19/02/17

Sampdoria-Casteddu 1-1 | Sa Crònaca

de Lisandru Beccu


Su Casteddu, in chirca de sos tres puntos, oramai non binchet in campionadu dae su 15 de freàrgiu. Sa partida de oe cun sa Sampdoria est ocasione pro torrare a sa vitòria. Sos òmines de Marco Giampaolo imbetzes ant bìnchidu sas ùrtimas tres. 9 puntos chi lis ant permìtidu de nche cròmpere a su de deghe positziones in classìfica.

Rifugiados, grandu manifestatzione in Bartzellona

de Màuru Piredda

Deretos Laura Safont. Url imàgine.

“This land is your land” Woody Guthrie l'iscrieit in su 1940 pighende sa mùsica de unu gospel e sonende·la cun sa chiterra sua ochifascistas. Ma diat podet èssere sa mègius colunna sonora s'in casu fatzant unu documentàriu de sa manifestatzione bartzellonesa de eris, a favore de sos migrantes in cherta de amparu. Cunforma a su chi narant sos organizadores b'at pigadu parte mesu millione de gente, meda de mancu pro sa “Guàrdia urbana”, ma a sa segura sa manifestatzione europea prus manna in contu de fraternidade intre sos òmines. «Nemos est illegale» fiat, a su chi nos contant sas crònacas ibèricas, sa paràula de òrdine prus ispainada. Faeddos de gosu, dae banda de Ada Colau. Sa sìndiga de Bartzellona est disigiosa chi sa tzitade devèngiat «sa capitale de s'ispera e de sa defensa de sos deretos umanos». Una risposta massitza chi mustrat, una bia de prus, su caràtere progressista de sas mobilitatziones catalanas. Una risposta finamentas a sos chi, a s'imbesse de Guthrie, bisant una “sardigna nostra” faeddende de invasiones.

In die de oe | Germània: cumintzant sos traballos pro sa prima ferrovia

de Lisandru Beccu

Deretos delcampe.net

Nch'at coladu 183 annos dae su collocamentu de sa prima traessa. In die de oe, su 19 de freàrgiu de su 1834 cumintzeint sos traballos pro sa prima lìnia ferroviària tedesca. Su collegamentu de sete chilòmetros, chertu dae su Re de Baviera Ludwig I, uneit Nürnberg a Fürth e intreit in servìtziu a pustis de un'annu e duos meses. In su biàgiu inaugurale, su trenu, chi giughiat belle 200 persones, registreit sa velotzidade màssima de 35 chilòmetros oràrios. Su tràficu de sas mertzes, imbetzes, cumintzeit a pustis de ses meses, cun su trasportu de duas càscias de birra.

18/02/17

In die de oe | S'Eta suspendet sas atziones armadas in Catalugna

de Lisandru Beccu

Deretos lìberos

Pro sa prima borta in s'istòria sua s'Eta decrarat sa trègua in unu territòriu pretzisu. Fiat su 18 de freàrgiu de su 2004 cando, tràmite Radio Euskadi, s'organizatzione separatista annuntzieit chi non diat àere impreadu prus sas armas in territòriu catalanu. Sos movimentos indipendentistas presentes in Catalugna, oramai belle majoritàrios, nche cumbincheint su grupu armadu a lassare campu lìberu a sos sèberos democràticos. Sa detzisione s'aforteit mescamente gràtzias a s'addòviu de Josep Lluis Carod Rovira (tando segretàriu generale de ERC) cun unos cantos dirigentes etarras in Perpiñán.

17/02/17

Sa de 25 giorronadas | sa gazeta

de Lisandru Beccu


Fintzas custa chida su campionadu at a mòvere dae sa oe. Custu sero a sas 20:45 at a èssere su turnu de Juventus-Palermo. Cras, imbetzes, a sas 18:00 s'at a giogare Atalanta-Crotone e a sas 20:45 Empoli-Lazio. Domìniga a mesudie e mesu at a tocare a Bologna-Inter. A sas tres b'at àere bator partidas: Chievo-Napoli, Pescara-Genoa, Sampdoria-Casteddu e Udinese-Sassuolo. Roma-Torino at a èssere a sas 18:00. Su postìtzipu de sas 20:45, imbetzes, si l'ant a giogare Milan e Fiorentina.

In die de oe | Sa prima nae nche traessat su canale de Suez

de Lisandru Beccu

Deretos lìberos

Est una de sas òperas prus de importu de s'àrea mediterrànea e permitit a sas naes de nche colare dae su Mare Ruju a su Mare mediterràneu sena inghiriare totu s'Àfrica. Est su canale de Suez. Su chi proponeit una solutzione che a custa fuit, pro primu, Napoleon Bonaparte, in su 1799. S'Egitu leeit in cunsideru su cussìgiu paritzos annos a pustis e cumintzeit sos traballos de fràigu in su 1859. S'infrastrutura nche l'acabbeint in manera ufitziale deghe annos a pustis, su 1869, ma giai dae una paja de annos resurtaiat praticàbile. Difatis su 17 de freàrgiu de su 1867 lu traesseit sa prima nae.

16/02/17

In die de oe | Sos curdos òcupant sas ambasciadas europeas

de Lisandru Beccu

Deretos retekurdistan.it Url imàgine

Sa cajone de sa rebellia curda, su 16 de freàrgiu de su 1999, fuit s'arrestu de Abdullah Ocalan, fundadore de su Pkk (Partidu de sos traballadores de su Kurdistan). Su guvernu turcu acuseit su rivolutzionàriu curdu de traitoria e de separatismu. Chentinas de curdos disterrados in Europa ocupeint sas ambasciadas grecas de Danimarca, Isvètzia, Rùssia, Bèlgiu, Olanda, Isvìtzera, Itàlia, Germània e Rennu unidu. Sa protesta fiat indiritzada a sa Grètzia chi, a pàrrere de su Pkk, cuntribueit a s'arrestu de s'esponente indipendentista.

15/02/17

In die de oe | Naschet Galileo Galilei, su babbu mannu de s'iscièntzia moderna

de Màuru Piredda


«Sa punna de s'iscièntzia no est a l'abèrrere sa ghenna a sa sabidoria islacanada, ma sa de artziare unu muru cara a s'ignoràntzia istremenada». Gasi faeddeit su Galileo Galilei de Bertolt Brecht cando su cardinale Barberini fiat a proa a si sètzere su tronu pontifìtziu. Nàschidu in su 1564, in die de oe, su matemàticu pisanu devengeit su babbu mannu de s'iscièntzia moderna in un'època (sa de su XVII sèculu) autoritària e repressiva. No est de badas chi su dramaturgu tedescu nche l'artzieit a palcu: sa vida de Galileo fuit èpica e teatrale, rivolutzionària cunforma a su connotu e disarmada cunforma a su poderiu incuisidore. Venètzia, Frorèntzia, Roma. Biageit peri s'Itàlia, ma nch'iscudeit sa mirada finas a chelu, pro ammustrare sos movimentos de sas lunas de Giove e pro iscumproare chi su sole no abarreit firmu petzi durante sa batalla bìblica de Gabaon. Sa terra, pro Galilei, non fiat su tzentru de s'universu. E custu cheriat nàrrere una cosa ebbia: chi sa crèsia non fiat su tzentru de sa terra. Tengeit grandu cunfiàntzia pro s'òmine e, finamentas pro custu motivu, disinneit de iscrìere in vulgare coniende paritzos tèrmines. Sa cuntierra dialètica intre Simplicio su tolemàicu e sos copernicanos Filippo Salviati e Gianfrancesco Sagredo, l'isterreit in su “Dialogo sopra i due massimi sistemi del mondo”. Protzessadu, minetzadu de retzire tortura, Galilei abiureit. Ma paret chi sa terra si moveret a beru. «E pur si muove», nât chi.

14/02/17

In die de oe | Sa Rùssia soviètica nch'apartat su calendàriu giulianu

de Màuru Piredda


«Pro instaurare in Rùssia su sistema de càrculu de su tempus impreadu in su bonu de sos paisos tziviles, su Sòviet de sos commissàrios de su pòpulu deliberat de introduire, a coa de su mese de ghennàrgiu de ocannu, in sos atos de sa vida tzivile, su calendàriu nou». Cun custu decretu s'istadu sovièticu nàschidu a pustis de sa rivolutzione sotzialista nche coleit a su calendàriu gregorianu. Sa mirada de sos bolscevicos fiat internatzionalista e sa punna issoro fiat sa de sa pesada anticapitalista in totu s'otzidente (a comintzare dae sa Germània). Teniat pagu sensu, pro issos, a mantènnere una traditzione chi partziat su paisu a majoria ortodossa dae su restu de s'Europa e de su mundu. Su mese de frèargiu de su 1918 comintzeit duncas in die de oe, su 14: nche toddeint, duncas, sas primas 13 dies pro permìtere s'agantzu chertu. Ma non fiat s'ùnica mudada. Su reposu setimanale, a su nessi a comintzu, ruiat cada chimbe dies cunforma a sos grupos de traballu. Una mesura pro traballare prus pagu ma pro non firmare sa produtzione. In antis de tando su calendàriu lu mudeint sos rivolutzionàrios frantzesos (in vigèntzia fintzas a su 1805 ma torradu a bogare a campu dae sos comunardos).


13/02/17

In die de oe | Giuanne Maria Angioy movet dae Casteddu conca a Tàtari

de Lisandru Beccu


In die de oe, su de 18 sèculos, in su mègius de sa rebellia anti-feudale, Giuanne Maria Angioy retzeit dae s'istamentu un'incàrrigu dìligu: mòvere conca a Tàtari pro parare fronte a sas protestas. Su funtzionàriu bonesu traesseit totu sas Sardigna e sas biddas a pràtica, abbigende·si de s'opressione fiscale e de sas cunditziones malas in s'agricultura. Arribeit a Tàtari a pustis de 16 dies e sa tzitade l'acolleit deretu che liberadore. In beranu torreit a Casteddu cun un'esèrtzitu armadu e cun sa punna de proclamare sa repùblica sarda. Cuntrateit cun sos frantzesos pro li garantire amparu dae sa Frantza rivolutzionària. Ma sos progetos no andeint comente s'aiat ordimingiadu: sa Frantza, chi in antis fiat in gherra contra a sos Savòia, firmeit un'acordu de paghe e duncas Angioy si nch'agateit sena amparu. In prus, sa burghesia, timende a renuntziare a totu privilègios conchistados, non susteneit sa rivolutzione. E gosi si fiat arressadu su caminu de Giuanne Maria chi, s'istiu de su 1796, si nche fiat dèvidu fuire a Parigi.

12/02/17

Casteddu-Juventus 0-2 | Sa Crònaca

de Lisandru Beccu


Postìtzipu difìtzile meda su de oe in su Santu Elia pro su Casteddu chi disafiat sa Juventus de s'ex Allegri. Fintzas unu puntu diat èssere de oro pro punnare in antìtzipu a sa sarvesa.

In die de oe | Sa Gernika (Guernica) de su Paisu valentzianu

de Lisandru Beccu

Deretos Vincent Galiana. Url imàgine

In sa penìsula ibèrica sas batallas pro sa gherra tzivile ispagnola nche fiant giai cròmpidas a sas ùrtimas iscutas. A un'ala s'erèrtzitu populare de sa repùblica e a s'àtera s'esèrtzitu franchista sustènnidu dae s'aeronàutica italiana e dae sa legione condor nazista. Su sero de su 12 de freàrgiu de su 1939 chimbe aèreos italianos de s'Aeronàutica règia bombardeint sa bidda de Xativa. Sos aparèchios nche lasseint calare dae chelu 20 bombas de 250 chilos cadauna, derruende s'istatzione e totu sas domos a inghìriu. In su degòlliu morgeint 129 persones intre tziviles e sordados de s'Esèrtzitu populare de sa Repùblica. S'acontèssida de su Paisu valentzianu est simigiante pagu prus o mancu s'assàchiu a Gernika de su 1937, est pro custu motivu chi est mentovada comente a sa Gernika de su Paisu valentzianu.

11/02/17

Màchinas a idrògenu: possìbile, auspicàbile, inevitàbile

de Maurìtziu Sale

Deretos Air liquide. Url imàgine

Francu sos estratores, nde sunt cumbintos belle totus, in su mundu. A sa segura nde sunt cumbintos sos trèighi chi nch'ant ammaniadu su Consìgiu pro s'Idrògenu, (Hydrogen Council), in Davos, Isvìtzera, sas primas dies de su mese de ghennàrgiu. Semus chistionende de bobbois in àmbitu automobilìsticu, Toyota, Daimler, Bmw, in àmbitu energèticu, Air Liquide, Shell e ferru-tranviàriu, Alstom, pro nde mentovare petzi unos cantos. Sa presidèntzia e sa vitze-presidèntzia pro tempore, a dae chi s'idea est nàschida cun issos, l'ant a leare, in òrdine, Takeshi Uchiyamada, giaponesu, amministradore in càrriga de su grupu Toyota e Benoît Potier, frantzesu, printzipale de Air Liquide.

In die de oe | Sos Beatles registrant su primu discu

de Lisandru Beccu

Coberta de su primu album

A pustis de 13 oras de registratzione, totus in una die, nascheit su primu discu de sos Beatles. S'album, chi cuntenet 14 cantzones, bideit lughe s'11 de freàrgiu de su 1963 e intreit in cummèrtziu su 22 de su mese in fatu. In Sardigna cumintzeit a cumpàrrere in sos parastàgios petzi in su mese de santandria de su matessi annu. Su discu, intituladu Please please me, esseit cun tres etichetas de colore diferente e marcheit unu mudamentu mannu in sa mùsica britànnica de cussu perìodu.

10/02/17

Oe cumintzat sa de 24 giorronadas

de Lisandru Beccu


S'aberit oe su de 24 turnos de Sèrie A. Custu sero a sas 20:45 at a tocare a Napoli-Genoa. Cras imbetzes a Fiorentina-Udinese. Su prus de sas partidas l'amus a tènnere domìniga, cun Crotone-Roma (12:00), Inter-Empoli (15:00), Palermo-Atalanta (15:00), Sassuolo-Chievo (15:00), Torino-Pescara (15:00), Sampdoria-Bologna (15:00). Casteddu-Juventus at a èssere semper domìniga, ma a sas 20:45. Lunis su disafiu intre Lazio e Milan.

In die de oe | De Klerk annùntziat sa liberatzione de Mandela

de Màuru Piredda 

Deretos lìberos. Url imàgine

Bintoto beranos in presone. Su preju chi pagheit cumpàngiu Madiba, pro sa batalla sua e de sos frades nadios contra a s'apartheid. Classe 1918, s'annestreit a reberdia dae cando fiat minore: refudeit unu cojuiu cumbinadu dae sa tribù sua e si nche fueit conca a Johannesburg. Ma sa gherra sua contra a su ratzismu de su guvernu comintzeit sende istudente: in su 1942 pigheit parte a su Cungressu natzionale africanu, s'Anc. In sos annos '50 animeit sa campagna de resistèntzia e s'assemblea populare chi adoteit sa Carta de sas libertades. Paris cun Oliver Tambo, cumpàngiu de una vida, abergeit un'istùdiu legale in ue s'assistèntzia a sos nieddos, rutos a su talaranu de sa “giustìtzia” bianca, fiat in donu o belle. A pustis de sa morte de unos cantos manifestantes in Sharpeville, in su 1960, Madiba e cumpàngios disinneint de pigare sas armas. Cumandante de sa “Lantza de sa natzione”, est a nàrrere su bratzu militare de s'Anc, ghieit unos cantos sabotàgios (sa gherrìllia fiat petzi pranificada). Acusadu de nch'àere barigadu sas làcanas de su paisu sena passaportu (in cherta de sustennu peri sas àteras natziones africanas) e de àere intzitadu sos traballadores a iscioperare, l'impresoneint dende·li s'ergàstolu in unu segundu protzessu. Unu primu addòviu cun s'inimigu, su presidente Pieter Willem Botha, in su 1989. Sa repressione non podiat èssere galu de giudu. Ma finamentas su mundu fiat ponende·si bestires noos: cun s'acabbu de su “sotzialismu reale”, su perìgulu ruju atribuidu a sa resistèntzia Anc, non fiat prus prioritàriu pro su guvernu de Pretòria. In su 1990, Frederi De Klerk disinneit de l'illiberare. In die de oe. Mandela, sa die a pustis, torreit a tastare sa libertade.

09/02/17

In die de oe | Naschet sa Repùblica romana de Mazzini, Saffi e Armellini

de Màuru Piredda


Sas rivolutziones burghesas de su 1848, mègius connotas comente beranu de sos pòpulos, punneint a bortulare s'ordinamentu polìticu nàschidu a pustis de su Cungressu de Vienna (1814). Disìgios de libertade natzionale e de giustìtzia sotziale si nch'inserteint in unu cuntestu de crisi econòmica ammaniende totu sas cunditziones pro una pesada generale contra a sa Restauratzione. Sa Repùblica romana chi nascheit s'annu a pustis, in die de oe, fuit unu de sos resurtos de custu beranu. «Su pabadu – custu su primu artìculu de su decretu fundamentale – est decàidu de facto e de jure dae su guvernu temporale de s'Istadu romanu». Pio IX si nche fueit a Gaeta in antis de tando (su 24 de santandria de su '48) e, a pustis de s'instauratzione de sa repùblica parlamentare, sa diretzione polìtica l'afideint a sa trìbide Mazzini, Saffi e Armellini. A ghiare s'atzione reformadora de su guvernu nou, bi fiant sas ideas democràticas. Est pretzisu a s'ammentare su sufràgiu universale, s'abolitzione de sa pena de morte, sa libertade de cultu. A Pio IX li deint garantzias mannas, ma su paba-re cheriat torrare pro si torrare a sètzere su tronu. E bi resesseit gràtzias a s'agiudu de sa Frantza de Napoléon III. Sas trupas bonapartistas intreint a Roma su 3 de trìulas. Pio IX, torradu a sa tzitade su 12 de abrile de su '50, nche catzeit sa Costitutzione, torreit in possa sa pena capitale e s'isulamentu de sos ebreos. A terra finamentas s'istàtua de Giordano Bruno. Restauratzione. Torra.

08/02/17

In die de oe | Gramsci in presone cumintzat a istèrrere sos cartulàrios

de Màuru Piredda


Presone de Turi, 1929. In die de oe Antoni Gramsci cumintzeit a istèrrere sas notas de su primu cartulàriu. Su fascismu teniat idea feras, giai s’ischit. In primis sa de ochìere pensu e ànimu in cada intelletuale aversàriu. E su rivolutzionàriu sardu, cun s’ideale suo, fiat duncas su bersàlliu perfetu. Nointamen soledade e tzensura, Gramsci nch’ammanieit però, pàginas de vàllia e de primore. Meledos chi galu oe sunt matèria de istùdiu in totu su mundu. A bìvere suta pressione e in isolamentu influeit pro seguru, e difatis sos iscritos (agigu diferentes dae sas anàlisis de s'Ordine nuovo) nascheint prus serentes meda a sa produtzione sotziològica. Ma b'at chie cunsiderat faddina a interpretare s'òpera sua comente a una furriada cunforma a su sovietismu. Ànimu e cussèntzia comunista fiant firmos, costoidos cun grandu gelosia in una carena minuda e bìdrina. Ca sas prospetivas de sa rivolutzione in otzidente e sos cuntzetos de egemonia e de cunsensu los impreèint pro pintare unu Gramsci gradualista. Pròpiu gasi, nointamen sas chistiones ligadas a su partidu, “Prìntzipe modernu”, e sa punna sua chi no abandoneit mai. In sos cartulàrios agatamus finamentas s'indàgine de su Risorgimentu (rivolutzione chi sa burghesia italiana no acumpreit, subalterna comente fiat a sa nobiltade e impotente cara a su problema agràriu); sa crìtica a Benedetto Croce; sas temàticas ligadas a su folclore e a sos intelletuales; sa chistione meridionale; unos cantos meledos in contu de crìtica literària.

07/02/17

Baddu si at a torrare su turradore

de Maurìtziu Sale

Deretos lìberos

A minores, sètzidos cara a sa tziminera, non fiat ispantu a nos agatare paris cun sos mannos manigende unu traste curiosu a forma de boteddu chi pariat puntu in un’ispidu.  A intro nche ghetaiant cando òrgiu, cando fasolu pitzudu e mescamente cafè galu birdes, pro los intostare o, mègius, pro los turrare e donare·lis cussa cunsistèntzia tracheddaitza pro los pòdere mòlere e impreare in prus de una manera.  Su prus pro los infùndere a pustis  o pro nche los pònnere pròpiu a modde in abba caente (infusione) e otènnere gasi unu tzicu de brou saboridu e nuscosu. O pòddine de cumassare e suìghere pro nde fàghere alimentu a trassa de cocone o modditzosu pro ismùrgiu o gustu protèicu e vitamìnicu.

Subra de sa bràsia la faghiant a oras intreas cun s’andalitorra a manu manca e a manu dereta fintzas a nche bogare su chiu turradu e deretu a mòlere.  Pro custu udreddu, cada bidda tenet sa manera sua de lu numenare. In unos cantos giassos est frunillu o frunìgliu o grunìgliu o trunillu, totu nùmenes leados dae s’ispagnolu hornillo e chi posca ant sighidu àndalas diferentes cun su tempus e cun s’impreu. In àteros est turradore, turracafè, brujagafè, aturradore,  chi protzedent semper dae Ispagna in ue est torrador  e chi posca s’ant leadu cadaunu s’evolutzione sua, sèculu cun sèculu.

Ambas raighinas ispagnolas protzedent a sa segura dae su latinu FÒ-RNUS o FÙR-NUS, faeddu chi benit dae su gregu THER-MÒS (gr. ϑερμός) chi cheret nàrrere Caente o Buddidu, cunforma a sa temperadura pagu o prus arta. Como non s’impreant belle prus e belle in neddue: nen su faeddu, nen s’udreddu.  Ma, sende chi serbiat pro turrare non cafè ebbia, ma fintzas òrgiu, fasolu, lentìgia e àteru laore, oe podimus impreare su faeddu Turradore pro nche lis colare s’erèntzia a sos minores de como. Semper cun s’isperu chi sa limba nostra crescat, si modernizet e chi no li torret contu a unu ditzu chi costumant a mentovare in chirros de Logudoro e atribuidu a baddu cale monarca de su tempus coladu: «Cando fui  Re agattaia su turradore, como chi so Imperadore, nen caffè nen turradore».

In die de oe | Tratadu de Maastricht, naschet s'Ue

de Màuru Piredda


Brexit, Frexit, Europa a duas velotzidades. Faeddos chi in pagos podiant prevìdere 25 annos a oe, cando 12 paisos de sa chi tando fiat sa Comunidade econòmica europea, firmeint su Tratadu de Maastricht. Bèlgiu, Danimarca, Frantza, Germània, Grètzia, Lussemburgu, Irlanda, Ispagna, Itàlia, Paisos bàscios, Portugallu e Rennu unidu dissinneint, duncas, de andare prus addae de sas punnas santzidas cun sos tratados pretzedentes. Gasi, nascheit s'Unione europea, cun unu ruolu prus mannu de su Parlamentu e cun àmbitos noos de cooperatzione. Oe sunt 28 sos istados membros. In prus de sos dòighi giai mentovados si b'annangheint manu manu Àustria, Finlàndia e Isvètzia (1995); Estònia, Islovàchia, Islovènia, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, Repùblica Tzega, Tzipru e Ungheria (2004); Bulgaria e Romania (2007); Croàtzia (2013). A pustis de su Tratadu de Maastricht sos istados ratificheint su de Amsterdam (1997), su de Nitza (2001) e su de Lisbona (2007). Petzi 19 sunt sos istados cun sa moneta comuna: in foras de s'èuro-zona b'agatamus sa Bulgaria (lev), sa Croàtzia (kuna), sa Danimarca (corona), s'Isvètzia (corona), sa Polònia (złoty), su Rennu unidu (isterlina), sa Repùblica tzega (corona), sa Romania (leu) e s'Ungheria (fiorinu). A pustis de sa Brexit, su Rennu unidu est a proa a si nch'essire dae sa Ue. Un'acontèssida chi at mustradu a su mundu sas contradditziones de custa Unione.

06/02/17

In die de oe | Elisabeth Windsor reina de su Rennu unidu

de Màuru Piredda

Deretos Central Press. Url imàgine

Sos Sex Pistols bi la canteint sa cantzone a deus, pro chi l'ampararet a sa reina Elisabeth II. E issa nch'est galu in cue, sètzida in su tronu reale dae su 6 de freàrgiu de su 1952. Su 21 de abrile de su 2016 at cròmpidu 90 annos, ma su 9 de cabudanni de su 2015 nch'at barigadu su primadu de sa reina Victoria: a oe su rennu suo est su prus longu de totu s'istòria britànnica cun 13 primos ministros intreverados suta de sa corona sua. Fìgia de su prìntzipe Albert (a pustis re George VI) e de sa duchessa de York Elizabeth Bowes-Lyon (sa “Reina mama” morta in su 2002 a s'edade de 102 annos), devengeit erede de su tronu in su 1936 a pustis de s'abdicatzione de su tziu Edward VIII. Incoronada su 2 de làmpadas de su 1953, narant chi issa non bi penset a abdicare. Figura non segundària de sa polìtica britànnica (s'inchieteit cun Tony Blair ca nât chi no la poniat bastante in parte), Elisabeth est finamentas reina de Antìgua e Barbuda, Austràlia, Bahamas, Barbados, Belize, Cànada, Grenada, Giamàica, Zelanda Noa, Pàpua Guinea Noa, Saint Kitts e Nevis, Santu Bissente e Grenadine, Ìsulas Salomone, Santa Lughia e Tuvalu. Cunforma a sas règulas de s'Atu de disponimentu de su 1701, a pustis suo su podere colat a su fìgiu Charles, prìntzipe de su Galles.

05/02/17

Atalanta-Casteddu 2-0 | Sa Crònaca

de Lisandru Beccu


Casteddu a cassa de puntos oe in Bèrgamu. S'iscuadra de Rastelli, cun pagos òmines a disponimentu, cheret torrare a domo a su nessi cun unu parègiu, ma su disafiu de oe no est pro nudda fàtzile. S'Atalanta non cheret pèrdere cuntatu cun sa zona europea.

In die de oe | S'arrestu de Miali Schirru, s'anarchista padriesu

de Màuru Piredda


A Miali Schirru lu connoschimus finamentas gràtzias a su libru de su giornalista silanesu Pepinu Fiori e a sa cantzone “Kenze Neke” de s'omònimu grupu combat-rock thiniscolesu. Nàschidu in Pàdria su 1899, biveit in Putumajore e, in antis de nche brincare su mare conca a sos Istados unidos, l'arresteint pro sas pesadas torinesas contra a sa gherra, su 1917. In su 1920 nche crompeit a Amèrica e in cussos annos cumintzeit a frecuentare sos anarchistas de New York collegados a su giornale “L'adunata dei refrattari”. Ma su disìgiu de ochìere a Benito Mussolini fiat mannu, e pro cussu motivu moveit conca a Itàlia (faghende tapa in Frantza, in ue s'ovieit cun Emìliu Lussu). In die de oe, su 1931, l'arresteint in Roma. «Si diat pòdere callare, diat pòdere negare – iscrieit Fiori –. Ma issu, Schirru, non si callat. Deretu, sena isetare chi bi lu pregontent, totu narat, cun intzidu e fieresa. Unu disafiu a su fascismu. Una proa de atza». Cundennadu su 28 de maju dae su Tribunale ispetziale pro s'amparu de s'istadu, lu ochieint sa die a pustis. Deghe sardos.

04/02/17

Su de 23 turnos de Sèrie A

de Lisandru Beccu


Est petzi unu s'antìtzipu de sa de 23 giorronadas de campionadu. Bologna e Napoli s'ant a disafiare custu sero (20:45). Cras imbetzes at a cumintzare Milan-Sampdoria (12:30) e a sas 15:00 ant a sighire sas àteras: Atalanta-Casteddu, Chievo-Udinese, Empoli-Torino, Genoa-Sassuolo, Pescara-Lazio, e Palermo-Crotone. A sas 20:45, imbetzes, b'est su clàssicu intre Juventus e Inter. Sa giorronada nche l'ant a serrare Roma e Fiorentina chi ant a giogare martis sero.

In die de oe | Essit a campu Facebook

de Màuru Piredda


Universidade de Harvard, Istados unidos de Amèrica, 2004. Mark Zuckerberg, Eduardo Saverin, Andrew McCollum, Dustin Moskovitz e Chris Hughes bogheint a campu, in die de oe, sa rete sotziale Facebook. Progetada, a comintzu, petzi pro sos istudiantes, oe (cunforma a sa paràula de òrdine issoro) nos diat dèvere agiuare a mantènnere sos cuntatos cun sas persones chi connoschimus o amus connòschidu (o cherimus connòschere). Devènnida oe una faina totalizante, paret chi nemos nche la potzat pònnere a banda. A non cunsiderare a Facebook in contu de informatzione – at naradu Emily Bell in sa Columbia journalism review pagas dies a oe – est comente «a aboghinare a sas àeras». Incriminada pro acasagiare noas farsas e acusada de amplificare faeddos de màdrighe discriminatòria, sa rete Facebook abarrat sa pratza virtuale pro milliones de utentes peri su mundu. E duncas est finamentas a disponimentu pro sos messageris de libertade, giustìtzia sotziale, rispetu, agualidade. Facebook est in donu ma, cunforma a su ditzu, su prodotu semus nois. Dae su mese de trìulas de su 2016 sa prataforma tenet s'interfache finamentas in sardu.

03/02/17

Sa gioventude indipendentista s'organizat, naschet sa FGI

de Lisandru Beccu

Deretos FGI

Est nàschida oe, in manera ufitziale, sa Federatzione de sa gioventude indipendentista. L'ant presentada custu mangianu in Aristanis, in pratza de Marianu. In sa mesa de sos reladores fiant presentes Càralu Manca, Andria Pili, Dàvide Pinna e Austinu Peru, chi ant ammustradu su sìmbulu de sa federatzione e ant descritu su progetu e sas punnas suas. «Amus a operare in sos setores de s'educatzione e de su traballu in favore de sos giòvanos – ant antitzipadu in unu comunicadu – pro fàghere a manera de pòdere atuare una soverania reale in s'iscola, in s'Universidade e in contu de polìticas pro su traballu giovanile».
Sos passos imbenientes ant a prevìdere paritzas presentadas a rodeu in su territòriu pro presentare s'òrganu nou e pro crèschere sa base militante. B'ant a pòdere aderire pitzocas e pitzocos intre sos 14 e sos 30 annos.
«Sa FGI no est emanatzione de perunu partidu e no at a leare parte a peruna cumpetitzione eletorale» ant acraridu sos ativistas, agiunghende chi sas persones chi ant a leare parte a su movimentu ant a traballare in pare pro ismanniare sa cussèntzia natzionale sarda e pro fraigare unu fronte comune contra a su colonialismu italianu. In sos meses imbenientes amus a bìdere in cale manera.

In die de oe | Si nche morit Dino Giacobbe, sardista antifascista

de Màuru Piredda

Url imàgine

Felitze Ànghelu Armandu Giacobbe fiat su nùmene. Ma pro totu cantos issu fiat Dino. Durgalesu de nàschida, fundadore de su Partidu sardu, «impulsivu e fidigosu» (gasi l'aiat etichetadu un'iscobiadore de s'Ovra), animeit deretu su movimentu antifascista sardu. Sa sentèntzia 193/1923 de su Tribunale penale de Nùgoro l'incuadreit intre sos militantes prus atzudos faeddende de «òpera sua fitiana de propaganda e organizatzione». Firmadu, compidadu e arrestadu prus de una bia, Giacobbe indiritzeit s'atividade militante sua intre sos operajos chi fiant fraighende su caminu de Marreri ma mescamente intre sas fèminas e sas dischentes. Su 2 de cabudanni de su 1937, Giacobbe moveit a cua conca a Frantza dae Santa Lughia de Thiniscole. Cròmpidu a Ispagna pro gherrare contra a sos franchistas, l'impresoneint. Ma resesseit a si nche fuire a sos Istados unidos in ue b'addureit fintzas a su 1945. Torradu a Sardigna sigheit s'àndala sotzialista de s'amigu e cumpàngiu suo, Emìliu Lussu. Si nche morgeit in die de oe, su 1984. Teniat 88 annos.

02/02/17

In die de oe | Acabbat sa batalla de Istalingradu

de Màuru Piredda


Pro unos cantos istòricos sos destinos de sa segunda gherra mundiale comintzeint a mudare cun sa batalla de Istalingradu. A pustis de s'operatzione “Barbarossa” de su 1941, Hitler disinneit de torrare a atacare s'Urss s'annu a pustis. Cunforma a su chi nos contat s'istoriografia soviètica, sos tedescos moveint conca a sa tzitade in ue rugrat su Volga, su 17 de trìulas de su 1942.  Dae su Cremlinu, su 28 de su matessi mese, sa diretiva 227: «Mai prus perunu passu in segus!». Cruenta, orrorosa, longa e isfidiada, sa batalla marcheit, in die de oe, sa derrota definitiva de sa VI armada ghiada dae Friedrich Paulus. Dae tando comintzeit finamentas s'avantzada soviètica conca a Ovest, una martza èpica chi acabbeit cun sa conchista de su Reichstag ornadu dae sa sa bandera ruja cun farche, marteddu e isteddu. Figura de primore de su cunflitu fiat su maresciallu Georgij Konstantinovič Žukov, bene connotu dae sos tedescos pro àere amparadu a Mosca e a Leningradu. Sa batàllia ispireit sa cantzone de sos Stormy Six (“Stalingrado/La fabbrica”) chi pongeit a cumone cussas acontèssidas bèllicas cun sa pesada operaja in Itàlia. Pesada chi, su matessi perìodu, antitzipeit s'acabbu de su fascismu.

01/02/17

Sa Trampa de s'amparu intzivile

de Màuru Piredda

Deretos Getty. Url imàgine

Donald Trump no est unu nemos. E non si podet nàrrere chi non siat faghende nudda. Sos meledos suos los aiat acraridos in sas primàrias e in sa campagna eletorale. Como chi nch'est intradu a sa Domo arva, a sos disinnos b'est annanghende sa firma. Esecutivos. E su criu de su pensu suo nch'est totu cantu in unu cuntzetu ebbia: amparu. Ma de cale casta?

In die de oe | Su Space Shuttle Columbia si disìntegrat in s'atmosfera

de Màuru Piredda

Deretos Cbs. Url imàgine


Rick Husband, Willie McCool, Ilan Ramon, Kalpana Chawla, Michael Anderson, Laurel Clark e David Brown. In pagos si los ammentant sos nùmenes de sos sete astronàutas chi, in die de oe, su 2003, morgeint in intro de su Space Shuttle Columbia disintegradu in s'atmosfera cando chi fiat recuende dae sa de 28 missiones suas. Sa naveta  comintzeint a la fraigare in su 1975 in Palmdale, Califòrnia: sa prima missione in su 1981; sa Sts-107 s'ùrtima. Lantzadu su 16 de ghennàrgiu abarreit in òrbita prus de duas chidas permitende·lis a sos cosmonàutas de acumprire a unos 80 esperimentos. In sa partèntzia etotu s'orìgine de sa disaura: unu bìculu de rivestimentu isolante si nch'iscrotzeit dae su serbatòiu esternu e corfeit a s'Orbiter cajonende un'istampu de belle 25 tzentìmetros. Dae cue, in sa torrada atmosfèrica, nch'intreit su gas a intro de su veìcolu: chistione de pagu tempus e su chelu texanu abratzeit s'esèmpiu de cussos sete traballadores de sas àeras.