813. Sa Grandu Colòmbia su 1819, a pustis de sa reconchista ispagnola de sa Granada noa.

04/07/17

In die de oe | Sa decraratzione de indipendèntzia de sos Iua

de Màuru Piredda

 

Fiat su 1776 e in die de oe nascheint sos Istados unidos de Amèrica. In su cungressu de Filadèlfia 13 colonias britànnicas decrareint s’indipendèntzia issoro dae s’impèriu inglesu. A pustis de tale atu incruescheint sas cuntierras intre sos colonos reberdes e s’esèrtzitu de George III. Cun s’acabbu de sa gherra sos Iua otengeint su reconnoschimentu. A cussa gherra de indipendèntzia bi pigheint parte finamentas sa Frantza, s’Ispagna, sas sete provìntzias olandesas, sa natzione indiana de sos Oneida, sos reberdes de su Quebec, voluntàrios polacos e prussianos e sa repùblica de su Vermont. Alleados de s’impèriu britànnicu sos colonos lealistas, s’Àssia-Kassel, su ducadu de Brunswick-Lüneburg, sa cunfederatzione irochesa.

03/07/17

In die de oe | Si nche morit Jim Morrison

de Màuru Piredda


Fiat su 1971 e in die de oe si nche morgeit James Douglas Morrison, est a nàrrere Jim, su re tziligherta, su poeta elètricu. Issu, in pare cun Ray Manzarek, John Densmore e Robby Krieger, fundeit su grupu chi, pighende su nùmene dae sas “ghennas de sa sapia” de Aldous Huxley (e de William Blake), iscrieit intre sas mègius pàginas de su rock de sos annos ‘60. Teniat petzi 27 annos cando si rendeit. Oe pasat in su campusantu pariginu de Père Lachaise.

02/07/17

In die de oe | Su Vermont abolit s’iscravitude

de Màuru Piredda

Bandera de sa Repùblica de su Vermont

Pàtria de Bernie Sanders e terra intre sas prus progressistas de sos Iua, su Vermont fuit su primu istadu americanu chi aboleit s’iscravitude. Fiat su 1777 e in cussu annu decrareit s’indipendèntzia dae Londra costituendesi comente Repùblica de sos Montes birdes (a pustis Vermont dae su frantzesu Verts monts). Pigheit parte a sa cunfederatzione in su 1791 annanghende su de 14 isteddos a sa stars and stripes.

01/07/17

In die de oe | 2009, s’isvedesu limba ufitziale...de s’Isvètzia

de Màuru Piredda

www.publicdomainpictures.net

Limba chi apartenet a su grupu germànicu e a su stagrupu iscandìnavu, s’isvedesu l’ufitzializeint comente limba natzionale de Isvètzia petzi in su 2009, in die de oe. Finas a tando b’aiat una coesistèntzia cun sas àteras limbas faeddadas in cussa natzione. A su presente est limba ufitziale finamentas in Finlandia, in pare cun su finlandesu, mancari lu faeddent su 5,42% ebbia de sa populatzione.